Piscina, Pirulo, i pòdcasts

Primer episodi d'estiu: menys petards de retail i més soroll institucional

Arrenca la temporada lleugera, sense convidat i amb el format que solen agradar més: recomanacions i "merdes interessants" per escoltar amb mandra estiuenca. Però abans, un balanç de Sant Joan: cap petard tirat aquest any i la sensació que la ciutat n'ha cremat molts menys. D'aquí surt una teoria casolana sobre el mercat del petard. Abans les paradetes eren "arsenals militars" amb potència de benzinera; ara, amb tantes coses competint per la nostra atenció —la gent té Netflix—, el petard de retail fa mandra i decreix, mentre creix el "petard institucional", el que promouen els ajuntaments. La hipòtesi rival, amb broma sobre el "gran reemplaçament" i una cita de Pieter Levels (barrejar-se més fins que desapareguin les races i, amb elles, els racistes), es despatxa entre rialles.

La feina torna al ritme pre-pandèmia i la factura electrònica fa por

Un dels dos explica que acaba de viure el primer dia en mesos sense sortir de casa per feina, un respir després de setmanes a tope tancant vendes grans i cobrint un parell de projectes cancel·lats. La conversa enllaça amb un episodi anterior sobre facturació electrònica: a MarsBased ja s'ho miren perquè tenen clients que facturen més de vuit milions d'euros l'any, i convé anar-ho implementant "sense pressa però sense pausa". Hi ha programari gratuït per a empreses petites (apunten una entrada del blog de Holded, que "ja s'han venut").

Conan O'Brien i la cura de l'humor incorrecte en anglès

Primera recomanació no-business: el pòdcast de Conan O'Brien, l'showman irlandès-americà de late night amb qui un dels dos va créixer als 2000. Té dos formats. Conan O'Brien Needs a Friend, on entrevista gent hiperfamosa (l'episodi descobert era amb Melinda Gates), i Conan O'Brien Needs a Fan, on truca a oients random amb aficions estrambòtiques: un reparador de catifes nepaleses a Ohio, una traductora de dotze idiomes, una parella d'exmormons que tornaven a beure d'amagat dels fills. Humor molt incorrecte i gens fàcil tot i l'edat del personatge, episodis de mitja hora a una hora, i un anglès claríssim ideal per a qui vulgui practicar.

L'ansietat de començar un pòdcast amb mil temporades

Digressió compartida sobre el malestar d'enganxar-se a una sèrie amb desenes de temporades sabent que no l'escoltaràs mai sencera. L'experiència amb La Sotana (assumible) i El Búnquer (diari, una pallissa) va portar a un "mai més". La conclusió, mig terapèutica: la corba de felicitat s'aplana, són centenars d'hores per molt poc retorn, i cal batallar contra aquest "sanity check" absurd de voler-ho escoltar tot des del primer episodi.

Command Line Heroes, o la història de la informàtica com a esquer per a la parella

Segona recomanació, amb nou temporades però ja tancada: Command Line Heroes, produït per Red Hat, que recorre amb històries èpiques i una producció brutal tota la història de la computació personal —per què internet va néixer centralitzat, els pros i els cons, xarxes socials, gaming— posant nom i cognom a qui hi va participar. L'angle de venda, exposat amb molta sorna: és la manera ideal d'introduir la teva parella en el món nerd que t'apassiona, posant-li "per error" aquest contingut al cotxe de vacances, perquè si comences pels facts purs "avorriràs, et quedaràs sol, et divorciaràs i perdràs la custòdia dels fills".

Pòdcasts comissionats i el meló de la publicitat encoberta

Que Red Hat el patrocini obre un tema de branding: comissionar un pòdcast sobre un contingut que interessa la teva audiència sense posar-hi el nom de la marca (una empresa de perifèrics gaming fa un pòdcast de videojocs; Vodafone, un sobre la història de la telefonia). Funciona, però l'altre hi veu un meló per a un altre dia: la publicitat en pòdcast no està tan regulada com a xarxes socials, on cal marcar les col·laboracions. S'esmenta una polèmica recent a Twitter sobre algú que cobrava a qui volia sortir al seu pòdcast —ponents col·locats per agències de relacions públiques— sense que l'oient sàpiga mai que és contingut patrocinat.

L'art de vendre la teva empresa, un cas de M&A per episodi

De retruc d'una prova d'Audible que es continuava pagant sense fer servir, arriba un pòdcast sobre adquisicions d'empreses, derivat d'un llibre (l'art de vendre la teva empresa) que va enganxar menys que el format àudio. Extremadament tècnic i dens si en seguits tres, però fascinant per a l'aficionat al M&A: com obrir una negociació a partir d'un partnership, porta freda o un broker, i com negociar les clàusules de permanència dins l'empresa compradora. Un business case per episodi que s'hauria de fer escoltar a qui cursa un MBA. La pregunta inevitable —"i tu què faries si et compressin MarsBased?"— es queda en suspens: és una conversa que cal anar tenint amb els socis, però es deixa per a un altre episodi.

