Episodi 114
Aporta o aparta
· 00h 47min
Volem aportar valor, esdevenir l'Uber del podcàsting i "disrompre" la indústria amb un "momentum" imparable, tot catalitzat per una relació sinergètica amb l'esmorzar de forquilla.
La jerga startup i la necessitat de contribució significativa
Àlex comença demanant a Marc si vol «aportar valor» al podcast d'aquesta setmana, o si prefereix «apartar-se» de la conversa. La tònica és irònica: la startup culture està plena de frases com «volem aportar valor», «disrompre la indústria», «crear momentum imparable», «ser l'Uber de X». Aquestes frases sonen bé en presentacions PowerPoint, però sovint manen de substància real. La discussió suggereix que, en lloc de tenir que «aportar valor» amb cada cosa que diem, els dos prefereixen simplement tenir una conversa autèntica.
Reflexió sobre l'envelliment i els millennials
Hi ha una transició interessant cap a una discussió sobre el temps que passa. Àlex comparteix que havia llegit un tuit que deia: «Estimat Millennial que vas néixer abans de l'any 2000, ja no ets jove. El teu fill s'acaba de graduar de la universitat». L'observació és colpidora: ens estem fent grans de forma inesperada. Els millennials van crecer amb cassets, VCRs, i una sensació de que sempre hi hauria una generació més jove que ells. Però de sobte, aquella generació més jove ja és graduada de la universitat.
Productes de disseny i nostàlgia
La conversa passa a discutir els dissenys interessants de companyies com Teenage Engineering, que fan productes molt ben dissenyats i molt cars. Àlex menciona com és curiós veure productes de disseny conscient quan la seva generació ha crescut amb tecnologia más minimalista i «practical». Hi ha un sentit de nostàlgia pel simple, pel ben dissenyat, però tambí una lucidesa sobre com els productes actuals sovint sacrifiquen el disseny a la funcionalitat o viceversa.
El concepte de «haver trencat cap plat» com a requisit de liderança
L'episodi fa un parell de reflexions sobre com les personas que han aconseguit posicions de lideratge sovint sembla que tinguin un «caràcter simpàtic de no haver trencat cap plat». En altres paraules, semblen innocents, apropables, però detres de les cenes estan fent decisions controvertides o polèmiques. É s una observació sobre la brechta entre la imatge pública i la realitat dels liders.