RentadorAI

Un episodi que se'n va per les branques (i acaba partit en dos)

Setmana sense convidat i continuació directa de l'anterior. Volien fer un sol episodi sobre aplicacions i casos d'ús de ChatGPT, però els va passar com amb els llibres i els pòdcasts: es van enrotllar tant amb les aplicacions que es van quedar a les portes dels casos d'ús de la IA. Avui salden el deute i repassen com han incorporat ChatGPT al dia a dia, fins a la pregunta de fons: si ens està fent més tontos.

L'aplicació nativa de ChatGPT al Mac i la combinació amb els snippets

Marc explica el seu canvi d'hàbit. Abans feia servir poc ChatGPT perquè anar al navegador era pura fricció ("fricció, fricció, fricció, i som vagos per naturalesa"). Quan OpenAI va treure l'aplicació nativa per Mac —Option+Espai i s'obre una caixeta d'input omnipresent— va recuperar tots aquells moments de "ara ho faria servir però em fa mandra".

La jugada interessant, insisteix, és combinar aquesta omnipresència amb un gestor de snippets (Pastebot, TextExpander). Com que no pots fixar una conversa per a una tasca repetida, el truc és un snippet que en teclejar una drecera expandeix la instrucció completa: un per traduir ("tradueix-me això a l'anglès i prou") i un de "poleix" que no canvia l'esperit del text i només en corregeix els errors —perquè si li demanes "millora aquest text" "li dones una patata i et torna una ceba".

Perplexity sí, però no per saber com es fa el gaspatxo

Davant la tendència a buscar-ho tot a Perplexity, defensen una dualitat com a sweet spot. Perplexity és fantàstic per a coses complexes —un anàlisi comparatiu de gestors de portapapers amb features, preus i fonts—, però és el meme de "què et penses que fas": creus que sempre fas recerca avançada per descobrir la pròxima aleació de titani i en realitat el 90% del que cerques és què ha fet Espanya al Mundial o quin actor surt a Inglourious Basterds. Per a això ja hi ha Google.

Raycast contra ChatGPT i la migració als GPT personalitzats

Àlex hi posa el contrapunt: ell ha invertit moltes hores configurant-se Raycast i programant-se plugins propis. Reconeix que, si comencés de zero avui, tiraria directament de ChatGPT; l'única cosa que el reté és que Raycast pot interactuar amb altres aplicacions del Mac (gestor de tasques, time tracking, fitxers locals). Des dels GPT personalitzats, la majoria de casos d'ús de la IA de Raycast li han desaparegut.

En detalla dos. El primer redacta entrades per al blog de MarsBased: d'una idea en treu títol, resum executiu, slug per SEO, tags, cos i tuits; ell només hi posa el to "tipus nostre" al final. El segon, el seu preferit, neteja el reporting setmanal als clients: l'equip omple un template de Google Docs que sempre arriba mal formatat, i el GPT l'endreça i li recompta les hores per rols —el que abans li costava una o dues hores diàries ara és instantani. La idea de fons compartida: la IA brilla en les tasques mecàniques i repetides amb molta literatura al darrere, perquè com més acotada és l'entrada menys espai deixes a les al·lucinacions —com Apple, que l'ha implementat només allà on aquest espai és nul.

Vitamines i substituts: les dues maneres en què la IA aporta valor

Marc ha fet recerca entre els seus amics no tecnològics i confirma que la gran massa poblacional no troba el cas d'ús —no és que no la faci servir, és que no li veu per a què. Proposa dos enfocaments. Els substituts: tasques mecàniques amb molta literatura, com redactar un contracte de lloguer (abans trucaves a un advocat) o la feina dels paralegals que llegeixen 70.000 casos buscant jurisprudència —sempre amb supervisió, que ningú entregui un contracte passat per ChatGPT sense llegir-lo.

Les vitamines són l'altra banda: la IA com a copilot que valida i millora la feina dels programadors, i el fet que doni superpoders a la força laboral digital. Els fascina que la mateixa tecnologia funcioni tan bé per programar (feina determinística, on el test passa o no passa) com per conversar (on, com que no hi ha resposta correcta, tot funciona prou bé).

