Treure rèddit de la teva comunitat

Una setmana sense convidat per parlar de la revolta de Reddit

Setmana sense convidat i, per un cop, els papers s'inverteixen: el qui sol declarar-se «la persona desinformada del podcast» arriba amb la lliçó feta. No ha calgut recerca expressa, perquè la revolta de Reddit, esclatada cap al 12 de juny, havia inundat tot internet. La conversa arrenca amb una confessió: cap dels dos és un gran usuari de la plataforma, i tot i així tots dos s'han vist esquitxats.

Àlex explica que la seva «recerca» va ser accidental: només va escoltar els podcasts que ja segueix cada setmana —This Week in Startups de Jason Calacanis i My First Million, més referències a All-In—. No li importava gens què passava a Reddit, diu, però de cop tothom en parlava.

El perfil d'usuari de cadascú, del Pokémon a la recerca obsessiva

Quan li pregunten quina relació té amb Reddit, Marc admet que en fa un ús mínim. Bàsicament viu en una sola comunitat, The Silph Road, el subreddit de Pokémon GO que mira cada dia per saber quins Pokémon caçar; temps enrere també va voltar per Wall Street Bets durant l'episodi de GameStop, però la va abandonar de pressa per tòxica.

De seguida, però, reconeix una relació més fonda i ambivalent: en va arribar a esborrar el compte perquè era massa addictiu. Era, diu, l'única persona del planeta amb el nom real al perfil («Marc Collado», res de pseudònims). Reddit era el lloc on s'anava «deep» en qualsevol nínxol —Fórmula 1, fitness, nutrició, enginyeria—. Hi havia subreddits per a tot: escriptoris perfectes (Show me your desktop) o col·leccionistes de caixes buides d'Apple. Qualsevol desig té algú a Reddit aprofundint-lo fins al final.

De DuckDuckGo als fòrums morts

La dèria de buscar-ho tot a Reddit va portar a un truc casolà: afegir `site:reddit.com` a Google, perquè calia la resposta de Reddit, no la de Google. D'aquí, una recomanació pràctica: els bangs de DuckDuckGo, on `!r` busca directament a Reddit, `!yt` a YouTube o `!a` a Amazon —per a tots dos, «l'única cosa bona» del cercador, amb el no-tracking.

La conversa deriva cap a la mort dels fòrums clàssics. Un dels dos recorda haver-ne estat un gran usuari a començament dels 2000, fins a una mena de sobredosi: amistats diluïdes amb gent que no acabaves de conèixer, cicles de persones que apareixien i marxaven, i el desencís de recomençar cada cop. Les xarxes socials van rematar aquelles microcomunitats el dia que els amics de Facebook van passar a ser companys d'escola retrobats.

El detonant explicat en un one-liner

Demanen una explicació del que va passar i arriba en versió curta. Reddit necessita guanyar diners i preparar la sortida a borsa, i per fer-ho ha d'ensenyar anuncis a tothom. El problema són les aplicacions de tercers —Apollo n'és l'exemple estrella— que concentren els heavy users i que no veien cap anunci, perquè accedien via API controlant tota l'experiència. A partir del 30 de juny, Reddit va decidir cobrar per aquella API que abans regalava, amb un preu desorbitat. Apps amb costos d'infraestructura ínfims passaven a pagar una fortuna per usuari, així que van tancar. El cas és greu sobretot per a les de subscripció anual: si cobres per endavant i apagues, et quedes amb un deute enorme amb els usuaris.

El paral·lelisme amb Twitter i el preu encara més car

La jugada calca l'estratègia de Twitter: amb OpenAI ingerint dades per entrenar models i les apps de tercers consumint recursos sense pagar res, Elon Musk va tancar l'API i va reinventar un preu arbitrari que es va carregar bona part de l'ecosistema d'aplicacions. Reddit, veient les orelles al llop, va prometre que el seu preu seria «molt més barat, tranquils, ho farem millor»… i tot seguit en va publicar un d'encara més prohibitiu que el de Twitter. Si dius una cosa i l'endemà fas la contrària amb escreix, és que no t'ho havies rumiat.

El risc de comunitat i l'atac als moderadors

L'altre gran error, segons un dels dos, va ser tocar el «risc de comunitat». Reddit ha viscut de rendes tota la vida: mentre Facebook gasta fortunes en granges de moderadors que revisen contingut pertorbador, Reddit té milers de moderadors voluntaris que ho fan per amor a l'art i que se senten amos del seu subreddit. Mai no ha hagut d'invertir gairebé res en moderació. Moltes apps afectades eren precisament eines de moderació, de manera que el moviment es va llegir com un atac frontal als moderadors —la peça clau de qualsevol plataforma de comunitat—. Si no els cuides, són els primers a marxar, i van ser ells els que van encendre el blackout.

