Episodi 128
L'estofat de vedella marina molt bé amb te negre amb canyella
· 00h 42min
Amb les idees fresques i la panxa plena, gravem un episodi tot sortint del primer esmorzar de forquilla oficial per portar, als qui no heu pogut assistir, tots els detalls i xafarderies que hi hem comentat.
Conclusions que van des de la teoria pendular, fins a la brillant combinació d'estofat de vedella amb te negre per esmorzar.
L'esmorzar de forquilla oficial
La principal novetat és que Marc i Àlex han pogut organitzar el primer esmorzar de forquilla oficial de Foc a Terra gràcies al patrocini de Parlem Tech. Fins ara eren els mateixos Marc i Àlex qui ho pagaven, però ara amb aquest suport econòmic fan esmorzars més elaborats. Marc comenta que hi ha hagut força conceptes interessants i aprenentatges del dia, gràcies en part a les preguntes preparades que va portar Roger des de la comunitat.
L'estofat de vedella marina amb te negre i canyella
El tema que més ha impactat a Marc de l'esmorzar és l'estofat de vedella marina preparat amb te negre i canyella. Marc considera que aquest plat és el gran aprenentatge culinari del dia. Ell mateix admet que no va provar-lo —es va decantar per una botifarra amb seques— però Roger (un dels convidats) va ser qui va explicar aquesta recepta sorprenent. Marc bromeja sobre la digestió estranya que deu haver estat aquesta combinació culinària.
La teoria pendular del Roger
Durant l'esmorzar es va parlar de la teoria pendular, una teoria que Marc ja ha explicat en diversos episodis anteriors. Resulta que Roger té la seva pròpia versió d'aquesta teoria, ja que va passar 14 anys als Estats Units. Marc i Àlex parlen de la teoria pendular com un concepte recurrent en el podcast que segueix apareixent en les converses de la comunitat.
Bertos, les milaneses i Belén Esteban
Un dels temes més debatuts és Bertos, una cadena de milaneses de fast food en la qual tant Marc com Àlex són inversors. Aparentment, Bertos obria un nou restaurant temàtic dedicat a Belén Esteban. L'empresa original de l'Alberto (el propietari) es basa en crear un museu d'un personatge il·lustre en cada restaurant. Els primers personatges eren Julio Iglesias, Maradona i Joan Laporta. El restaurant de Belén Esteban ha generat molt d'interès, però la mateixa Belén va aclarir que el restaurant no és seu.
Marc explica com els productors de Sàlvame es van adonar que les seves "personalitats" eren les que realment aportaven valor. Van muntar-se el seu propi vertical fent direct-to-consumer, creant contingut propi amb una càmera. En una de les seves emissions van contactar amb l'Alberto de Bertos per telèfon, generant una interessant connexió entre la restauració i el gossip televisiu.
Reflexió sobre aspiració i entreteniment
Àlex fa una reflexió profunda sobre per què la gent escolta Foc a Terra. Comenta que generalment la gent escolta podcasts per dues raons: aspiració o entreteniment. Normalment els oients escolten gent que està un o dos nivells per sobre seu per imitar-les. Però amb Foc a Terra, observa que sovint la gent que els escolta té un nivell professional molt alt. Marc reflexiona que Foc a Terra pot ser un dels pocs podcasts on no és aspiracional en el sentit tradicional: la gent escolta perquè els fa gràcia, no perquè vulgui arribar al seu nivell. Aquesta és una observació fascinant sobre la dinàmica particular del podcast.