Tot el que (no) passarà el 2024

Acreditats per fer prediccions sense ser experts

Episodi de Nadal, en directe i sense convidat, dedicat a la futurologia tecnològica. L'arrencada és una reflexió sobre qui té dret a predir: la diferència entre un expert i qualsevol altre en comunicació digital no és el coneixement sinó dir les coses amb convicció, perquè els experts de debò no parlen als mitjans —estan ocupats escrivint papers—. Des d'aquest "podcast de cunyadisme post-tecnològic", se senten més que acreditats per disparar prediccions per al 2024.

El repàs humiliant a les prediccions del 2023

Abans de mirar endavant, fan una cosa que cap "cunyat digital" fa mai: revisar com els va anar l'any anterior. L'única preparació de Marc va ser tornar a escoltar l'episodi de prediccions del desembre del 2022, i el veredicte és demolidor: no en van encertar ni una. La joia de la corona va ser predir un criptocol·lapse: qui s'hagués posat en curt amb bitcoin fent-los cas estaria arruïnat, perquè des d'aleshores la moneda s'ha apreciat un 160 % —arrossegaven el biaix de recència de la caiguda de FTX—. També van fallar amb una suposada consolidació brutal del sector tecnològic i amb figures com Greta Thunberg o Piqué de president del Barça. La conclusió: en les prediccions exagerades no hi ha res a perdre i tot a guanyar, perquè ningú recorda què vas dir fa una setmana.

Opinions fortes i el truc del discurs caòtic

Un dels dos defensa la filosofia de Marc Andreessen, "strong opinions, loosely held" —opinions fortes però fàcilment revisables, com el Groucho Marx de "si no li agraden els meus principis, en tinc d'altres"—. D'aquí surt una teoria sobre la privadesa que sona molt a l'Àlex: davant de qui l'avisa que es fica massa en política, hi ha dues maneres de protegir el que penses. Una és amagar-ho tot; l'altra, dir moltíssimes coses i fer discursos caòtics, com injectar dades incoherents dins d'un dataset de machine learning fins que l'algoritme ja no pot destriar què és cert. El paral·lelisme: un Milei pot insultar cada dia i no passa res perquè ja se sap, mentre que la persona sempre respectuosa que un dia rellisca acaba a totes les portades.

Immobiliari, recessió i el turisme amb efecte onada

El gruix de l'episodi pren com a marc les 13 prediccions per al 2024 que Scott Galloway havia publicat en una slide: Marc havia preparat el material i l'Àlex les llegeix en veu alta. La primera és un creixement vertiginós de l'immobiliari i de l'"alternative housing". Descarten que aquests habitatges alternatius arrelin a Europa —la regulació no ho permet, a diferència dels EUA, on qualsevol cosa amb quatre rodes és un cotxe— i ho associen als voltors que precaritzen un sector ja precaritzat. Sobre la recessió, tots dos coincideixen que és el Pere i el llop: fa anys que tothom l'anuncia i no arriba mai (als EUA en diuen "the next big one", com el gran terratrèmol de San Francisco). Marc discrepa de Galloway en el turisme: gràcies al professor Frank Carreras (ESADE) explica que els efectes en el sector es veuen amb un o dos anys de retard, i que el "revenge travel" post-pandèmia, fet sovint per gent que s'ha arruïnat pagant preus altíssims, es traduirà en una caiguda de viatges el 2024 o el 2025. La idea desencadena una diatriba contra l'obligació cultural de viatjar: ningú ens va programar per fer-ho —els homo sapiens de Mesopotàmia no tenien cap interès a anar a Finlàndia.

Plataformes de streaming, churn i el client de qualitat

Les prediccions de consolidació al mèdia americà (Paramount, Disney) generen confessions de desinterès, però sí que hi veuen una tendència clara: l'acumulació de subscripcions (Filmin, Amazon, Disney+, Movistar, DAZN, Netflix, Spotify, fins i tot YouTube Premium als EUA). Gegants com Disney poden aguantar anys a pèrdues per desgastar competidors fins a una gran fusió. La reflexió de negoci més fina és sobre el churn: aquestes plataformes han de tenir un "churn del no entendre res", perquè la gent s'hi subscriu i se'n dóna de baixa el mateix mes per cruspir-se una sèrie concreta. Però la captura del client és a nivell de mercat, no de plataforma: un cop comences a pagar, vas saltant de Netflix a Amazon a HBO sense deixar-ho mai del tot. Sobre forçar subscripcions anuals, l'Àlex ho compara amb pujar la tarifa per hora de la seva empresa de 80 a 100 euros: a curt termini puja el churn, però et quedes amb clients més qualificats.

