Al 2026 no passarà res

Quinze preguntes tancades en lloc de prediccions a l'aire

L'últim episodi de l'any arriba sense convidat i amb un format que Marc ha cuinat per esquivar la trampa de sempre: en comptes de prediccions soltes que ningú no recordarà, ha preparat quinze preguntes tancades —de sí o no, o d'A o B— que obliguen Àlex a mullar-se i a predir. Hi ha de tot: geopolítica, esport, tecnologia, economia i metaprediccions sobre el mateix podcast. La promesa, mig en broma, és revisar-les una per una el 31 de desembre del 2026 per posar-se en evidència.

La Xina, Taiwan i la fàbrica de TSMC

Sobre si el 2026 la Xina envairà Taiwan tots dos diuen que no, i ChatGPT en mode expert hi coincideix: la prioritat de Pequín és evitar una guerra prematura i seguir acumulant forces. El que enganxa és el raonament sobre la magnitud. Una invasió es veuria com un míssil sobre la fàbrica de TSMC, i en aquell moment la civilització torna als pals i a les pedres: es planteja, mig provocador, que carregar-se aquell niu seria l'arma d'últim recurs més devastadora per a Occident, per sobre fins i tot d'un artefacte nuclear en una gran ciutat: si hi hagués una illa d'un altre país a quinze quilòmetres de Nova York, sostenen, els americans ja se l'haurien quedada fa temps.

La IA desplaçarà del tot alguna feina?

Sobre si el 2026 la IA obliterarà completament alguna categoria laboral —els paralegals, els dissenyadors—, Àlex respon que del tot no, ni el 2026 ni el 2027. La seva predicció és la contrària: es crearan encara més estudis format boutique anti-IA, en un moviment contracultural polititzat cap a l'extrema esquerra. El gruix de la gaussiana quedarà afectat de ple, però sempre hi haurà un 10 o 20% que confiarà en el saber fer manual. Reconeixent el biaix de dirigir MarsBased, recorda que cada onada —el no-code, el SaaS, el vibe coding— s'anuncia com la mort del software a mida i mai no ho és. I coincideixen en un gremi que la IA no matarà, com tampoc va fer el blockchain: els notaris i el seu ritual totèmic de signatures.

El Barça, la Lliga i un Madrid enfonsat

La pregunta de futbol —el Barça guanyarà la Lliga— provoca el primer sí rotund: si no hi ha una gran cagada ni es lesionen quatre o cinc dels bons, el títol cau de cara, sobretot perquè el Madrid està enfonsat aquesta temporada. Per a Marc, més desenganxat del Barça d'ençà de Guardiola i Luis Enrique, és la pregunta més difícil de totes.

Quatre grans models d'IA i una onada de fusions

Sobre si algun model dominarà clarament la resta, la resposta és que no: hi ha quatre grans players —Gemini, OpenAI, Grok i Anthropic— en una roda en què cada setmana un treu el millor model. D'aquí a un any seguiran sent aquests quatre; el que sí passarà és que es despenjaran els secundaris, absorbits per un de gran o hiperespecialitzats com ElevenLabs amb la veu o Suno amb la música, perquè la batalla generalista està perdudíssima. S'apunta també una petita desacceleració de la inversió —ja fetes les grans rondes, sovint absurdes, sense els retorns esperats— i molt M&A en forma d'acquihires, perquè cada YOLO run d'entrenament ja costa centenars de milions i s'acosta l'any en què ningú no ho podrà finançar sense un veritable negoci al darrere.

Un patrocinador estable que valgui la pena

A la pregunta de si el 2026 tindran un patrocinador estable —un que no siguin ells dos—, la resposta és que no s'hi dediquen esforços. La reflexió, traslladada del podcast de MarsBased i de Startup Grind, és que un espònsor només té sentit si aporta credibilitat i estableix un partnership real que afecti el compte de resultats de les dues parts; si no, és paper mullat i només porta overhead per quatre duros. L'ideal seria una marca alineada com Cursor, Notion o Render, o un partner que els tragués el cost operatiu de gravar al Barcelona Media Hub; però mentre no aixequin la pota del vídeo no n'aniran a buscar cap.

Apple, l'IA i l'etern cotxe que sempre torna

Sobre si Apple comprarà una OpenAI o farà una gran adquisició d'IA, la resposta és clara: no entren en la cursa de les generalistes. Sempre han fet acquihires petits —el més gran va ser Beats, uns tres mil milions, avui una broma— i el que té sentit per a ells són adquisicions verticalitzades per millorar Siri, la càmera o les bateries, no un cinquè player generalista que no faria créixer el pastís. Pel que fa a maquinari, descarten un dispositiu d'IA dedicat el 2026: es creuen abans un HomePod amb pantalla que no pas el mític cotxe d'Apple, broma recurrent.

