Ja no mosseguem la poma

Tres anys seguits fent l'episodi de la WWDC ja és tradició

Arrenca el monogràfic anual de la WWDC, que als tres anys seguits ja es considera tradició. Marc recorda que, segons Atomic Habits, calen 21 dies per fer un hàbit; Àlex, fent broma, calcula que a episodi per any no se li farà fins d'aquí a 18 anys, i es pregunten què sobreviurà més, el podcast o la mateixa keynote. Pel mig, un joc de «què prefereixes» a l'estil d'un compte d'Instagram de dilemes impossibles: prescindir d'Apple o d'un projecte personal com Foc a Terra.

Àlex ve sense haver mirat res: el papa li ha bloquejat Barcelona

Àlex admet que ve a l'episodi més impreparat de la història perquè no ha vist la keynote. Ha tingut un dia trasbalsat: la visita del papa ha bloquejat mig Barcelona —Mossos i ultracatòlics per la zona de la Sagrada Família, on ell tenia gestions— fins al punt de no poder dinar. Marc, que «no surt de casa», se'n va salvar. La conversa deriva cap al Vaticà com a model de negoci: 90 euros l'entrada, milions de marge al dia i sense pagar impostos perquè és un estat propi.

Una keynote curtíssima, sense hardware i partida en tres blocs

Per a Àlex, aquella setmana era més rellevant el Nintendo Direct que res del que pogués anunciar Apple. Marc, que la va veure en diferit a YouTube, en remarca tres anomalies. La durada: una hora i nou minuts —va pensar que el vídeo estava tallat—, quan aquestes conferències s'allarguen dues hores i mitja. El contingut: cap hardware, contra tots els rumors, ni cap sketch de relleu entre Tim Cook i el nou CEO John Ternus. I l'estructura: per primer cop en molt temps no van anar saltant de plataforma en plataforma, sinó que ho van repartir en tres grans blocs.

Bloc 1: «Platform Improvements», o arreglar els desastres del Liquid Glass

El primer bloc Marc el tradueix sense pietat: «Platform Improvements» és l'equivalent corporatiu del «Minor Updates and Security Fixes» que poses a una app quan no has fet res. Bàsicament han arreglat els nyaps del Liquid Glass: el contrast que no es veia, les toolbars que havien substituït per botons flotants i que ara tornen a ser barres, els menús que recuperen les icones, els corner radius per fi unificats, les sidebars que flotaven sense sentit. «Algú a Cupertino ha fet servir el producte i s'ha adonat que estava trencat», resumeix, amb un «gràcies» sarcàstic per cada arreglo prou obvi.

Marc hi posa una analogia que coneix de primera mà com a desenvolupador: quan una gran feature et menja tot l'esprint, acabes tancant quatre targetes de Trello minúscules —canviar un 2025 per un 2026— perquè la columna de «done» sembli plena. Recorda el precedent de Snow Leopard (2008-09), un macOS que es venia en CD per 129 dòlars amb la promesa de no portar cap funcionalitat nova. La seva tesi: aquesta és la release de les xapusses, el que hauria d'haver sortit l'any passat, en l'arc 2024 Siri Gate → 2025 res a ensenyar (Liquid Glass, una transició d'UI bestial a totes les plataformes) → 2026 arreglant-ho.

Bloc 2: Trust & Safety, o l'iPhone com el millor mòbil per a un nen

Marc desconnecta del segon bloc —«jo no tinc nens»— i passa la pilota a Àlex. La lectura d'Àlex és que el bloc de control parental està brillantment posicionat per dos motius. Primer, és màrqueting pur: et venen l'iPhone com el millor telèfon per a un fill, parlant amb el pare (qui té la pasta) i posant a les mans d'un nen un dispositiu que segurament farà servir tota la vida. Segon, ve just abans d'Apple Intelligence, com una gran apologia de privacitat i seguretat abans de demanar-te les dades.

La filosofia parental d'Àlex: educació abans que control

Àlex defensa que la millor manera de gestionar les pantalles no és el control sinó l'educació i l'exemple: a casa seva van treure el control parental de la consola perquè era més nosa que res i no els calia. Si el nen no veu els pares amorrats al telèfon, ho acaba valorant. Ho emmarca amb l'analogia del tabac —fumar a les aules es va prohibir cap a mitjans dels vuitanta, quan ells eren petits— i amb el patró de captar el client ben aviat: Nestlé amb productes per a nadons, Nike amb bambes per a crios, o els fons de capital risc baixant a seed. «Fes-ho bé, sense forçar, no com l'Església, que t'atrapa quan encara no saps res.»

