Episodi 142
EsmorzAds
· 00h 43min
Sense saber gaire de què parlem, ens tirem a la piscina de la regulació de la publicitat i el contingut patrocinat a les xarxes socials. Sabent-ne una mica més, analitzem les limitacions que enfronten molts creadors de pòdcasts per monetitzar el seu contingut.
Definició i distinció de publicitat en xarxes socials
L'episodi comença aclarint les diferències entre tipus de publicitat. En plataformes com Instagram i Twitter, hi ha publicitat nativa clarament marcada amb etiquetes que indiquen "publicitat" o "contingut patrocinat". Aquestes són ads programàtiques on algú ha pagat per aparèixer en l'espai de l'usuari i la plataforma determina dinàmicament quina és la millor publicitat en aquell moment. Però aquest és un tipus de publicitat clara i transparent, regulada legalment.
La línia borrosa: branded content sense etiquetar
Marc i Àlex identifiquen una línia més borrosa: si un creador publica contingut amb una marca visible sense declarar explícitament que és patrocinat, és això publicitat encoberta? La resposta està en el context i el nivell d'influència del creador. Per a microinfluencers amb pocs milers de seguidors, probablement no s'apliqui la mateixa regulació. Però per a creadors amb milions de seguidors, la regulació és molt més estricta.
Cas d'estudi: el "Nocilla Gate"
Àlex relata una anècdota famosa on algú es va fer passar per Nocilla (una marca de xocolata) i va contactar un creador de contingut oferint una col·laboració pagada. El creador va caure en la trampa i va fer vídeos a Instagram acariciant pots de Nocilla, dient que li agradava molt. Quan es va descobrir que havia estat una estafa, es va viralitzar com el "Nocilla Gate". Això demostra com fins i tot creadors experimentats poden caure en la trampa de no revelar adequadament les relacions comercials.
Regulació desigual entre mitjans
A la ràdio tradicional, la publicitat encoberta està terminantment prohibida. Un locutor de ràdio no pot dir casualment que li agrada un producte sense revelar que ha estat pagat. Però en podcasts, que sovint operen en una zona grisa de regulació, aquests estàndards no sempre s'apliquen. Marc observa que els podcasts més grans operen amb més cautela perquè tenen més a perdre si es descobreix publicitat no revelada. Els podcasts petits, però, operen en aquest espai submergit.
Economia de la influència submergida
Hi ha una "economia submergida" de microinfluencers que declaren d'una manera que els permet evadir la regulació. Els microinfluencers reparteixen els seus ingressos entre molts patrocinadors petits i no es molesten a documentar les relacions comercials adequadament perquè són quantitats petites i el risc és baix. Però quan es multiplica per centenars o milers de creadors petits, es converteix en un problema sistèmic major.
Estratègia de guerrilla per difondre idees
Marc observa que la publicitat submergida s'ha convertit en una estratègia efectiva de "guerrilla marketing" per a marques petites. Si pagues a quatre microinfluencers per promocionar silenciosament un producte, pots arribar a segments de la població sense els costos associats amb la publicitat tradicional. Marc acaba connectant aquesta dinàmica amb un risc més gran: influencers que es preocupen exclusivament pels diners en lloc de l'impacte social es converteixen en vehicles perfectes per a la manipulació política i comercial.