De super software a super merda

Han comprat Superhuman i la conversa arrenca d'aquí

Setmana sense convidat. El tema del dia és l'adquisició de Superhuman, el client de correu premium, per Grammarly. Un dels amfitrions confessa que no és la seva aplicació preferida, però sí una de les que més li ha canviat la manera de treballar i de reconnectar amb un correu que s'havia "emerdificat" prou; de fet, és de les primeres coses que instal·la quan formateja l'ordinador. Superhuman va ser pionera d'un estil de software molt cuidat —tot negre, futurista, amb onboardings que feia el mateix CEO— que va obrir camí a productes "premium" com Linear o Clay. A partir d'aquí l'episodi és una reflexió llarga sobre l'enshittification: per què les eines bones empitjoren quan canvien de mans o quan els inversors pressionen.

Els dos Clays i la sincronització que ningú no resol

Una digressió útil: hi ha dos productes que es diuen Clay. El que ara està de moda té el claim "go to market with unique data and the ability to act on it" —un megaconnector que agrega dades de milers de fonts en un sol lloc—, fins al punt que dominar-lo s'ha tornat un negoci i hi ha qui es ven com a "Clay Expert" al LinkedIn. L'altre és un CRM personal, "una agenda amb vitamines", que un dels dos va abandonar perquè no arribava a les expectatives.

De passada surt una queixa recurrent: cap d'aquestes agendes de contactes ofereix sincronització bidireccional de debò amb Gmail. Et crea els contactes al seu sòl, però no els traspassa a la llibreta de cada dia.

Per què es ven un producte que ningú deixa d'usar

El que xoca és que Superhuman és "car però bo" —no "bo però car"— i gairebé ningú no el deixa de fer servir; s'estava convertint en estàndard de facto. Un dels amfitrions havia arribat a predir que, si algú comprava Superhuman, seria Apple, l'únic gran player alineat amb aquella obsessió pel producte; mai no s'havia especulat amb una venda a Grammarly.

La lectura financera és menys lluïda. Les notes de premsa no donen cap xifra, i quan no n'hi ha acostuma a voler dir que no és espectacular. L'especulació és que s'ha venut a prop de la darrera valoració pública, uns 800 milions de dòlars; com que havien aixecat moltíssima inversió, vendre's per gairebé el que vas aixecar significa que la majoria d'inversors no en treuen res.

El sostre de competir contra el gratis i el default

El diagnòstic de fons és que Superhuman tenia el terra molt alt: el terra era Gmail —"comú com l'aire que respires"— gratuït, boníssim i amb una distribució imbatible. Competir contra un default tan fort és una aposta valenta, i la lliçó que en treuen és que abans de construir la teva versió has d'avaluar com de bona ja és l'opció per defecte: hi havia poca gent disposada a pagar un premium per un correu quan el de fàbrica ja anava bé. La idea de Superhuman no era especialment trencadora; el mèrit va ser una execució brillant.

Defensa del rapper que sí que aporta valor

Superhuman és tècnicament un "rapper": un embolcall que es posa per sobre d'una altra aplicació —en aquest cas Gmail— i que la vesteix i li afegeix funcions. En l'era de la IA s'ha posat de moda criticar els rappers ("això és un rapper de ChatGPT, no aporta valor"), però aquí es trenca una llança a favor: Superhuman és l'excepció que confirma la regla, perquè n'aportava moltíssim. S'esmenten paral·lelismes com MailTrack —ara MailSuite— o Streak i Boomerang, rappers que viuen dins de Gmail i hi tenen sentit. L'equip va fer dues coses gairebé impossibles: aixecar un negoci real sobre un embolcall i elevar el llistó de qualitat del software del sector.

El risc de plataforma que no es podia mitigar

El gran perill d'un rapper és el risc de plataforma. Si Google tanqués l'aixeta, Superhuman perdria els usuaris de cop; i, a diferència d'un rapper de ChatGPT que pot canviar de model quan li tallen l'API, aquí els usuaris estaven lligats a la plataforma mateixa. No es podia "migrar" el risc muntant la versió d'Outlook: canviar de plataforma volia dir perdre la base de clients, no protegir-la. I Outlook és precisament on no van arribar. Cap departament d'IT d'una Accenture pagarà 30 euros al mes per usuari per una capa sobre Outlook que afegeix cost i risc i només millora l'experiència individual. No haver guanyat Microsoft, segurament, és un dels factors que els va empènyer a vendre.

