Intel·ligència assistida

Episodi sense convidat dedicat a productivitat i ChatGPT

Setmana sense convidat i un episodi reordenat de cop, amb la broma habitual sobre qui canvia l'ordre dels temes —l'Àlex fent de tril·lero amb les boletes sobre la taula i en Marc sense saber mai on és la bona. El menú és doble: recomanació d'aplicacions de productivitat, que feia temps que no tocaven, i casos d'ús de ChatGPT, ara que en porten gairebé dos anys i sembla que la cosa ha passat la prova del cotó. La premissa de tots dos és que el seu estoc d'apps gairebé no ha canviat en l'últim any, senyal que el tenen consolidat, i que comencen a abandonar-ne moltes perquè el sistema operatiu del Mac va engolint funcions que abans requerien una eina de tercers.

Texts.com, l'agregador de missatgeria que canvia la qualitat de vida

L'única adopció nova i de pes és Texts.com, un agregador de missatgeria instantània que aplega WhatsApp, Telegram, SMS i els privats de Twitter en un sol panell. Hi ha una anècdota d'origen: l'app ja l'havia recomanada en Marc al primer o segon episodi del podcast, però aleshores no la va arrossegar; va ser un any després, tocant fons amb cinquanta o seixanta converses de WhatsApp per contestar, que la va reprendre i ara ja la considera el seu client per defecte.

La funció estrella és poder posposar una conversa —dir-li «recorda-m'ho d'aquí deu dies» i que desaparegui fins llavors— el mateix concepte de snooze d'un client de correu, però aplicat al xat. També deixa arxivar, silenciar i desagrupar millor que el WhatsApp natiu. Es comenta que Texts és de la gent d'Automattic (WordPress), tot i que en realitat l'havien comprada. Hi ha pulla fina tota l'estona: «avui no te'n deixaré passar ni mitja».

El mínim comú denominador de totes les apps de xat

En Marc, temptat però amb dos stoppers —que és una app d'Electron, contra les quals té una croada personal, i un dubte de fons— planteja la pregunta més interessant del bloc: cada plataforma té detalls d'implementació propis (els threads de Slack, els stickers de Telegram, les reaccions limitades de l'iMessage davant de qualsevol emoji a WhatsApp), així que quina és la base comuna sobre la qual es pot dissenyar un agregador? Després de la confusió escolar entre mínim comú múltiple i màxim comú denominador, la resposta: Texts implementa el denominador comú i, quan una app ofereix un superset, l'habilita només dins d'aquelles converses.

**Safari per defecte, perfils i un setting fantasma**

L'altra croada d'en Marc és fer de Safari el seu navegador per a tot, perquè li agrada fer servir les apps natives del sistema —un intent en què, diu, «ja hem perdut vides» per pura frustració. La bona notícia és que els perfils de Safari li funcionen millor del que esperava i ja té separada la vida personal de la professional, deixant Arc només per als casos en què Safari es nega a connectar-se a segons quines eines, com el CRM intern. I un nerd alert: en activar els perfils apareix un setting ocult per triar amb quin perfil obrir certes URL que sembla brutal però que no fa absolutament res —és dummy, i a Reddit la gent se'n riu. Confessa que treballa millor amb interfícies boniques perquè és vague i les UI lletges com la de Chrome li fan venir ganes de fugir de la pantalla.

Les quatre eines imprescindibles que no porta el sistema operatiu

En Marc destil·la la seva caixa d'eines a les quatre coses de productivitat que necessita sí o sí i que macOS encara no cobreix bé. Una, un gestor de finestres (amb poca fe que Sequoia ho resolgui). Dues, un gestor de porta-papers amb snippets, paper que li fa Pastebot i que descriu com a droga dura un cop l'has tastat. Tres, un capturador de pantalla, perquè la seva vida funciona a base de captures en treballar en producte: aquí hi ha el duel entre CleanShot, de subscripció i bon negoci, i Shottr, l'alternativa indie gairebé gratuïta (vuit euros la llicència) que ha compartit amb tot l'equip i que troba or; l'eina nativa d'Apple la descarta per lenta i sense dreceres.

L'app de ChatGPT per a Mac com a quarta eina

La quarta peça del seu joc de pòquer és la que no sabia que necessitava: l'app d'escriptori de ChatGPT. El que li ha canviat la feina és la drecera de teclat —en el seu cas Opció+Espai— que obre un camp d'«Ask Me Anything» a sobre de tot. Tots dos admeten amb humor que ja en depenen massa, fins al punt de sentir-se insegurs si no ho validen primer per allà.

