On van els calerons dels catalans? Amb Gerard Giménez Adsuar, el creador de subvencions.cat

Presentació del convidat i context

L'episodi comença amb Marc i Àlex comentant que els millors convidats són els que venen "frescos", sense discurs preparat, com va ser el cas de l'Andreu Juanola de La Sotana o la Judith Urbano. El Gerard és un cas d'aquests: 32 anys, nascut a Caldes de Montbui, llicenciat en ADE i màster en Estadística a la Facultat de Matemàtiques i Estadística (UPC), autodidacte en programació. Marc presenta la seva trajectòria dient que "té tota la pinta d'acabar sent el Peter Levels català", amb la diferència notable que no factura 300.000 euros al mes. El convidat reconeix l'analogia amb humor. El ritual habitual del podcast: l'esmorzar de forquilla. Gerard tria truita i llom amb formatge, la qual cosa genera una discussió sobre el "greuge comparatiu de la truita" als tiers del Patreon de Foc a Terra, on el tier més alt és un africandó o capipota.

Trajectòria personal i formació

Gerard explica que la seva passió pels números ve de quan tenia tres anys. Va començar estudiant Biotecnologia però el laboratori no li acabava de fer el pes. Va canviar a ADE, carrera de la qual se'n penedeix en certa mesura depenent del vector d'anàlisi: de vegades s'ensopega que la carrera informàtica que no va fer hauria estat millor. Àlex empatitza: ell va estudiar Enginyeria Industrial veient que els seus companys d'ADE a la mateixa facultat tenien la carrera contrària a la seva. La programació li arriba de gran, durant el màster d'Estadística, on descobreix que programar "té una certa gràcia" i que li agrada moltíssim. La seva carrera professional va passar per l'anàlisi de dades per a clients que volien no només anàlisi d'ads sinó també aplicacions. Un projecte de contractació pública per a un departament de la Generalitat el va dur a dominar les dades de contractació, cosa que va ser el germen de contractes.cat.

Gènesi de contractes.cat i subvencions.cat

El gran projecte de cap de setmana havia de ser contractes.cat, res més. Gerard no volia fer les subvencions. Va ser un polític del Congrés dels Diputats qui li va suggerir via Twitter que les dades de subvencions eren molt interessants: si de contractes hi ha un milió de registres, de subvencions n'hi ha 20 milions. "Per què no fas un copy-paste del projecte?", li va dir. I li va fer cas. Contractes.cat es llança el 8 de febrer (de 2026), i subvencions.cat uns mesos més tard (primers de març). La part tècnicament més xula per a Gerard era contractes.cat, perquè havia creuat dades que mai s'havien creuat: el registre mercantil (que ell havia parsejat completament des del 2009, en la part accessible) amb els contractes públics. Però, en nombre de visites, subvencions.cat ha triplicat contractes.cat.

Com funcionen tècnicament els portals

La Generalitat ja tenia una API pública de les seves dades obertes. El portal oficial (analisi.transparencia.cat) hi accedia, però les consultes tardaven 15 segons. Gerard va descobrir que optimitzant la crida a l'API podia baixar a 200 mil·lisegons (0,2 segons). Ell simplifica dient que li va dir al Claude (l'IA) que li optimitzés: va fer un test de latència, va identificar el coll d'ampolla i l'IA va solucionar-ho. Amb això, va poder construir una aplicació de bones prestacions sense ni tan sols necessitar una base de dades pròpia. El que afegeix de valor és la capa de presentació (dades agregades per beneficiari, imports visibles, filtres ràpids) i el creuament amb el registre mercantil (que la Generalitat no feia). L'analogia amb els dark patterns de l'episodi anterior és explícita: Marc apunta que posar les dades prou difícils perquè la gent es rendeixi és exactament la tàctica dels cookies banners.

L'explosió mediàtica i el Telenotícies

El moment de la "revolada" arriba quan subvencions.cat surt al Telenotícies de TV3, que Marc descriu com "el màxim exponent de visibilitat a Catalunya des que la Mari Pau Huguet va deixar de sortir a la tele". Marc comenta que si l'episodi s'hagués gravat un mes abans, el Gerard seria "Man of the Hour". El propi Gerard reconeix que es va haver de prendre unes vacances (probablement planificades però que li van venir molt bé) per desconnectar del que venia. Àlex i Marc fan un repàs cronològic del timeline: llançament de contractes.cat el 8 de febrer, subvencions.cat a primers de març, creixement orgànic a Twitter, cobertura mediàtica, i una allau de missatges, queixes d'associacions i empreses que no estaven d'acord amb com es mostraven les seves dades.

Queixes i límits legals: el cas del burofax digital

Gerard explica que ha rebut queixes i fins i tot alguna notificació legal (un "burofax" digital, que en realitat és un correu certificat electrònic que "fa por" perquè sembla una notificació d'Hisenda). Les queixes més habituals venien d'associacions o empreses que deien "jo no he rebut 300.000 euros" perquè el contracte era plurianual a 4 anys: Gerard l'atribuïa tot a l'any d'adjudicació. Ell defensa el criteri: "tu tens el dret de cobrar-ho si fas bé la feina; alguna manera d'atribuir-ho havia de triar". En general, han arribat a acords explicant el criteri. Àlex i Marc apunten que la pregunta de "com es rep un burofax" és la millor del programa. Gerard no ha rebut amenaces serioses, a diferència del que podria semblar donada la sensibilitat de les dades.

