Scam Altman

Han obert la tele per veure OpenAI i en surt una bombolla

Setmana sense convidat. Marc proposa el tema arran del directe del Dev Day d'OpenAI que havien posat per veure què explicaven, i el fil deriva de seguida cap a la pregunta de moda: tot plegat és una bombolla a punt d'esclatar? El títol de l'episodi ja delata el to —escepticisme cap a les promeses i el hype de Sam Altman—, però els amfitrions s'esforcen a separar el soroll del que de debò està passant sota els grans anuncis de la indústria.

Per què una bombolla que tothom anuncia no és ben bé una bombolla

L'argument de partida és enginyós: la IA en té tots els ingredients, però li'n falta un de fonamental, la inconsciència dels participants. Si tothom repeteix cada cinc minuts que estem en una bombolla, per definició costa que es comporti com tal. Hi apliquen el test de l'ànec —si camina i sona com un ànec, probablement ho és—, però hi posen contrapès: a la crisi del 2008 tothom també n'avisava (recorden Niño Becerra elevat als altars per haver-ho vaticinat), i la del .com i la de les criptos els van enxampar massa joves per patir-les de prop. Sempre hi ha alarmistes que viuen d'anunciar catàstrofes, i en retrospectiva tot sembla evident encara que en directe ningú ho vegi.

Inversions que en realitat són apostes en espècies

Entren al moll de l'os financer. La mítica inversió de Microsoft a OpenAI no va ser diners sinó crèdits d'Azure: computació que a Microsoft li costa molt menys del valor que li van vendre a OpenAI, a canvi d'un percentatge altíssim de la companyia. És el patró que ara veuen repetir-se amb l'acord AMD–OpenAI i amb maniobres similars: hardware deixat o regalat ara, a canvi de comprar-lo o de vendre xips després. Són apostes on el pitjor escenari no fa tant mal —ja donaves aquell hardware per perdut— i l'upside pot ser astronòmic. Les accions d'AMD pujant un 25% el mateix dia de l'anunci ho il·lustren.

El joc de les cadires, Oracle i els números que maregen

La lectura crítica és que tothom juga al joc de les cadires i Microsoft es va asseure molt d'hora; dins l'esquema, els que entren aviat sempre se'n surten. Sobre la taula, xifres que fan sorra a la llengua: Larry Ellison (Oracle) sobrepassant fugaçment Elon Musk com a home més ric gràcies a projeccions lligades a Stargate amb OpenAI —500 bilions de dòlars—, NVIDIA invertint 100 bilions a OpenAI a canvi que li comprin els xips, opcions sobre el 10% d'AMD a la inversa. Que els teus propis proveïdors et financin les compres és, coincideixen, un senyal que alguna cosa no rutlla. I mentrestant la companyia perd uns 85 milions de dòlars al dia: algú ho haurà de tornar algun dia, i tant de bo passi, perquè si és bombolla tots hi sortirem perdent.

La màgia negra de tancar partnerships sense model de negoci

El que més els fascina és la capacitat de Sam Altman per signar aliances amb les empreses més valuoses del món tenint només un producte que genera molts usuaris però que no para de perdre diners i sense un pla clar per monetitzar-lo. Del Dev Day en surt la idea d'incloure apps dins de ChatGPT —Etsy, Zillow, Spotify, Figma i companyia desenvolupant sobre la plataforma—, com si fos un nou Windows. Comparen el moviment amb un sistema operatiu i, encara millor, amb WeChat: a la Xina hi conviuen des de les grans apps fins al dentista del barri o l'agència tributària, una superapp que aquí no tenim i que era el somni de Musk amb Twitter.

Sistemes operatius, navegadors i el tall del 30%

Un dels dos hi veu un patró conegut: els sistemes operatius fa temps que no tenen model de negoci propi —Windows el va perdre quan tothom el piratejava i Apple va demostrar que el negoci era el hardware—, i el mateix els passarà als navegadors d'aquesta nova guerra (Edge, Chrome, Arc, Comet de Perplexity): la gent no vol pagar per un navegador. La sortida acaba sent sempre la mateixa, un marketplace amb el famós tall del 30% d'Apple. Hi sumen l'authority flip, la inversió de l'autoritat del món B2B: primer t'integres amb tothom per donar rellevància al teu producte, i quan tens prou volum d'usuaris són els altres els que vénen a integrar-se amb tu i pots obrir APIs, sistema de crèdits i un programa de partners selectes que llancin amb vint o trenta apps ja a dins.

