Avui sí que perdem el patrocini de Parlem, amb Ernest Pérez-Mas

El patrocinador que no sabia que ho era

Setmana sense secció ni Science Corner: en comptes de fil conductor, Marc arriba amb un feix de preguntes inconnexes per a l'Ernest Pérez-Mas, fundador i president de Parlem Telecom, patrocinador històric del podcast. Hi ha ritual d'esmorzar de forquilla —capipota ben tirat, i el veredicte compartit que qui esmorza cafè amb llet i croissant «no és de fiar»— i tot seguit el gag que dona títol a l'episodi: l'Ernest confessa que ni sabia que Parlem els patrocinava. La decisió no va passar pel board sinó per la compta de despeses, d'aquelles que es paguen amb targeta de crèdit, prou indicador de la seva magnitud.

Ser president sense ser executiu, o fer de rei

Fa gairebé dos anys va deixar el rol executiu i va passar a president no executiu, amb el Xavi Capellades com a conseller delegat. En una cotitzada, el Codi de Bon Govern demana separar els dos càrrecs, així que corregia una anomalia arrossegada des del 2021. Descriu la feina com la d'un rei: sense potestas però amb auctoritas, gestiona el consell d'administració, representa els accionistes i fa de conseller de tots els directius. La gestió del dia a dia —tancar una botiga o treure una campanya de fibra i mòbil— la porta el CEO; ell es reserva l'estratègia, la perspectiva de mercat i la relació amb l'exterior.

Adquisicions, alternatives i el poder de negociar

Desacoblat del dia a dia, Pérez-Mas es dedica a la vista d'àliga: buscar companyies per adquirir o fusionar i renegociar els grans contractes amb proveïdors. La seva màxima és que només pots negociar si tens alternatives: si tens un contracte signat a un preu tancat, ningú no te'l millorarà. Per això la seva feina és construir-les, i això requereix confiança, contactes i temps. Il·lustra la seva influència amb la campanya «El millor és d'aquí», feta 100% amb IA —cap actor, només la música de Joan Dausà i una veu humana—: ell va recomanar apostar-hi, perquè si un anunci amb IA costa una fracció del normal, en pots fer trenta a l'any, segmentats per audiència, i encertar molt més.

El relleu que gairebé mai surt bé

Un dels amfitrions apunta que el relleu d'un fundador per un CEO extern acostuma a portar sacsejades culturals i fracassos. Pérez-Mas ho confirma: abans del Xavi va contractar dues persones que no van funcionar. La visió del relleu va arrencar el 2023, el Xavi va entrar a finals d'any com a director general, van treballar uns mesos en paral·lel i el traspàs es va formalitzar a la junta del juny del 2024. Cadascú que arriba «aporta el seu llibre» —canvis de persones i de cultura— i al final manen els resultats: a les multinacionals anglosaxones els exàmens eren trimestrals, un de suspès era targeta groga i dos, targeta vermella.

Sobiranista sí, però amb el mercat de casa per conquerir

Àlex obre el flanc polític: l'Ernest ha parlat obertament d'independentisme i algun diari li va fer el perfil d'«empresari independentista». No frenava això l'expansió cap a territoris castellans? Pérez-Mas ho relativitza amb el TAM: el mercat minorista de telecomunicacions a l'Estat val uns 24.000 milions d'euros i el català, uns 4.000; Parlem en factura cinquanta i competeix contra gegants que en fan mil o mil quatre-cents. Amb tant recorregut a casa, la pregunta no és expandir-se sinó accelerar la penetració a Catalunya. Tot i així han provat el model fora amb Aprop al País Valencià i Toxo a Galícia —companyia 100% en gallec que va rebre el premi Manuel Beiras a l'empresa més gallega—, prova que el model de proximitat i identificació cultural és reproduïble a molts territoris.

Les quatre palanques de la decisió de compra

Davant la pregunta de si la gent el canvia per prestacions, patriotisme o preu, Pérez-Mas desplega la seva teoria: hi ha quatre factors —producte, servei, preu i posicionament de marca— i el consumidor pondera un o altre segons el moment. En servei, presumeix de ser número u de l'Estat segons l'OCU tres anys seguits; en preu, se situen al mig del mercat, en el value for money; i la marca pivota sobre la llengua catalana i la proximitat. El patriotisme ajuda, sobretot al principi, però té caducitat: si algú és més barat, costa més justificar-lo, i la dinàmica de l'empresa no pot dependre d'un factor extern que no controlen. La conversa deriva cap a boicots de consum, amb un dels amfitrians reconeixent, sol a la taula, que compra al Mercadona.