Implicacions polítiques i transparència

La conversa entra en terreny polític. Marc i Àlex recorden com van anar a cercar dades de partits com Aliança Catalana o Sílvia Oriol: "els partits que més es queixen de 'xiringuitos' solen ser els que reben més subvencions". Gerard matisa que en general creu que les subvencions són positives, especialment per sostenir cultura i activitats que el mercat no sostindria, però que s'han de gestionar amb cap. Comparteix que la seva empresa (cienciadedades.cat) deliberadament evita la contractació pública perquè "és un merder" i "o tens molts amics o no saps que necessites amics". Marc relata que a ells mateixos els han demanat pressupostos "per tenir tres empreses" quan el contracte ja estava "amanyat" amb una altra empresa, pràctica que ell sempre ha rebutjat.

Fraccionament de contractes

Un dels apartats més reveladors. Gerard explica que a contractes.cat té una secció d'"Anàlisi" on es pot veure el fraccionament de contractes: la pràctica de dividir un contracte en múltiples contractes menors (fins a 15.000 euros en serveis) per evitar licitació oberta. Ha vist fraccionaments de vuit o deu contractes al mateix any i a la mateixa empresa, amb imports de fins a 150.000 euros repartits. Ha parlat amb funcionaris que li expliquen que ho fan per la rigidesa burocràtica: organitzar una licitació oberta és molt costós en temps i paperassa. "Feta la llei, feta la trampa", resumeix Marc. Gerard no acusa de corrupció sistemàtica, però sí que detecta moltes situacions grises.

Creuament amb el registre mercantil i detecció de conflictes d'interès

La part tècnicament més interessant de contractes.cat és el creuament amb les dades d'administradors de societats del registre mercantil. Permet veure si un empresari que és administrador de quatre empreses rep contractes públics de forma reiterada o si empreses relacionades es presenten a les mateixes licitacions (cosa que seria un tema d'antifrau). Gerard va voler anar un pas més: creuar cognoms per detectar si l'alcalde d'un poble no és administrador d'una empresa però sí que ho és el seu germà. Va posar el fre perquè el terreny era "una mica pantanós" amb cognoms comuns. Destaca que antifrau a Catalunya no té capacitat sancionadora directa, únicament pot presentar un informe anual al Parlament.

Nous portals: convocatories.cat

A banda de subvencions.cat i contractes.cat, Gerard ha obert recentment convocatories.cat, un agregador de les 1.400 ofertes de feina públiques obertes a Catalunya (ajuntaments, Generalitat, Mossos, etc.). La seva aportació clau és que ha agafat cada oferta, ha descarregat el PDF i, amb intel·ligència artificial, ha extret el sou —dada que mai apareix en el PDF directament, perquè els funcionaris s'identifiquen per nivells (ex: C2-14) i cal anar a buscar la taula de la Generalitat per saber el sou real. Gerard i el seu col·laborador Claudi han automatitzat aquesta traducció de nivell a sou. El portal agrega les ofertes però per aplicar-hi s'ha d'anar a la pàgina oficial de la Diputació de Barcelona.

Vibecoding i el rol de la IA

Marc fa explícita la pregunta: "Ho hauries fet sense el vibecoding?". Gerard respon categòricament que no. Li va costar tot un dia per tenir l'MVP, i dies posteriors per anar polint-lo, però sense les eines actuals d'IA generativa hauria estat inassolible en un cap de setmana. Ressonen les reflexions sobre el cost real de tenir un projecte popular: primer vols visites, i després no les vols perquè arriben les queixes. Àlex i Marc connecten el creixement accelerat de projectes vibecoded amb el risc d'un "cementiri de pàgines IA" si els autors s'encansen del manteniment. Gerard afegeix una preocupació de seguretat: molts d'aquests projectes exposin claus d'API al front-end, cosa que és un risc real i que hi ha gent dedicada a explotar-ho.

Futur de la ciència de dades i la IA

Gerard explica que les primeres feines que va fer com a data scientist —fer queries, processar respostes, construir pipelines— s'han automatitzat completament. Ara el valor és la relació amb el client, entendre exactament el que vol, i oferir més per menys. Creu que és un moment tecnològicament "bastant impressionant" però no sap cap on anirà. Marc comparteix la sensació que des de gener del 2026 els canvis de models han estat tan importants que ara "pràcticament amb dos prompts tires un projecte endavant", amb les limitacions d'una certa sobresimplificació. Gerard recorda la satisfacció d'abans quan programava una funció de memòria que compilava a la primera —"una de les millors sensacions de la història"— i Marc compara que ara l'equivalent és quan el model fa exactament el que li has demanat al primer intent. Tots dos convenen que és una sensació similar però en un pla diferent.

Tancament i agraïments

Marc pregunta al Gerard com li poden tornar el favor. El convidat respon que simplement continuar parlant de tant en tant de tecnologia ja li fa molt de bé, i que ha estat "un plaer absolut". Quan li pregunten si té algun nou portal previst, diu que de moment no: li falten caps de setmana i ara mateix està "saturadíssim de feina". Preveu un "període avorrit" pel que fa al tema públic però que a nivell personal contempla coses. L'episodi es tanca amb la sensació que el Gerard és el tipus de convidat que s'espera molt de temps i que aporta molt sense cap pretensió.