El tuit de la Joanna Maciejewska: vull que la IA em renti els plats, no que em faci l'art

Aquí arriba el cor de l'episodi. Marc rescata el tuit viral de l'escriptora Joanna Maciejewska: "vull la IA que em faci la bugada i em renti els plats perquè jo pugui dedicar-me a crear art i escriure, no la IA que em faci l'art i l'escriptura perquè jo pugui rentar els plats". I té raó. La gent es va focalitzar en el hype de la primera fase (Midjourney, Stable Diffusion, generar imatges, veure't de vell), "aquestes merdes" que tenen molt poc ús diari; Àlex admet que la creació d'art amb IA en la feina real és "despreciable".

Passada la sobrevaloració, el retorn de veritat és al micro: en un e-commerce, una funcionalitat que abans faries manualment es transforma una mica i "pum, 35% més de conversió"; el que no passarà ni en anys és que la IA agafi tota la botiga i te la porti sola. Marc resumeix la metàfora que dóna nom a l'episodi: la IA "és una rentadora que m'ha tret hores d'anar al riu a rentar la roba".

Això sí, amb una correcció a l'optimisme: "no treballarem menys". El que farem és agafar aquelles hores i fer-hi una altra cosa —la gent avui té rentadora i treballa més. Ho il·lustren amb la gràfica de la població dedicada al sector primari, que als Estats Units ha caigut per sota del 2%: no és que la resta estiguin a la platja, són "esclaus d'altres sectors". "Fem més amb el mateix, no fem el mateix amb menys."

El síndrome del llenç en blanc i delegar millor també a les persones

Marc explica com la IA li amplifica el rang com a CEO. El seu problema en les tasques creatives és el "síndrome del llenç en blanc": té la idea però no sap com estructurar-la. Demana tres o quatre propostes d'estructura per a un post, en tria una, i s'estalvia l'hora de provar i esborrar. És un trade-off conscient: no exercita la part del cervell que pensaria l'estructura, però guanya agilitat per a la part d'alt valor. També la fa servir per a documents avorrits i puntuals (homologacions, riscos laborals).

El punt que més els agrada: la IA l'ha entrenat a delegar millor a les persones. Com que un prompt de merda dóna una resposta de merda, ha agafat l'hàbit de detallar molt les instruccions; i ara, quan delega a humans, és més específic i hi ha menys iteració. Derivada curiosa: la tecnologia és tan humana que comences les peticions amb condicionals educats ("em podries fer una imatge?"), però si li dius "podries" li obres la porta a dir que no. "No li preguntes a la torradora si li ve de gust fer-te la torrada; tires la palanca avall i ja està."

Ens fa més tontos? De la calculadora al GPS, passant pel Wall-E

L'altre gran fil: la sospita que la IA ens atonteix. Per a un dels dos no és res nou, sinó una tendència que ve de la calculadora ("Casio i Texas Instruments van fer molt mal") i, sobretot, del GPS: cada eina et fa perdre una mica d'elasticitat mental. En clau conspiranoica, la rebel·lió de les màquines comença amb la calculadora: per matar-nos només caldria apagar els llums, perquè "aquí no hi ha Déu que sàpiga plantar un tomàquet". La imatge final és la dels humans del Wall-E, sense braços davant la tele.

Hi enganxen el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo: com reconstruiries la societat si tot quedés parat, coses tan bàsiques com sanititzar l'aigua que no se'ns acudirien mai. La conclusió pràctica és posar la línia a algun lloc: intenta primer les sumes senzilles amb el cap i, si trigues més de deu segons, tira de calculadora. Marc confessa que ja no recorda res sense el Google Calendar i que ha tornat a conduir sense GPS, com un bon "dejuni mental".

La falca de Parlem Telecom, en directe i sense GPT propi

Tanquen amb un exercici en viu. Àlex "desvetlla" que Marc no té un GPT personalitzat amb el context de Foc a Terra per a continguts —ell els té verticalitzats per temàtiques, com el de les covers que té Marc. Sense GPT preparat, demana a ChatGPT en directe "una falca publicitària per a Foc a Terra amb el patrocinador Parlem Telecom" i el resultat els fa molta gràcia: torna un guió que reparteix les frases entre "Locutor", "Marc Collado" i "Àlex Rodríguez Bacardit" sense que ningú li ho hagués demanat. Té floritures que no toquen ("entrevistes exclusives" —menteixen— i un locutor que no tenen), però el repartiment per veus és "molt ben parit". En surt una idea de producte: un GPT que generi falques a partir del contingut de cada episodi, amb humor lligat al tema del dia.