Diumenge de RAMs

Els últims dies d'estudi i un parèntesi que no arrenca

Comença un dels darrers episodis que graven a l'estudi: en queden un parell abans que tanqui el Barcelona Media Hub per l'agost, i a partir de setembre tornaran als convidats. Confessen que fan servir el compte de Riverside de MarsBased per als dos estudis —el de MarsBased i el de Foc a Terra—, cosa que els converteix, mig en broma, en «paràsits» de la seva pròpia empresa. El parèntesi inicial deriva cap a l'Eunoia, aquella web de paraules que només existeixen en una llengua que ja va sortir a l'episodi 3, i cap a un problema tècnic en directe: el vídeo del Riverside es queda negre a mitja gravació, cosa que serveix d'excusa per etzibar-li un bon repàs al producte.

Rockfest, l'Offspring i les dues úniques experiències musicals de l'Àlex

Marc envia una abraçada al Sergi Figueres, que es va trobar al concert dels Offspring al Rockfest —el festival de rock, metal i punk que se celebra cada 4 de juliol al Parc de Can Zam de Santa Coloma—, i explica que a cada edició hi acaba trobant algú del món dels negocis, com abans li passava al Sónar. L'Àlex, en canvi, reconeix que no ha trepitjat mai un festival i que només ha anat a dos concerts a la vida: el Canto del Loco a Fontajau quan era adolescent, i Manel a Cervera, on va acabar perquè havia anat a la guarderia amb un dels músics i la seva mare és amiga de la mare del membre del grup. D'aquí surt una idea a mig coure: convidar algú de Manel per preguntar-li si van arribar a facturar més de 500 euros al mes d'Spotify.

Follow-up: Claude fon el Cowork dins del xat

Abans d'entrar en matèria, recullen el fil de l'episodi d'ahir amb en David Poblador, que ja ha quedat obsolet en tres hores. Claude ha ampliat la finestra de disponibilitat de Fable fins al dia 12 i, sobretot, ha integrat el Cowork dins del xat en comptes de fusionar-lo amb el Code, just al revés del que ells havien pronosticat. Comenten que té sentit: el Cowork era, en el fons, un xat amb quatre eines més —rutines, connectors, recordatoris— construït per sobre del Code, i el seu lloc natural és el xat. Els sembla una decisió de producte trencadora però encertada, amb una narrativa clara, en contrast amb els girs que històricament els ha semblat que Spotify feia «al tuntun».

La jugada d'Apple: apujar preus a mig cicle per primera vegada

El tema del dia arrenca amb un moviment inèdit: fa un parell de setmanes Apple va apujar preus de gairebé tota la gamma —fins a un 10, 20 o 30 % segons el producte, amb l'excepció de l'iPhone— de forma transversal i a mig cicle, sense canviar res dels productes. Habitualment Apple fixa un preu estable durant tota la vida del producte i se'n beneficia, perquè la tecnologia és deflacionària i els components abarateixen amb el temps. L'acció va patir la caiguda més gran des del 2022 i va acompanyar la pujada d'una nota de premsa de Tim Cook culpant l'encariment de la memòria. Que la signi el mateix Cook, i no en John Ternus, es llegeix com un gest deliberat.

El mercat de la memòria, un oligopoli de manual

Segueix un repàs de com funciona el mercat de la memòria, molt semblant al dels xips però amb una diferència: la memòria és pràcticament fungible —una de Samsung i una de Micron són intercanviables—, i per tant és un commodity on només compta el cost i el volum. Històricament era un negoci de cicles brutals de boom i bust; de fet, la decisió que va salvar Intel als anys 80, en aquella famosa conversa d'Andy Grove, va ser sortir-ne. Els japonesos el van dominar fins que als anys 90 Samsung va decidir invertir de manera contínua fins i tot en els mals moments i va expulsar la competència. Avui només queden tres fabricants —Samsung, SK Hynix i Micron— que funcionen, de facto, com un càrtel: saben què passa quan se sobreinverteix i mantenen la mà a sobre de l'oferta.