El S&P 500 i la normalitat de la incertesa

Sobre si el S&P 500 tancarà el 2026 en verd o en vermell —després del 19% que va perdre el 2022 i dels més del 20% de guanys del 2023, 2024 i 2025—, la juguesta és verd, amb guanys moderats. L'argument és que ens hem acostumat a tenir un gran conflicte cada tres mesos i les empreses ja ho han assumit com la nova realitat: ningú no fa plans a cinc anys, les grans a un any i les petites a tres mesos. Els riscos serien Taiwan o una escassetat estratègica de matèries primeres. Amb el disclaimer de sempre: si voleu fer diners, no els feu cas.

Influencers sintètics i per què ens cal el drama

La pregunta sobre si veurem un influencer sintètic no humà al mainstream occidental arriba, admeten, tard: ja n'hi ha amb milions de seguidors des del 2024, perquè la consistència de personatges generats per IA ja està gairebé resolta. Però el cor del bloc és el metapunt de per què aquestes substitucions totals no acaben de passar: als humans ens agrada el drama. Un robot Optimus destrossaria qualsevol humà en un ring d'MMA, com ja va passar amb els escacs o el Go, però ningú no ho vol veure; si el Barça jugués amb humanoides, no miraria ningú. És el mateix que fa avorrides les keynotes d'Apple d'ara, escriptades i sense la tensió d'abans. Per això reviuen els esports en directe, encara que la substitució purament econòmica sí que tiri endavant.

La Unió Europea passarà de 27 a 28?

Tots dos admeten estar a zero d'actualitat, però es repassa el shortlist de candidats a entrar a la UE. Albània, Bòsnia, Montenegro i el Caucas queden descartats per al 2026 per manca d'immediatesa, però Sèrbia es veu possible pel pes econòmic dins dels Balcans, just després de Croàcia. Les dues patates calentes són Turquia —complicada perquè incorporar un país musulmà no està ben vist en un clima que es polaritza cap a l'extrema dreta— i Ucraïna, que es vaticina amb un fast-track per la protecció del conflicte bèl·lic. La conclusió: serem 28. Es deixa fora Moldàvia perquè, en plena lògica de «primer els de casa», costa justificar afegir el país més pobre d'Europa.

Laporta, Jony Ive, Bitcoin i la desconnexió digital

A la ràfega de preguntes curtes es descarta entrevistar Joan Laporta —ara que és president del Barça, la persona més important de Catalunya, no els fa falta—, tot i que es preveu fer venir algun altre candidat a les eleccions del club. El dispositiu de Jony Ive es vaticina per al 2027. I Bitcoin, després d'un any sencer sense mirar-ne el preu —el primer des que en va comprar el 2018—, superarà diverses vegades els 150.000 dòlars però potser no hi acabarà per sobre. La pregunta més interessant és si la desconnexió digital es percebrà com un símbol d'estatus, igual que estar bronzejat va passar de marcar classe baixa a marcar que pots viure sense treballar. La resposta és que sí: les noves generacions ja adopten dumb phones, i l'off the grid passa de ser cosa de l'amic friqui sense WhatsApp a un senyal de poder adquisitiu, encara que l'adopció massiva s'ajorni al 2027.

Foc a Terra en vídeo, Alonso i Musk-Epstein

Sobre si Foc a Terra serà més vist que escoltat, la resposta depèn d'ells: comencen a fer shorts l'1 de gener, però igualar les descàrregues d'àudio amb els episodis sencers de YouTube, sense ningú a temps complet com té MarsBased, els portarà un any sencer: el 2027. L'última pregunta és la que interessa de debò a Marc: si Fernando Alonso guanyarà alguna cursa al Mundial del 2026; Àlex pronostica algun podi però cap victòria, perquè el pilot li cau malament. Per tancar es giren els papers i és Àlex qui pregunta a Marc per la propera adquisició de Bending Spoons, que va comprant l'internet de les velles glòries: surten Yahoo, Zoom, Duolingo i Discord. I sobre la gran cagada d'Elon Musk, és Marc qui es declara fan d'un Musk que, en bon judici, només porta progrés, i s'enganxa a l'enigma que el fascina: la connexió entre Epstein i els grans laboratoris de física. S'acomiaden desitjant un feliç 2026 —o un 2027, perquè el 26 no passa res.