Els criptobros van amb Bicing

Una setmana en què va passar tot de cop

Episodi sense convidat que arrenca amb la sensació que la línia temporal s'ha accelerat: tot el que havia de passar en un any ha passat en una sola setmana. Repassen el Crypto Winter i el desplom dels metalls preciosos —la plata cau un 25 %—, amb la imatge que dona títol a l'episodi: molts criptobros han deixat d'anar amb Ferrari per anar-hi amb bicicleta.

Un dels dos confessa que no entra a les xarxes socials, així que tot li arriba "des de fora", per WhatsApp, i quan rep una captura el primer que pensa és que són fake news. Va passar amb el tuit d'Elon Musk contra Pedro Sánchez —el "Dirty Sánchez"—, que va donar per broma fins que va veure que era real: mai vols que l'home més poderós del món es baralli amb el teu país.

El que realment és accionable són els agents

De tota l'actualitat, l'únic que un dels amfitrions considera de debò accionable és la nova generació de models agèntics: els envies a fer una tasca, te'n vas i tornes amb la feina feta. Explica que es va instal·lar Antigravity, l'editor de codi de Google: amb un compte de Google gratuït hi tens connectada l'API de Gemini 3 Pro, i també pots fer servir Claude Opus 4.5 amb un tier molt generós, ideal per a qui vol tastar Claude sense pagar.

També s'ha posat a desenvolupar skills per als seus agents: carpetes amb un YAML al capdamunt que el model només carrega del tot quan són rellevants per a la tasca. I, com que no se sap aclarir amb TypeScript, demana que li programin sempre en JavaScript i amb comentaris "per a tontos".

El nou coll d'ampolla és la teva creativitat

La conversa deriva cap a una ansietat nova. Abans, procrastinar generava la culpa de perdre el temps; ara la inquietud és pensar que podries tenir vint-i-tres agents treballant i els tens parats perquè no se t'acut què encarregar-los. La capacitat productiva ja no la limiten les hores, sinó la creativitat per imaginar què poden fer. Un dels dos ho resumeix així: el burnout d'avui no ve de treballar massa, sinó d'haver elevat el coll d'ampolla fins a la ideació, amb el "side-project burnout" d'acumular deu projectes en comptes d'un perquè és tan barat començar-los.

I és que el cost d'implementació ha caigut en picat —40 euros en tokens i tens una app de 16.000 línies—, però si la gestió i el màrqueting també es fan amb agents que estiren del mateix corpus, tothom fa el mateix i hi ha poca diferenciació. D'aquí una lectura contraintuïtiva: la sobreabundància de webs clonades fetes per IA acaba posant un premium en allò dissenyat per una persona. És la teoria pendular del Roger: com més producció robòtica, més valor té el que és artesà.

MCP, OpenClaude i l'agent que fa servir la interfície humana

En el tram més tècnic, repassen el boom dels MCP, el protocol que es va voler crear per estandarditzar com es comuniquen els agents amb les eines que fan servir. La novetat l'ha destapada OpenClaude, l'eina del moment, que creix amb una corba vertical cremant tokens sense límit, i ha posat de manifest una cosa força evident: si els agents són tan bons replicant el que fan els humans, no els cal cap protocol, perquè poden fer servir directament les eines existents.

L'agent entra a la web, es dona d'alta, compra números de telèfon per Twilio i fa campanyes a Facebook Ads a través de la interfície humana, i això es carregaria bona part de la inversió en MCP. De passada, expliquen el ball de noms de l'eina: es deia Claude Bot —massa evident— i va canviar dues vegades en una setmana perquè van sortir escams de criptomonedes que en feien servir el nom.

La llista Epstein i la implicació de Silicon Valley

L'altre gran focus de la setmana és la llista Epstein. Repassen com funciona la desclassificació: cada cop que el Departament de Justícia dels Estats Units publica documents hi ha algun error de seguretat, com quan els PDF censurats deixaven veure els noms si buscaves el terme amb un espai al darrere ("Trump " en comptes de "Trump"). En aquest últim bloc ha sortit que molta gent de Silicon Valley hi està ficada fins a les orelles, i tots han començat a tuitejar el mateix "jo no ho sabia".