HBM contra DRAM: cap on van els marges

El gir clau és que aquests tres han concentrat la inversió en la HBM (High Bandwidth Memory), la memòria d'alt ample de banda que compra sobretot NVIDIA i que deixa marges molt més alts. En fer-ho, han deixat un forat a la DRAM —la RAM convencional dels ordinadors—, que ara gairebé no serveix ningú. El resultat: el preu de la DRAM s'ha disparat, potser un 50 % en un trimestre i el doble en un any, no perquè hi hagi més demanda sinó per una reassignació de recursos cap al producte que paga més. Aquí és on Apple, i moltes altres marques, han trobat la justificació per apujar preus.

Els xinesos ocupen el forat de la RAM

Aquesta escassetat obre la porta als fabricants xinesos. En una paradoxa que enllaça directament amb la conversa d'ahir amb en David sobre controlar les tecnologies crítiques, els Estats Units havien barrat l'accés de la Xina a la HBM, i això els va forçar a millorar la RAM convencional, l'únic que podien vendre. Ara resulta que la Xina s'està convertint en el principal proveïdor mundial de memòria RAM, un component crític, precisament perquè el càrtel dels tres s'ha mogut upmarket cap a la HBM.

Apple, el màxim comprador que es queixa del preu

Aquí apareixen les teories. Marc aporta la tesi que els hyperscalers estan xuclant tota la memòria per als seus centres de dades, i que per això costa aconseguir un Mac Studio amb més memòria. La lectura més escèptica: l'iPhone, ajustat a la inflació, és fins i tot un 10 % més barat en termes reals que el de 2016, i Apple és el màxim comprador de memòria del món, amb contractes tancats a futur —difícilment compra a preu spot. Costa de creure, doncs, que l'encariment l'afecti de debò; sembla més aviat la coartada perfecta per apujar preus quedant bé de cara a la galeria i carregant la culpa a la IA, el dimoni de moda. I com que els preus «pugen com coets però baixen com plomes», un cop apujada la línia difícilment la tornaran a abaixar quan la memòria s'abarateixi.

Un incís sobre com NVIDIA bateja els seus xips

Enmig del tema, un rabbit hole sobre el naming de NVIDIA, que troben preciós: bategen cada arquitectura amb el nom d'un científic —el nom per al cicle de CPU i el cognom per al de GPU—. Així, Grace Hopper és un combo de CPU i GPU; després va venir Grace Blackwell, i ara arriba Vera Rubin com a nova arquitectura, que ja honora el científic sencer.

El coll d'ampolla real és l'electricitat

Un dels punts que més els fascina: el coll d'ampolla de la IA no són els xips, sinó l'electricitat. Els hyperscalers estan comprant caixes de NVIDIA que no poden connectar i que guarden en magatzems esperant poder-les endollar d'aquí a dos anys. Tot plegat és exuberant a tots els nivells, i mentrestant el consumidor paga la factura de la festa del boom de la IA, amb Apple aprofitant-ho com a pretext per apujar el preu dels ordinadors.

Science Corner: MRAM, RRAM i computació neuromòrfica

El Science Corner explora si hi ha sortida per la banda de l'arquitectura. Hi ha tecnologies de memòria no volàtil com la MRAM i la RRAM, que combinen accés a memòria i emmagatzematge i acosten la computació a les dades; ja tenen certa comercialització, però no gaire mainstream. Més enllà, la computació neuromòrfica —inspirada en com funcionen les neurones— és encara molt experimental. El problema de fons, però, no és de capacitat sinó d'assignació de recursos: si demà petés la bombolla de la IA, es reassignaria la producció cap a la DRAM i el problema es resoldria.

Quan es desinflarà? La predicció del diumenge de rams

Sobre el pronòstic, els analistes de fabricants com Micron preveuen baixades a finals d'any o principis del vinent, però el problema és estructural i només s'acabarà quan el hype de la IA s'aplani. La conclusió és que tot es redueix a una qüestió d'assignació de recursos. I el tancament arriba amb la broma que dona títol a l'episodi: la predicció que això se solucionarà per Pasqua de 2027, perquè és quan cau el diumenge de rams.