Corresponsal a San Francisco

Un episodi de matinada i per què hi va cada any

L'Àlex es desperta de matinada i posa l'alarma per gravar des de San Francisco, on l'engresca tenir informació de primera mà d'un lloc on les coses passen abans —tot i que, diu, és com un Lamborghini que corre cap a un penya-segat—. Hi va per dos motius. El primer és la conferència anual i global de Startup Grind —la «flagship», rebatejada a l'instant com «la conferència portaavions»—, un esdeveniment de 3.000 a 5.000 persones on els directors locals de cada capítol (ell porta el de Barcelona) es reuneixen i veuen cap on anirà el projecte. El segon, després de deu anys, és visitar els clients que MarsBased té als Estats Units, i de tornada passarà per Nova York per primer cop.

El bloc de preguntes tancades: robotaxis, Vision Pro i el croissant de nou dòlars

Des de Barcelona, en Marc dispara una bateria de preguntes. Hi ha robotaxis a San Francisco? I tant: els Waymo, que ara se'n veuen molts (l'Àlex es proposa provar-ne un i bromegen que ho passaran a la línia de crèdit de Foc a Terra com a «recerca»). De cotxes autònoms fa anys que n'hi ha: els de Google patrullen la ciutat gravant-ho tot, fins al punt de resultar invasiu. Les Vision Pro? No n'ha vist ni una al carrer; a l'Apple Store, en hora punta, només una persona se'n provava. I què et fa saber que ets a San Francisco si t'amaguen el menú? Res —Nova York és igual o més cara (un croissant de nou dòlars, el més car de la seva vida)—; l'únic tret és que allà la gent vesteix amb estil i aquí van tots tirats.

El Humane Pin liquidat en cinc minuts (i l'efecte MKBHD)

L'episodi havia de dedicar un bloc sencer al Humane Pin, però el despatxen de pressa. El veredicte: la meitat de cops no funciona, l'altra meitat triga molt, té funcions molt limitades i la traducció simultània que tant promocionaven no va gens. És una primera versió, però sembla destinat a engrossir la llista de fiascos de Silicon Valley. Aquí entra l'efecte decisiu: quan Marques Brownlee (MKBHD) et fa una mala anàlisi, tecnològicament ets mort. En Marc puntualitza que Humane havia aixecat 230 milions, i l'Àlex es retracta a l'instant —amb tants diners, només han pogut fer un catxarro del qual l'única cosa salvable és, sorprenentment, la càmera—. Volien fer-ho tot i no han trobat el product-market fit enlloc.

San Francisco ja no és l'infern que pintava Twitter

La pregunta oberta —què respira San Francisco?— porta al tema social. L'Àlex recorda l'estampa del 2013: voreres ocupades durant blocs sencers per tendes de campanya, i gent xutant-se just davant de Salesforce, Twitter o Uber, amb una normalització que acaba deshumanitzant. Però aquest any, per primer cop, la ciutat l'ha sorprès en positiu: està més neta, gràcies a un càrrec de Califòrnia que es prepara per a la carrera electoral i fa campanya de «millorar» la ciutat. Aprofita per desmuntar el relat importat de Twitter: vídeos de degradació, alguns reals i molts falsos (les community notes ho destapen), concentrats artificialment en San Francisco igual que abans amb la Barcelona d'Ada Colau. La culpa no és de l'esquerra al poder, sinó d'una dreta ressentida que usa les xarxes per crispar.

El mite de «San Francisco es buida cap a Miami»

La ciutat sí que la veu molt més buida —va anar a restaurants exclusius sense reserva—, però desmunta el relat. Els contraris al treball remot van aprofitar el buidatge de la pandèmia per dir que tothom havia marxat a Miami, la ciutat dels «Cayetanos» i de la febre dels NFT i el Web3. La realitat, segons l'Àlex: la gent de San Francisco no se'n va a Miami, una ciutat d'aparences on encaixa l'home blanc, ric, bronzejat i amb molt bitcoin, però no el típic desenvolupador de programari que no ha vist el sol; va marxar als afores, al seu país d'origen o a Austin gràcies al remot. En Marc hi aporta el documental sobre Centratec, l'estafa de targetes cripto que reuneix tots els clixés de Miami, i reconeix que el fenomen és més gran del que es pensava. L'Àlex matisa que, amb l'alcalde Francis Suárez abraçant Bitcoin, la ciutat ha atret negoci, encara que no sigui un model a imitar.