Bloc 3: Apple Intelligence és un replay del 2024

El tercer bloc, el del nou Siri AI, ni arribarà a Europa de sortida (pel DMA) ni en cap idioma que no sigui l'anglès: irrellevant per a ells, però el comenten igualment. El veredicte de Marc és demolidor: és el mateix que el 2024, amb el mateix exemple (abans la mare a l'aeroport, ara organitzar un concert), però «ara prometen que funciona». Les millores que canten són un on-device model superior i un dictat que entén millor el llenguatge. Marc hi cola la seva queixa mítica: el Mac segueix sense corrector de català natiu, que l'iPhone sí que té. Per què, si només cal copiar la llibreria d'un cantó a l'altre?

Per què el nou Siri no funcionarà per al 80% de la gent

Marc desmunta les demos: tot depèn de la pulcritud amb què tinguis ordenat el telèfon. Perquè Siri calculi quant trigaràs a arribar a casa d'algú, aquell contacte ha de tenir adreça —i gairebé ningú no la té—; si li dius «escriu-li al Joan», pot haver-hi deu Joans; els contactes acumulen sis o set telèfons antics de merges mal fets. Són com les velles demos de l'app de fotos, on tothom tenia una vida de viatges paradisíacs. A sobre hi ha l'API d'App Intents (les apps donen informació cap a dins, no a l'inrevés, per privacitat) i la possibilitat que algunes s'hi neguin. La sensació general: ChatGPT circa 2022. «L'equip de màrqueting d'Apple no ha provat Claude fa quatre dies», perquè al·lucinaria. I algunes funcions queden darrere del pagament d'iCloud+.

Les peces que sí que tenen interès: Safari, extensions i Shortcuts

Marc rescata els usos no agèntics, que troba més interessants. Recorda una vella càmera-prisma que permetia reposicionar els plans d'una foto després de fer-la; ara Apple ho fa amb IA. Safari estrena un «cron» agèntic que vigila pàgines de manera recurrent (avisos de baixada de preu, a l'estil de CamelCamelCamel) i, sobretot, un constructor d'extensions on demand: descrius en llenguatge natural el que vols i te'l crea —jugada intel·ligent, perquè Apple sempre ha anat coixa en extensions davant de Chrome. La mateixa tecnologia arriba a Shortcuts, que tots dos coincideixen que sempre han estat un infern («és més fàcil programar»).

Local contra cloud i el regateig de la RAM

A pregunta d'Àlex sobre els small language models, Marc detalla la lletra petita. Apple esmenta Gemini com a model base, però ho dissimula —com l'«Intel inside» d'abans— i ho marca tot com a Apple Intelligence; el seu private cloud compute són, de fet, racks de Google. El nou on-device model només funciona a l'iPhone 17 d'enguany en amunt: qui es va comprar l'any passat el Pro «fet per a la IA» es queda fora, una compra enganyosa de 1.400 euros. Cal 12 GB de RAM, i molts MacBooks per sota de 16 GB queden out. Àlex ho confirma amb el seu Mac Mini de 8 GB, que rasca disc perquè la màquina virtual de Claude se'n menja cinc.

La jugada conservadora: Apple es planta a la cursa de la IA

Marc compra la narrativa que Apple juga, deliberadament, la carta contrària: privacitat al màxim, computació local i quedar-se al marge. És l'única de les Magnificent 7 que no crema tot el free cashflow en datacenters, i s'ho pot permetre perquè té trilions a la caixa. A diferència de Google, Meta o X —que necessitaven la IA per reinventar models en decadència—, a Apple la IA ni li va ni li ve: es compren més ordinadors que mai (el ressorgiment del Mac Mini amb la moda del local AI). La paradoxa que els fascina: l'empresa que més enrere s'ha quedat en la cursa pot ser la que més se n'aprofiti, perquè tothom fa servir la IA en els seus dispositius.

El valor de no fer coses i la sortida de Tim Cook

De fons, una reflexió de Marc: bona part del que fan amb Claude ho fan «perquè poden», no perquè ho necessitin —només en trobaria a faltar un 20%—, en plena moda del loop engineering (després del prompt i el harness engineering). Hi veu valor a no fer coses, a convergir després d'haver divergit, com una granada que esclata en mil trossos abans de focalitzar-se on s'enganxa. Tanquen amb la pregunta de fons: o bé Apple s'està protegint d'una possible implosió de la bombolla de la IA, o bé Tim Cook simplement vol deixar l'empresa endreçada per al relleu, sense cap gran cagada d'última hora. «No serà recordat per haver inventat la gran cosa d'Apple, però sí per haver estat un bon CEO.»