El pic de la IA i la veu

Galloway prediu que la IA tocarà sostre el 2024 i que els incumbents contraatacaran ("Empire Strikes Back"). Discrepen: la IA no és una moda d'un any sinó l'equivalent a internet als 90, una dècada sencera de creixement. El 2023 va ser l'any de la IA a nivell de consumidor però gairebé per populisme —pic d'ús els primers mesos per novetat i després abandonament—; el creixement real és a les empreses. Sobre si el 2024 serà l'any en què la gran massa vagi a ChatGPT per defecte en lloc de Google, la resposta és que no: ChatGPT encara és més lent i la gent ja té l'hàbit de Google. La clau seria la veu com a interfície, però provar una conversa amb ChatGPT caminant pel carrer 40 minuts va resultar massa robòtic: fins que no creguem que parlem amb un humà, la veu no s'imposarà.

Quina acció triaries: NVIDIA, Meta o renda fixa

L'exercici de triar valors dóna joc. Per a una gran tecnològica, Galloway aposta per Alphabet, però un dels dos assenyala l'elefant a l'habitació: NVIDIA, la que més ha crescut el 2023 i ja al "club del bilió". L'altre hi posa pegues —NVIDIA no té component B2C i depèn al 100 % dels grans tecnològics— i defensa Meta, perquè WhatsApp creix sense parar i acabarà tenint-lo tothom al planeta. Apareix també Berkshire Hathaway de Warren Buffett, a punt d'entrar al mateix club. En inversió, un d'ells recomana renda fixa: amb els tipus en màxims, quan la corba s'inverteixi i baixin, bons i lletres s'apreciaran. I a l'altre li fan la broma que els videojocs seran "el seu any", perquè és el cas d'ús de la IA on més s'evidencia el retorn.

El GLP-1, l'Apple Watch mèdic i la soledat

La "tecnologia de l'any" de Galloway és el GLP-1. Un dels dos no sap ni què és; l'altre, fort en quantified-self, ho explica —el glucagon peptide, un fàrmac per a diabètics que resulta miraculós per perdre pes— i el connecta amb la seva esperança que el 2024 consolidi l'Apple Watch com a dispositiu mèdic, amb la mesura sense punció de la glucosa en sang. La predicció amb què hi ha consens absolut és que el gran impacte de la IA serà la soledat: una arma de doble tall, bona per a la telemedicina i el triatge sanitari i per a qui de cop pot parlar amb "algú" que l'entén, però catalitzadora de relacions tòxiques i aïllament. Lligat a això, Marc explica que ha fet recerca sobre què caldria per tenir "Her" al mòbil: encara falta hardware, i entrenar un model amb les teves dades és complexíssim perquè el teu històric de fitness està repartit entre Runkeeper, Strava i Apple Fitness sense format comú. No tindrem una "Her" l'any vinent.

WhatsApp camí de ser el WeChat occidental

La gran aposta sobre Meta es concreta: el motor de creixement serà WhatsApp, no Threads (que consideren un error per haver-lo llançat sobre Instagram en declivi en comptes de sobre WhatsApp). L'aposta es dobla: WhatsApp arribarà a ser la superapp que fa de tot —el WeChat occidental— abans que cap experiment d'Elon Musk amb la "X". Però per a un d'ells és una mala notícia, perquè la gràcia de WhatsApp era la senzillesa i cada cop l'entén menys (massa pestanyes, comunitats, estats). Ho enllacen amb una tendència de fons: a la gent li fa mandra descarregar apps, i amb els litigis Google vs. Epic i Apple vs. Epic veurem app stores cada cop més atomitzades dins dels dispositius —perquè l'única aportació d'Europa a la tecnologia són lleis que no entén ningú.

Elon Musk, Trump i la política que Marc no toca

Les prediccions amb més tirada són les polítiques. Sobre Elon Musk perdent el control de Twitter, hi ha aposta de diners que sí —l'espectacle d'insultar Bob Iger en aquella conferència, amb els anunciants fugint—. La consideren l'única predicció "intel·ligent" de la llista, perquè dir qualsevol cosa sobre Musk és una moneda a l'aire, 50-50. La predicció de Galloway d'una reelecció de Biden amb Trump sentenciat la capgira l'Àlex: creu que guanyarà Trump o algú de la mateixa "calanya", perquè Biden és l'exemple d'esquerra vella que ni la pròpia esquerra vota, i no s'estalvia els insults cap a Trump, Milei, Boris Johnson o Abascal. Marc, en canvi, es declara incapaç de mullar-se: bromeja que no sap ni qui és el president d'Espanya. Tanquen amb una predicció pròpia: a partir del 2024, els Estats Units perdran cada cop més influència internacional.