Bending Spoons i la sospita d'un altre roll-up

Els dos van pensar el mateix en llegir la notícia: Bending Spoons. És el private equity que compra portafolis d'eines de productivitat per fer cross-selling i compartir-hi una capa comuna de costos, sovint comprant empreses caigudes o passades de moda a preu de saldo —Meetup quan no interessava a ningú, Evernote amb uns números que feien riure comparats amb el que havia arribat a ser. Grammarly, que abans havia comprat Coda i n'havia posat el CEO al capdavant de tota la companyia, sembla seguir el mateix patró: ha aixecat mil milions per sortir de compres i va acumulant productes per convertir-se en una suite.

El pèndol del bundling i l'unbundling

La dinàmica encaixa en la teoria pendular dels mercats: muntar coses, desmuntar-les, tornar-les a muntar. Veníem d'una època d'unbundling —desmuntar Microsoft Office o Google Workspace en eines verticals millors, com Notion per als documents, Cron per al calendari o Clay per als contactes—, i ara el pèndol torna cap a la consolidació.

El cas més irònic és Notion, que va néixer per fer l'unbundling del paradigma documental de Word i ara, expandint-se cap al correu i el calendari, està reconstruint el bundle: a l'altra banda del pèndol, Office i Notion s'assemblen exactament. Comprar peces és, de fet, el que un dels amfitrions esperava que fes Superhuman amb un bon calendari, en comptes de fer-ne un de propi in-house que ni feia servir.

Construir rappers s'ha tornat barat (i vendre'ls també)

Fer un Superhuman avui costaria molt menys que abans del vibe coding i la IA. La conversa cita una amiga que va vendre AI Sheets —posar IA dins de Google Sheets amb quatre línies de codi— sis mesos després de començar-lo, per sis xifres. D'aquí en surt una previsió: una etapa de molts rappers seguida d'una de consolidació, on els Bending Spoons de torn deixen que el solopreneur o l'indie hacker facin la validació de mercat —de 0 a 5— i ells passen de 5 a 100 si els interessa.

Què passa quan canvies de mans, de Rapportive a Typhoon

Aquí ve el que més preocupa. Quan una empresa es deu molt als inversors o canvia de propietaris, gairebé sempre hi ha canvi d'estratègia. L'exemple dolorós és Rapportive —fet pel mateix equip fundador de Superhuman—, un plugin que portava informació de LinkedIn a Gmail i que, en vendre's a LinkedIn, va acabar tancat. No esperen que tanquin Superhuman, però sí canvis grans: un d'ells explica una fricció recent amb Typhoon, que els va eliminar un pla legacy de cop.

La por concreta és l'enshittification de Superhuman: degradar-se a poc a poc, prioritzar features corporate que no t'apliquen, encastar-hi potser el plugin de Grammarly. Substituir-lo seria coll amunt per a qui hi té molts automatismes i correus programats. Curiosament, qui parla ja havia deixat Grammarly en passar-se a Superhuman, convençut que la IA l'havia matat; però Grammarly és més viu que mai, probablement perquè va créixer més en B2B que en B2C.

El post-pantalla i per què un correu visual pot perdre sentit

La reflexió més de fons és que potser Superhuman ven perquè el futur va cap al post-pantalla. Si d'aquí a uns anys ningú no obre una safata de correu i és un agent qui te'l llegeix, prioritza i contesta —el clàssic exemple de la pel·lícula Her—, tota l'aposta de Superhuman per la interfície gràfica i les interaccions de mil·lisegons perd sentit; és un aparador que sense pantalla no val res. Grammarly, en canvi, sobreviu perquè corregeix el text vinguis d'on vinguis.

Matisen que res d'això és immediat —encara hi haurà creixement via cross-selling i preus agressius— i que la IA ben feta sol ser la no intrusiva: els bons casos d'ús de Gemini que ja troben útils són el resum automàtic d'un PDF al Drive i les transcripcions de reunions de Google Meet. El contrapunt humorístic del dia, un tuit que circulava: "absolutament ningú té agents treballant en producció".

Comiat d'estiu amb preguntes, Patreon i Science Corners

Tancament amb els recordatoris habituals. Graven a principis de juliol i, per a agost i setembre, volen fer episodis de preguntes i respostes, així que demanen que els enviïn dubtes. Recorden el Patreon, obert a tothom sense necessitat de pagar, per on faran les comunicacions i, al setembre, directes dos cops al mes; ja tenen confirmacions de convidats per a la nova temporada. I una petició final: que els proposin idees per als Science Corners, que un dels dos està encantat de seguir preparant.