Intel·ligència artificial amb La Nova Mobilitat

Un crossover on Marc i Àlex són els convidats

Episodi atípic: aquesta vegada en Marc i l'Àlex no presenten, sinó que són els convidats. Martí i Miquel, amfitrions del podcast La Nova Mobilitat —dedicat a cotxe elèctric, bateries i conducció autònoma—, els conviden al seu capítol 24 per parlar d'intel·ligència artificial, i els presenten com a referents del podcàsting en català. La definició de la casa que en donen: un programa on dos amfitrions tracten un tema mitja horeta i l'oient fa de «mosca a la paret» d'una conversa de bar sobre tecnologia, en català.

Abans d'entrar en matèria, parlen de per què Foc a Terra funciona. Marc defensa una idea que diu haver après de l'Àlex: la constància bat la qualitat puntual. Encara que un dilluns publiquis «una patata», val més treure-la cada setmana que esperar la peça perfecta —com el diari, que surt cada dia al quiosc passi el que passi.

La trajectòria de Marc, d'enginyer industrial a fundador en sèrie

Els amfitrions repassen el currículum. Marc és enginyer industrial per l'Institut Químic de Sarrià, però volia ser mecànic; els pares el van convèncer que «dirigís els mecànics». Va saltar a la informàtica gairebé per accident: trastejant amb un Arduino va muntar un sistema per obrir la porta del pàrquing amb el mòbil, i d'aquí va néixer la seva primera empresa, iomando Technologies, que es va acabar venent. Després va fundar Ironhack Barcelona (escola de programació) i Gamestry. Avui és cap de producte a RSS.com —i, fa broma, l'únic producte del qual és usuari real, perquè en fa servir la plataforma cada setmana per al podcast.

Sobre per què costa mantenir vius tots els projectes que un funda, Marc diu que la seva atenció és limitada i que les empreses que deixes enrere se't van fent lluny com a l'acudit de l'Eugenio de l'obrer que cada dia pinta menys carretera perquè «el pot de pintura cada vegada està més lluny» —amb Elon Musk com a contraexemple de qui n'acumula.

La trajectòria d'Àlex, de Munic a MarsBased

Àlex és enginyer informàtic per la Pompeu Fabra i va programar molt jove. Va fer l'Erasmus a la Universitat Tècnica de Munic, on es va quedar un parell d'anys més; allà, amb el tren de quaranta minuts fins a Garching, va aprendre a treballar en remot abans d'hora. És fundador de MarsBased, una agència de desenvolupament de vint persones, sense oficina, que treballa per a grans marques des del 2014. De passada aclareix una al·lucinació de ChatGPT que els amfitrions havien arrossegat: no és fundador d'Inbound Cycle, sinó de MarsBased.

Startup Grind, San Francisco i la inversió

Àlex dirigeix el capítol de Startup Grind a Barcelona des del 2014: una comunitat internacional d'emprenedors —«alcohòlics anònims per a startups», bromeja— on entrevista fundadors de referència (Anuntis, InfoJobs, eDreams, Typeform) de fundador a fundador. En porta més de 170 esdeveniments mensuals sense fallar-ne cap i un model pioner a Barcelona per ser en anglès i de pagament. Cada any peregrina a San Francisco —«a fotre'm de burritos», diu— per empapar-se de cultura d'empresa i fer-hi clients amb una venda molt relacional. Com a business angel ha invertit en una trentena d'empreses, sobretot B2B tecnològiques en rondes inicials. I, fora del currículum, toca el baix en un grup de punk-rock en català anomenat Res, que acaba de publicar el segon àlbum, Les Teves Merdes.

Mercedes posa ChatGPT al cotxe i el negoci de l'atenció

Entrant al tema del dia —què aporta la IA a la mobilitat—, Marc explica que la seva recerca el va portar a una nota de premsa de Mercedes-Benz, que ha posat ChatGPT en beta al seu sistema MBUX en gairebé un milió de vehicles. Allò que el va esfereir és que prometen «converses», no només comandes de veu: el cotxe et pot suggerir una recepta per sopar mentre condueixes. Per Marc és una tecnologia que busca un cas d'ús que no hi és, perquè la carretera no és lloc per provar un model generatiu.

Marc reorienta llavors cap a la pregunta de fons: què vol dir conduir d'aquí a deu anys. Si el vehicle és autònom, ja no condueixes, només vas d'A a B, i s'alliberen un parell d'hores d'atenció que abans estaven bloquejades. L'atenció, diu, és el recurs més escàs pel qual lluiten les tecnològiques, i per això Mercedes i General Motors hi posen ChatGPT: per captar-la i monetitzar-la. Àlex hi aporta una anècdota: cap al 2015 va veure a San Francisco un Tesla destrossat circulant amb el conductor reclinat, fumant i jugant amb el mòbil, convençut que ja tenia un cotxe autònom.