Hi ha una imatge tragicòmica del moderador atrapat: no vol tancar la seva comunitat perquè és «la seva grangeta», però Reddit és el dolent i s'hi ha de plantar. Acabaran morint d'indecisió, com l'ase de Buridan entre l'aigua i el blat.

Els números d'Apollo i l'escalada del blackout

Per dimensionar-ho: Apollo era una app gestionada bàsicament per una sola persona, amb algun freelance, que facturava uns 300.000 dòlars l'any —prou per cobrir costos de vida i de desenvolupament, sense pretensions—. Amb el nou preu, hauria de pagar uns 18 milions l'any: insostenible, tancament immediat. El blackout inicial havia de durar 48 hores, però es van filtrar correus interns amb el to arrogant de «ja passarà aquesta revolta com totes», i moltes comunitats el van mantenir indefinidament. Cada minut a fosques són mètriques de Reddit cap avall: ni visites, ni impressions, ni ingressos per publicitat. Un percentatge altíssim de subreddits —el 90 o el 95 %— s'hi va sumar, ofegant gairebé tots els ingressos diaris de la plataforma.

L'extorsió, la gravació i el CEO contra les cordes

El que de debò electritza la conversa és el drama personal amb el creador d'Apollo. Li van enviar uns termes impossibles, va fer una contraproposta, i el van trucar des de Reddit per tranquil·litzar-lo dient que s'hi arribaria a un acord; l'endemà li van comunicar que les condicions eren les que eren. El CEO de Reddit el va acusar públicament d'intentar extorsionar l'empresa, però el desenvolupador havia gravat la trucada i va publicar totes les converses, deixant en evidència que qui mentia era la direcció. Un dels dos ho situa al podcast de My First Million; l'altre apunta una possible entrevista de John Gruber. Tots dos hi llegeixen un drama que en altres contextos seria motiu de cessament, i recorden els precedents de Delete Facebook i Delete Uber: les revoltes de plataforma són cícliques.

Elon Musk, la transparència i una reducció a l'absurd

Gir inesperat: el «hater número 1» d'Elon Musk confessa que li està agafant simpatia. El raonament: almenys Musk va anar de cara —«això no dona diners, a partir de demà aquestes són les normes, ho sento»—, va retallar costos de Twitter i la plataforma sembla tornar a rodar. Reddit, en canvi, va prometre cura per la comunitat i per darrere va fer el contrari. Val més la franquesa brutal que la promesa dolça incomplerta. L'altre amfitrió hi posa fre amb una reducció a l'absurd: elogiar Musk per fer una cosa bé és com dir que algú no era tan mala persona perquè regava una planta cada dia.

El takeaway, no inverteixis on no et volen

A tall de moral, un dels dos recorre a la teoria de jocs aplicada a les relacions de parella: no inverteixis recursos allà on no et volen. Com l'home que omple de flors una dona que passa d'ell, o com buscar or en una platja on no n'hi ha. Les plataformes centralitzades —Twitter, Facebook, Reddit— no tenen cap incentiu que existeixin clients de tercers que monetitzin pel seu compte, perquè els roben el control de l'experiència i dels anuncis.

Però hi ha contraexemple: sí que pots invertir on sí que et volen. Els de Tweetbot, ofegats per les restriccions de Twitter, van morir a poc a poc… i avui tenen Ivory, un client per a Mastodon, una xarxa que sí que vol clients de tercers perquè en viu, dins d'aquest «fedivers» que ningú no acaba d'entendre.

La lliçó per a qui construeix sobre plataformes alienes

El tancament és una reflexió per a empresaris. Apps com Goodreads (que vivia 100 % d'Amazon) o el mateix Apollo són bombes de rellotgeria: quan depens del tot d'una plataforma i aquesta et toca el voraviu —canvia l'API, apuja preus, es protegeix de l'scraping—, et foten a tu i a tothom que treballa per a tu. Treure risc és responsabilitat de qui construeix el negoci, sobretot quan hi ha sous en joc.

Àlex ho il·lustra en directe: just acaba de rebre un Slack dels seus socis recordant un client que durant anys va viure sobre una sola plataforma. Li van insistir molt que diversifiqués; ho va intentar a desgana, i ha acabat tancant aquest mateix dia, perquè la plataforma va canviar el model i es va protegir de l'scraping, matant un negoci que havia arribat a emplear una vintena de persones. Les dependències de tercers, recorda, són una bomba de rellotgeria.