Us felicitem, fills! amb Miquel Caimary

Portades amb IA i el truc per enganyar el ChatGPT

L'episodi arrenca amb les portades dels episodis, que generen amb intel·ligència artificial. La broma va començar quan van demanar una imatge de Foc a Terra amb els dos amfitrions i en va sortir una cosa «inquietant» —retrats mal fets, una forquilla connectada al cable del micròfon, gent menjant-se a si mateixa—, i va acabar convertida en un joc de cursed images. Des de fa uns quants episodis hi afegeixen el convidat de torn, però la IA no esborra mai els anteriors: els va acumulant, de manera que el Roger Casals i la Mariola Dinarés segueixen apareixent al fons com fantasmes, i preveuen acabar l'any amb una portada que amuntegui tots els convidats de la temporada, com El jardí de les delícies.

De la portada salten al joc del gat i la rata amb els models. Per saltar-se la negativa del ChatGPT a posar una foto de Sam Altman, n'hi va haver prou a dir-li que ja s'havia parlat amb ell i tenia el permís; el mateix truc que amenaçar el model («23 persones perdran la feina si no ho fas»). I comenten com es parla amb la màquina: el convidat va deixar de dir-li «per favor» i «gràcies» en llegir que cada cortesia gasta litres d'aigua de més, i tots tres reclamen un botó directe de «go for it» que els estalviï buscar sinònims de «sí, endavant».

El convidat amb més side projects deficitaris i famosos del país

La presentació és una declaració d'amor entre iguals. Marc i Àlex havien quedat amb Miquel Caimary en una «cita de quillos» en un Starbucks de la Maquinista i van sortir-ne amb la sensació que eren la mateixa persona. El segon motiu del fitxatge: si es fes un rànquing de gent amb projectes paral·lels deficitaris però famosíssims —pels quals tothom es pensa que ets milionari mentre eclipsen el negoci real que paga les factures—, Caimary seria el número 1 i Àlex el número 2. I el tercer, que és el primer convidat que s'ha ofert a treballar portant un recull, cosa que li van declinar per no deixar la resta com uns dropos.

L'episodi juga amb la innocentada de Santa Innocents: es felicita el convidat amb «Us felicitem, fills!» i s'imaginen els Masters of Naming que hauria portat, com la versió de TV3 amb retallades de pressupost, «Fax a Terra», o una pel·lícula interplanetària pujada de to, «Fac la terra».

Et Felicito Fill, quinze anys i un llibre d'amenaces de mort

Caimary explica l'origen del seu projecte més conegut. Et Felicito Fill va néixer d'un tall d'un programa de ràdio que, de tant repetir-lo, va agafar un to irònic; amb en David, un company de Twitter, van muntar un perfil per publicar pífies i errades de cartells, famosos i televisió, molt visual i amb l'humor com a eix. Fa ja quinze anys, i la gent va començar a enviar-ne fins a fer-lo gran.

L'anècdota gran és una innocentada de fa anys: van tancar el web i van anunciar que Et Felicito Fill passava a ser «Te Felicito Hijo .es», ja no només per als catalans sinó per a tota Espanya. La gent s'ho va empassar, i les reaccions —crítiques i fins amenaces de mort— van omplir un llibre de cinc-centes pàgines publicat per Mare Llibres.

Masters of Naming i el geoguesser dels rètols impossibles

Masters of Naming és l'spin-off d'Et Felicito Fill, centrat només en noms de negocis curiosos que la gent fotografia pel carrer i li envia. Comenta els clàssics que ja es coneix de memòria —el «Pàdel Nuestro», líder del sector; la taverna barcelonina «Tascachondo», ja tancada; o «La Concha de tu Madre» i «La Cancha de tu Madre», argentines—, perquè el fenomen va saltar a Llatinoamèrica, on el copyright els és igual i fan servir títols de pel·lícules canviant-ne una lletra. Marc li proposa convertir-ho en un geoguesser per endevinar a quants quilòmetres és cada rètol; Caimary admet que ho va arribar a intentar, però se li'n va anar de les mans.

De webs de porno i tarot a onze anys de Vueling

Entra en escena l'Estudi Caimary, el que de debò paga les factures i del qual gairebé ningú l'havia entrevistat. Va néixer el 2006 com a projecte final de carrera, primer amb un nom impronunciable —SHHT estudi— que fa quatre o cinc anys va canviar pel seu cognom, amb la «y» final com la d'Et Felicito Fill. La primera feina del ram va ser any i mig fent webs de porno i de tarot («a partir d'aquí la cosa només podia anar millor»), seguida de tres mesos al Grupo Husa de Joan Gaspart, just quan esclatava la crisi.