El matís clau: Epstein va ser jutjat per tràfic de menors cap al 2006-2008, de manera que qualsevol interacció voluntària posterior es feia sabent qui era. Surten noms com Elon Musk —demanant per email que el convidessin a les festes—, Reid Hoffman, fundador de LinkedIn, o Bryan Johnson. El consell a l'oient és verificar-ho sempre contra l'arxiu original.

Eyes Wide Shut i l'anatomia de les festes d'elit

Davant la pregunta de com una sola persona tenia accés a un ventall tan ampli de l'elit, ofereixen dues explicacions. La primera, els cercles que fan festes esbojarrades, amb Eyes Wide Shut com a exemple paradigmàtic: n'hi ha que valen per l'anonimat —t'hi mostres tal com series sense reputació— i n'hi ha que valen per l'estatus, on el simple fet de ser-hi acredita que pertanys a l'elit; un dels dos recorda haver estat convidat a alguna festa de milionaris a Barcelona, on s'hi sentia "el més pobre". La segona, posant-se el barret de paper de plata, és que Epstein fos un implant pagat per un govern enemic per incriminar la gent més poderosa del planeta: el que passa a l'illa es queda a l'illa, fins que el cadàver flota cap a la superfície.

Les piruetes accionarials d'Elon Musk

Comenten les fusions estranyes d'Elon Musk, sempre rares: SolarCity absorbida quan es va quedar sense diners, Twitter convertit en XAI i ara SpaceX comprant XAI per plantejar la sortida a borsa més gran de la història. Un dels dos ho prediu en cinc anys com una mena d'Alphabet, una holding amb el nom ja triat —X— sota la qual penjarien X robots, X tunnels, X datacenters i X AI. Tot plegat enmig del shitposting com a estàndard de comunicació, de les campanyes de Trump als perfils oficials de la Casa Blanca postejant memes a l'estil d'Idiocracy.

Tesla fabrica robots i els datacenters volen a l'espai

La dada que els sorprèn de debò: Tesla ha deixat de produir el Model S i el Model X —cotxes cars però comuns al carrer— per reconvertir-ne les línies a fabricar robots. El titular era "si vols un Model S, compra'l ja", i un dels dos ho llegeix com el canari de la mina de la robòtica, tot i que tots dos dubten de qui compra ara un Optimus i recorden els robots xinesos d'Unitree.

L'última promesa de Musk, els datacenters a l'espai, rep dos cops de realitat des de la física. El primer: a l'espai no hi ha aire, i la refrigeració és un dels esforços d'enginyeria més grans d'un datacenter, de manera que dissipar la calor sense aire no és gens evident. El segon: les GPU s'espatllen i tenen una vida curta, i no està clar com substitueixes les que fallen sense una missió espacial cada cop.

El mico que va escriure Shakespeare i el pes de l'atzar

Tot i els dubtes, un dels amfitrions admet que li costa apostar en contra de Musk: fins avui, gairebé tot li ha acabat donant la raó, encara que arribi tard i hagi tingut molta sort —el famós quart llançament de SpaceX que, si falla, hauria reescrit la història. D'aquí surt la imatge dels infinits micos que, picant un teclat, acaben escrivint un sonet de Shakespeare: amb 8.000 milions de persones, els miracles estadístics li han d'haver tocat a algú, i potser Musk és aquest mico afortunat.

El fil enllaça amb la IPO de SpaceX en un mercat que s'està enduent unes bones hòsties. Després de la correcció del 2022 i del desencís amb les empreses que es van inflar prometent IA —Salesforce, Duolingo—, l'èxit de qualsevol sortida a borsa depèn de la liquiditat: posen l'exemple de Figma, que va sortir com un coet i ara cotitza un 80 % per sota.

L'Epstein català, Peter Thiel i la teoria del gran home

Tanquen jugant a endevinar qui sortirà als Epstein Files. A escala catalana ho veuen difícil perquè Catalunya és geopolíticament irrellevant —apunten, mig de broma, algun fill dels Pujol o en Puyol—, però a escala espanyola ja apareixen noms, amb mencions al vaixell de Joan Carles i a uns paquets enviats a Aznar.

I deixen per al final la persona que, per a un dels dos, està darrere de tot: Peter Thiel, l'home que més por li fa del planeta, amb emails on parlaria de com fan caure països d'Occident un rere l'altre. Entre les dues narratives de la història —la teoria del gran home contra la visió estocàstica del riu—, si hagués de creure que algú està assegut en una butaca manejant els fils del món, sens dubte seria ell.