Tecnologia contra computer science, i els tecnoindustrialistes de S3

A la seva recomanació, un dels dos planteja una queixa de fons: s'està confonent la tecnologia amb el computer science, i qualsevol cosa que "olori a uns i zeros" o tingui una app rep el segell de tecnològica, mentre que muntar un microreactor nuclear modular —això sí que és tecnologia de debò— queda fora del relat. Recomana S3, sobretot a YouTube, on l'autor visita fàbriques i entrevista "tecnoindustrialistes": gent que aplica una capa tecnològica brutal a la indústria pesant. Hi han desfilat criogènics reversibles, robòtica, motors d'avió elèctrics i una entrevista amb Terraform, que converteix l'energia imprevisible de les plaques solars en gas (una cadena carbonada) per emmagatzemar-la. La tesi: hi ha gent intentant ser el Rockefeller del segle XXI, i la mateixa oportunitat que va tenir el software pur de desbancar incumbents existeix ara per desplaçar sectors industrials que semblen intocables. L'altre ho troba massa totxo i lluny del seu sector, però admet que de vegades aquests temes l'enganxen.

Rework torna amb força amb once.com i la sortida del núvol

L'última recomanació és un retorn celebrat: Rework, el pòdcast de Basecamp, després d'anys de transició avorrida entrevistant clients que no aportaven res i comentant els seus propis llibres. Ha recuperat les opinions fortes perquè l'empresa s'ha refet del cop de 2021, i practica a la perfecció el "founder led marketing": els fundadors com a amplificadors de la marca. Els moviments recents són trencadors: l'aplicació Hey, la sortida sonada del núvol —on gastaven gairebé un milió de dòlars al mes i en local en gasten uns 70.000— i la sèrie de productes ONCE contra l'asfíxia de les subscripcions SaaS, tornant al pagament únic. El primer ja existeix: Campfire, un xat fet en Ruby per uns 300 dòlars amb accés al codi escrit pel mateix DHH, més les seves eines per configurar un Linux per línia de comandes i fer deployments. En camí, Writebook, per autopublicar llibres sense les exigències absurdes de les editorials (com el mínim de 500 pàgines que els van imposar). Tot plegat "fa viva la flama" dels petits negocis que volen tombar l'statu quo —amb la broma que once.com hauria de tenir el seu onze.com, com un Zara Home sense Zara Dona.

Noah Smith, Econ 102 i el growth hack de Turpentine

Des de feia anys, Noah Smith —l'economista "dels conills"— figura a la llista de gent que ha influït el pensament d'un dels amfitrions: explica la política exterior i la cultura americana de manera molt economètrica, sempre tornant a les dades com a últim recurs. A través d'ell es descobreix la network Turpentine Media, d'Erik Torenberg (early founder de Product Hunt), una mena de xarxa de pòdcasts com la que aquí voldrien muntar. El growth hack que s'hi destaca és brillant: Torenberg etiqueta tots els seus shows com "by Turpentine Media" i posa el nom del pòdcast entre cometes, cosa que els fa sortir els primers a l'ordenació alfabètica per defecte de totes les apps. Del catàleg recomana Econ 102, setmanal amb el mateix Noah Smith: un graó per sobre del 101 per entendre les palanques de l'economia mundial, especialment útil ara que vénen les eleccions americanes.

L'anècdota d'atenció al client de RSS.com i el misteri de "turpentine"

Rectificació honesta: la network no es va descobrir pel post de Noah Smith, sinó a través d'una conversa d'atenció al client a RSS.com. Per costum, un mira sempre qui hi ha darrere de cada tiquet, i un dia va atendre algú amb un pòdcast de Fórmula 1 que, curiosament, pertanyia a una network però estava allotjat a RSS.com; estirant el fil va arribar a Turpentine i a Erik Torenberg. Es comenta de passada que els que fan servir un distribuïdor com Buzzsprout perden el control fi sobre cada canal (Apple, Spotify, Amazon) i renuncien a optimitzar-los un per un, tot i que amb dos o tres ja es cobreix el 80% del mercat. Per tancar, el misteri recurrent de la paraula turpentine: surt a la cançó You de Bad Religion (sonava al Tony Hawk's Pro Skater 2) i mai no en recorden la traducció. Buscada en directe: trementina, l'aiguarràs. Conversa de bar tancada —els llibres queden per a un altre dia.