El cotxe autònom i el sensacionalisme dels accidents

Marc treu la xifra que va consultar: 1,3 milions de persones moren cada any al món per accidents de cotxe, una dada que ens deixa indiferents perquè som insensibles als números grans. El dia que un cotxe autònom mati una persona, en canvi, hi haurà un debat nacional i es legislarà enrere vint anys —ja va passar amb un Uber en proves—, perquè el sensacionalisme ven més portades que l'estatus quo silenciós. Els amfitrions de La Nova Mobilitat anuncien que l'endemà publiquen un episodi amb un enginyer de Continental, on expliquen que als EUA l'Autopilot ja condueix deu vegades millor que el conductor mitjà i té cinc vegades menys accidents.

Biaixos a les dades i la psicologia de buscar el fallo

Quan els amfitrions plantegen el dilema clàssic —el cotxe que ha de triar a qui atropellar—, Marc i Àlex insisteixen que la IA no és bona ni dolenta: depèn de com l'entrenis i de les dades. Surten els casos coneguts de biaix: cinturons de seguretat dissenyats amb maniquins masculins que feien més mal a les dones, o Google Photos etiquetant persones negres com a goril·les, perquè les dades encara són massa «white dominant». La diferència amb l'humà és que la màquina no es regeix pel principi de Pareto: pots refinar el 0,0001 % dels casos. I qui realment hi té interès és qui assumeix la liability —l'asseguradora—, no pas el bé comú.

D'aquí salta a per què tendim a buscar el fallo. Un dels dos recupera la teoria dels broken windows i la tolerància zero del Nova York dels vuitanta per explicar el tecnoescepticisme: destruir és més fàcil que crear. I, citant Antonio González Barros (Grup Intercom), recorda que les grans innovacions neixen a la intersecció de dues tecnologies —xarxes socials més IA han parit les fake news i l'estupidesa exponencial del cunyat que reenvia bulos per WhatsApp.

La IA i la feina, ni ens substitueix ni baixa el sou de cop

Martí, des de la seva feina en conducció autònoma, pregunta si la IA reduirà el valor de l'enginyer de software. Marc respon que la dinàmica no és nova: als anys noranta, muntar una web exigia servidor, dissenyador, expert en HTML i CSS, sysadmin i webmaster; avui ho resol Squarespace en una tarda. Àlex compara la IA amb el GPS o amb Copilot de GitHub: t'eleven, però la responsabilitat última és teva i no les pots fer servir si no entens el camp —la seva màxima és no subcontractar res que no puguis auditar. La seva predicció optimista és que la tecnologia hauria de desplaçar tothom cap amunt (de mecànic a revisor de mecànics) i fer aparèixer feines noves, com ja van sorgir el community manager o el prompt engineer. D'aquí surt una reflexió sobre per què som tan dolents valorant el temps: Àlex ha après a pagar per la conveniència —volar en business, el plus de ChatGPT— perquè el temps estalviat val més que el preu, i Marc remata que som sensibles als diners perquè els mesurem, però fatals fixant el cost de les hores, com qui es passa vuit dies buscant una bici de segona mà per estalviar trenta euros.

Consells per emprendre i la IA com un exèrcit de becaris

Al tram de consells, Marc en dona uns quants: agafar-se un any sabàtic als divuit per entendre com funciona la societat, tenir un objectiu clar i traçar el pla cap enrere, i —la seva opinió polèmica sobre el món d'aquí a vint anys— veure la IA com «un exèrcit de becaris» sempre disponible. No et dona feina acabada, però et treu del bloqueig del «zero a u»; el truc és no demanar-li que escrigui per tu, sinó que corregeixi o comenti el que ja has escrit. Àlex hi afegeix saber llegir els incentius de tothom (qui t'anima a emprendre és perquè et vol vendre alguna cosa) i aprendre a negociar, recomanant Never Split the Difference de Chris Voss, l'únic llibre de business que diu rellegir cada any sencer.

La IA a Catalunya i el comiat amb punk-rock

Sobre l'ecosistema català, Àlex és optimista amb matisos: hi ha molt talent i empreses potents en IA i l'UPC fa bona feina, però la universitat encara fa creure als alumnes que els negocis són dolents, i això frena projectes que podrien ser empreses. Hi falten inversors locals —«banquers sofisticats», els diu— i cada cop entra més inversió estrangera. Després de constatar que han petat l'horari (gairebé dues hores) i que només han cobert el primer dels vuit punts previstos, Marc —«completionist»— bromeja que faria un podcastató de vint-i-quatre hores. Tanquen amb una cançó del grup d'Àlex, Res, sobre l'ultralocalisme gastronòmic: el «kebab de proximitat».