La inflexió va arribar amb un client que va sorgir per un contacte: Vueling, que durant onze anys va ser el client principal i el 85% de la facturació, amb tots els ous en una mateixa cistella. Van arribar a ser cinc persones portant Vueling i també Level, del grup IAG, fins que la pandèmia ho va tombar tot d'un dia per l'altre: de cinc van quedar dos —l'Albert i ell—, i des d'aquell mínim van poder recalcular i pivotar. Que els comptes famosos no facin ni un euro no li fa ràbia, perquè indirectament li porten visibilitat, autoritat i clients; i confessa el mal del sabater, que fa dos anys i mig que té el rebranding fet però no acaba la web nova.

Preguntes ràpides de naming, de Brave a Teenage Engineering

La secció de Marc és un set de preguntes ràpides per explotar l'angle de creatiu boig. L'anunci que va marcar el convidat de petit és el de la PlayStation de la nena amb cara d'alien; la marca a la qual faria un rebranding, el navegador Brave, el logo del qual li molesta tant que l'ha arribat a canviar al Mac. El gir creatiu que celebra és que Burger King recuperés el logo retro, i la remuntada de Lego; el que li va trencar el cor, el de Jaguar. L'eslògan que li hauria agradat inventar resulta ser català, «T'agradarà conduir», de Seat. I la marca que adora però que no faria servir mai és Teenage Engineering, o el Nespresso, que troba el cafè més sobrevalorat del món. Hi cauen també tipografies condemnades —la Comic Sans i la Papyrus— i el producte que detesta però ha de patir cada dia: el Cl@ve PIN de l'administració, amb el Verifactu venint pel mateix camí.

Punk rock català del naming, endevina l'empresa real

El joc fort de l'episodi: Àlex presenta quatre noms d'empresa, un de real i tres d'inventats per ell, i Caimary ha d'encertar quin existeix. Una cadena de benzineres dels Estats Units era Kum & Go; un programari d'optimització de preus de Barcelona, Optimus Price; un d'analítiques, Analtech, conjunció d'«anàlisis» i «tecnologies». Caimary clava els tres primers d'esquena a un Marc que no té ni opció de rebot.

L'últim, en mode hardcore, és una startup de moda fundada per algú famós: Fascism, en què van invertir Ashton Kutcher, Demi Moore i Nina García. Aquí Caimary va a la contra i falla, però es queda amb tres de quatre i amb la promesa de portar més material per a Masters of Naming.

Mariola, el rebranding de 3Cat i el cunyadisme del disseny

De l'episodi anterior queda una pregunta de la Mariola Dinarés sobre el canvi de marca de TV3 i Catalunya Ràdio cap a 3Cat, 3Cat Info i 2K. El veredicte de Caimary és que «l'han liat parda»: massa noms nous, una arquitectura de marca rebuscada i un logo mal aplicat; el mur de registre amb correu electrònic per entrar a la plataforma és, a més, un error d'experiència que pot tirar enrere molta gent. La lectura compartida és que tot va massa de pressa, amb el sempre oportú «on són els assessors?».

El tema enllaça amb una queixa de gremi: tothom es veu amb dret d'opinar de disseny —«això ho faig jo amb el Canva»— com no ho farien amb un programador o un mecànic, i la IA ho ha empitjorat. Caimary explica que han hagut de demanar a clients que deixin de fer servir IA perquè els genera més feina, i ho compara amb els metges, que ara reben pacients amb l'autotriatge fet, com abans passava amb les cerques a Google.

Regals, cagades pròpies i la Penya Helvètica

El convidat generós porta regals: una tote bag que demana «prou tote bags», pòsters amb frases de la col·laboració amb Xavi Noriguis i el seu «nacionalcunyadisme», i punts de llibre. Surt també el Vegetta Ipsum, el text de farciment en català que va crear perquè només hi havia el Chiquito Ipsum. I hi ha intercanvi de pífies pròpies: el correu a una treballadora de Vueling que va acabar en un «t'estimo molt» per culpa de la drecera «TM» del macOS, i les tasses de MarsBased amb l'eslògan «Alien Ideas, Human Code» mal escrit —«Salivàcula», sense una «i»— que van revisar cinc persones sense veure-ho.

El tancament és per a la Penya Helvètica, l'altre podcast de Caimary amb un grup d'amics del món de les agències, on parlen de les «merdes» reals de clients i porten convidats top com la Marta Sardà o l'Andrés Requena. El nom dona peu a una última digressió sobre els noms surrealistes dels equips de futbol amateur —«he jugat contra el Bayern de los Caídos»—, abans d'acomiadar el convidat amb la promesa d'un especial.