Zero subvencions, cap ENISA i tres cops a punt de tancar

Preguntat si l'Estat o la gent «fan servir Parlem» com a infraestructura estratègica, la resposta és un no rotund: subvencions de la Generalitat, zero; clients de la Generalitat, cap; només uns quaranta o cinquanta ajuntaments guanyats en concursos públics. Sí que van tenir un préstec d'Avança d'un milió al 5% quan es pagava l'1%, i una ENISA que passava les fases tècniques però queia al consell d'administració —cosa que als amfitrions els fa gràcia, perquè per a l'ENISA «el requisit és respirar», excepte, bromegen, si et dius Parlem Telecom. Pérez-Mas admet que han estat tres vegades a punt de tancar per falta de finançament, i ho explica amb la seva imatge preferida: una ampliació de capital és com tirar aigua a una olla roent que se't crema contínuament. El cas més dur va ser el 2018, amb una condonació de préstec bloquejada pel 155 i salvada a l'últim minut pel secretari d'Empresa.

"Parlem no és prou català" i la història del Peyu

Marc rescata un episodi de La Sotana on va planar que Parlem no era prou catalana. Pérez-Mas aclareix l'embolic del Peyu: li van portar fibra a la masia de Muntanyola i van patrocinar El Búnquer, el programa d'història amb què explicava, al seu estil, episodis com el de Jaume I; quan el patrocini es va acabar, una altra companyia el va recuperar com a emblema. Defensa que una companyia catalana és la que té el centre de decisió a Catalunya i decideix amb una cosmovisió catalana: dels 1.500 accionistes de la cotitzada, els quatre que sumen el 50% del capital són tots catalans, i exigir només capital català seria autolimitar-se fins a acabar en mans dels bancs.

Una fira a Madrid, un "sí, home" i cinquanta inversors

L'Ernest confessa que no venia del sector: no era cap històric de les telcos. La idea li va venir en una fira a Madrid el 2012, veient que cap operador mòbil virtual era català; un amic que havia treballat a Amena li va etzibar un «sí, home, te echo una mano», i amb un PowerPoint fet al tren de tornada va visitar cinquanta inversors, dels quals «un i mig» li van dir que sí. Abans, però, va passar onze mesos a la Mobile World Capital de Barcelona, a l'M-Hub de generació d'startups, per aprendre com funcionaven el sector, els operadors i el capital. Un dels amfitrians recorda que va fundar MarsBased el mateix 2014, i que Parlem compartia edifici amb ITNIG.

Vinyes, colmados i decisions que es prenen sol

La pregunta de la convidada anterior, l'Anna Gené, demana un aprenentatge d'empresari: no fundeu mai una companyia per fer diners, respon Pérez-Mas, sinó amb una bona idea, una determinació ferotge d'executar-la i la flexibilitat de pivotar —tot i que una empresa que no fa diners no és sostenible. D'aquí passen als seus altres projectes, poc immediats: les vinyes del Pla de Manlleu, comprades cap al 2013 en una finca documentada des del 1239, un negoci «nefast per fer diners» que li donava calma quan a Parlem tot cremava; i el Colmado Múrria (del 1898, un any abans que el Barça), que va rescatar durant la pandèmia amb el cuiner Jordi Vilà perquè no acabés convertit en una botiga de carcasses de mòbil. Enmig, el gag recurrent de la dona, a qui va preguntar si comprar-se un cotxe o unes vinyes i que li va respondre «compra't un cotxe».

El seu podcast, l'ecosistema català i la sacsejada de la IA

El tram final el dediquen a «L'altre endemà», el podcast amb què Pérez-Mas vol repensar el país amb convidats com Genís Roca, Pep Martorell o Anna Gené, i defensar que la democràcia és controlar el govern cada dia, no votar cada quatre anys. Amb un dels amfitrians reflexionen sobre el podcast independent en català —encara sense el «circuit» de convidats que sí que existeix en castellà amb ITNIG, Kfund o Seedrocket—: cal crear primer el mercat perquè la gent hi arribi de manera natural. Tanca amb el 2026 i la IA, que compara amb una primera revolució industrial molt més accelerada (amb l'anècdota del teler que li menja la mà a un treballador); la seva obsessió és aplicar-la a Parlem no en sitges aïllades, sinó amb orquestradors, agents i superagents que alliberin les persones de la feina repetitiva, perquè el que més el preocupa és l'estancament del PIB per càpita de Catalunya. Descarta la política, però no descarta presentar-se a president del Barça.