Contrasenyes natives d'Apple i l'entusiasme per les passkeys

A la pregunta de què s'ha deixat —el gestor de contrasenyes— en Marc explica que es va migrar de 1Password al gestor natiu d'Apple. En el seu dia el descartava perquè només funcionava amb Safari i no permetia compartir grups, però totes dues mancances ja estan resoltes: ara hi ha fins i tot una extensió oficial d'Apple per fer servir l'iCloud Keychain a Chrome, que troba surrealista però funcional. Funciona bé amb passkeys, una tecnologia que tots dos troben brutal i que apunten com a possible tema d'un futur episodi.

La depuració d'apps d'IA i la reducció a ChatGPT

L'Àlex constata que la majoria d'apps que no han superat la seva prova del temps són justament les d'IA: Perplexity (per bo que sigui, l'app nativa no li aporta gran cosa), Poe, Pi.ai i altres han desaparegut del seu ús diari. Ho lliga amb la caiguda del hype i una fase de consolidació on moltes apps perden el 90 o 99 % dels usuaris quan s'acaben els crèdits gratis. La seva tesi: per reducció, gairebé qualsevol problema es pot resoldre amb un custom GPT de ChatGPT, així que les eines satèl·lit perden sentit. De passada, ha canviat el cercador a DuckDuckGo i n'està content.

Anything, un assistent personal humà i no pas IA

L'aplicació «i mitja» de l'Àlex és Anything, en fase alpha i amb molt pocs usuaris, d'un amic seu —en Pau, ex-CTO de Typeform—. La proposta: tenir un assistent personal de debò (una persona real, no IA, resident a Barcelona) a un preu molt accessible. L'Àlex explica que fa temps que va sobrepassat no de feina —a MarsBased són vint persones i pot delegar— sinó de gestions personals: cobraments erronis d'Endesa, cites de la Seguretat Social que li mouen l'operació d'una hèrnia discal, o bitllets que compra tard i paga el triple. La idea és fer un bolcat de cervell per nota de veu o text i oblidar-se'n; l'assistent és proactiu (cada matí li envia un resum en àudio i li proposa optimitzacions del calendari). La relació es basa en confiança total: li va passant DNI, contractes i credencials a mesura que els necessita.

L'Àlex defensa que una generació com la seva, que no vol parlar per telèfon i té sous prou bons, acabarà externalitzant aquesta part del cervell molt més del que ens pensem; ja ho fan amb ChatGPT, però ChatGPT no et pot trucar el cardiòleg per demanar hora. Diu que ha arribat aquí perquè a MarsBased ja tenen una figura d'executive assistant —la Heli— que els resol viatges i logística.

Avantatge competitiu, Runner i el coneixement local

En Marc dispara tres preguntes: quina informació li has de donar, quina relació hi tens i quin avantatge competitiu té l'empresa. Sobre l'avantatge, l'Àlex admet que de moment només és el preu —mala estratègia a llarg termini, però útil per captar primers usuaris i iterar—; el de debò hauria de ser el coneixement local, perquè a diferència dels assistents remots de països llunyans (Filipines, Moldàvia), aquesta persona porta setze anys a Barcelona i entén com funciona el país. Revela que fa un parell d'anys ja va invertir en Runner, una empresa nord-americana del mateix ram que fa outsourcing a col·lectius minoritzats, i la veu complementària.

Secretàries, Fiverr i Tim Ferriss, un concepte que torna

En Marc enllaça amb un dinar del dia abans amb el seu amic Marc Mongell, on va sortir que algú encara tenia secretària —una figura que les noves generacions tracten com a pejorativa («les coses me les faig jo»)—, mentre que en paral·lel molta gent ja ha normalitzat passar tasques menors a serveis tipus Fiverr quan el seu retorn per hora és superior. Adverteix també de les experiències doloroses de qui ha contractat assistents a l'estil dels que recomanava Tim Ferriss.

El gag de cloenda neix d'aquí: en Marc suggereix que per al pròxim episodi l'Àlex demani a l'assistent que els organitzi l'esmorzar de forquilla, embolic de qui prepara què inclòs, fins que aterren en un cas d'ús real —que l'assistent prepari les notes d'un episodi del podcast, una tasca repetitiva amb component temporal, encara que admeten que això gairebé ho pot fer ChatGPT. Avisen que durant l'agost segurament no hi haurà episodis nous, potser fins al setembre, tot i que els ja publicats es poden escoltar des de la platja.