El DJ de Spotify i la captura de pantalla mal feta d'Evernote

Les demos donen per a anècdota. La d'Spotify és, ironitzen, la funcionalitat que sempre havien volgut —demanar totes les cançons d'artistes que segueixes i encara no has escoltat—, justament el prompt que ensenya OpenAI; el contrast és amb el DJ que ja porta Spotify, un "DJ de festa major de poble de segona" que t'explica batalletes que no demanes i et cola novetats patrocinades disfressades de descobriment. La d'Evernote ("som vius!") delata la pressa: una captura amb els blocs de matí, tarda i nit idèntics, còpia i enganxa pur. I de regal, a Altman se li va colar en un tuit una secció d'"orders" encara no pública, prova que potser caldria revisar-ho tot dos cops.

Nikita Bier, el final de l'A/B testing i la pudor de tancat de Twitter

Un parèntesi sobre Nikita Bier, fitxat per X, que va vendre a Facebook una app de rumors d'adolescents i anys després en va vendre una de gairebé idèntica. Ara presumeix de no fer A/B testing: el que funciona es queda, el que no es reverteix, tot en producció. Als amfitrions els deixa freds: amb desenes de milions d'usuaris diaris és justament on l'A/B testing té més sentit estadístic, i renunciar-hi "per velocitat" fa pensar en una plataforma que perd usuaris a punta de bala —tuits de gent hiperfamosa amb vint likes que fan olor de tancat.

Cloud, criptos i la granota que bull a poc a poc

El gran paral·lelisme el tanca un dels dos amb dos salts: l'eclosió de les altcoins, on els primers (Bitcoin, Ethereum) van fer fortuna i la resta va menjar pols amb promeses de futur i operacions plenes de col·lateral i moneda virtual; i el cloud, que va arrencar barat perquè estava subvencionat amb diner de Venture Capital i que ara ja no ho és —el cas de Basecamp, que va fer el cloud exit i va passar de pagar un milió de dòlars l'any a 80.000 amb màquines pròpies. És la tècnica de bullir la granota a poc a poc. El mateix tem que passi amb la IA: crèdits regalats per enganxar-te, preus que pugen un 10, un 30%, apps que tanquen per falta de rendibilitat i una consolidació final en dos o tres grans —OpenAI, segurament Anthropic— que et tindran agafat per les banyes quan ja ho tinguis tot migrat.

Vibe coding de cap de setmana amb Lovable, Replit, v0 i Cursor

Del costat pràctic, un dels amfitrions explica un projecte de vibe coding de cap de setmana: una app de gestió d'esdeveniments que no trobava feta. Eines com Lovable, Replit o v0 de Vercel —de qui critiquen el selfie del CEO amb Netanyahu a l'octubre de 2025— són guais per a la primera iteració i l'scaffolding, però quan vols afinar surt car en crèdits i acabes baixant-te el codi a Cursor, pagant una segona subscripció. Un dels grans trucs: demanar a ChatGPT que t'escrigui un prompt optimitzat per a aquestes plataformes. Els avisos són clars —compte amb el deute tècnic, amb les "merdes" que la IA cola pel codi sense que les vegis, i sobretot amb l'última milla, aquell 10% final on toca sí o sí contractar algú perquè la IA no hi arriba.

El vibe coding com a vehicle per parlar amb els programadors

Marc hi aporta el seu ús des de producte: més que fer producte real, li ha tret suc com a vehicle de comunicació amb els desenvolupadors. Coses difícils d'implementar al repositori però fàcils com a experiència stand-alone i tonta —un validador de regex amb tots els casos de número d'episodi i temporada en diferents idiomes— les converteix en petits prototips que comparteix perquè l'equip entengui què té al cap, més enllà d'un Figma. Tanquen recordant que l'endemà tornen amb episodi en directe i convidat, i conviden a apuntar-se al Patreon gratuït i al grup de WhatsApp privat per no perdre's els episodis ni els esmorzars de forquilla.