Tecnofeudalisme: un concepte que als Estats Units «neix coix»

Es parla de tecnofeudalisme a San Francisco? Hi conviuen dos mons: la bombolla tecnològica, rellevant però minoritària, i la gent expulsada que fa dues hores de commute perquè no s'hi pot permetre viure. Els atacs als cotxes autònoms o als robots de delivery són casos aïllats que es viralitzen a Twitter però que no es veuen al carrer. L'Àlex detecta un despertar —gent admetent dalt d'un escenari que potser la regulació europea no està tan malament—, però creu que el discurs és massa d'esquerres per arrelar-hi: no pots explicar el feudalisme a una societat creada el 1700 que no l'ha viscut. En Marc hi subscriu que el concepte neix coix perquè l'única gran referència històrica que tenen és «la campana trencada». Lligada amb la regulació, hi ha la batalla entre magnats sobre si cal regular la IA o fer-la open source, simbolitzada pels memes que s'envien Marc Andreessen i Vinod Khosla per insultar-se a Twitter.

El gir inesperat: Java està tornant

L'Àlex dedica un bloc tècnic a una tendència que confirma a San Francisco, on les innovacions de programari neixen abans i la resta del món imita. Recorda la transició dels últims quinze anys: Java s'havia acomodat tant a les grans corporacions que muntar-hi una simple aplicació era lentíssim; van aparèixer llenguatges més àgils i pensats per al web com Ruby, i el «stack» va virar cap a Node al backend i d'Angular a React (impulsat per Facebook i Airbnb) al frontend. Doncs bé: Java està tornant, un cop alleugerit del seu llast, i l'Àlex ja n'ha sentit, per primer cop en deu anys, diverses startups que hi comencen —ho compara amb la resurrecció de Microsoft—. La conclusió, mig en broma: potser quedar-se en Java ha estat un bon moviment, i d'aquí uns anys es veurà MarsBased fent «el Java que mola, no el legacy», fins al punt que tem pel futur de Node.

Rust, l'electron i el retorn de les aplicacions natives de Mac

En Marc apunta que pensava que el que estava de moda era Rust. L'Àlex no ho veu: és massa friqui i té la comunitat molt fragmentada, com va passar amb Elixir o Crystal. En Marc hi posa el contrapunt des del seu interès: el moviment d'aplicacions natives de Mac està tornant, hi ha una guerra molt vocal contra l'electron i Rust s'hi imposa per fer aplicacions performants. Tots dos coincideixen que l'híbrid, amb un navegador encapsulat dins de cada app, ha estat una de les grans mentides que ens han colat, però l'Àlex creu que el natiu de Mac és una part minúscula de la indústria i es quedarà en un nínxol.

La IA com a últim cartutx de les empreses i la croada contra els costos

La IA és hype o està consolidada? L'Àlex explica, sense donar noms, que diverses empreses grans amb què s'ha reunit li han dit en privat que la IA és «l'últim cartutx» que els queda, després de dos anys sense Venture Capital i amb un o dos anys de vida per davant. Distingeix dues maneres d'aplicar-la: la dolenta, el producte megadisruptiu tipus Humane o un copilot —els copilots no funcionen, ningú no fa servir el de GitHub ni el de Microsoft—; i la bona, que la plataforma s'avanci a la teva intenció i parli en llenguatge natural —com un Google Calendar que infereix sol que la reunió amb el Derek Andersen ha de ser un Zoom segons el fus horari, o la nova Bevy de Startup Grind, que li suggereix esdeveniments i ponents—. D'aquí surt una petició per a un episodi futur: agafar un programari quotidià —Todoist, Photoshop— i veure on la IA podria eliminar friccions inútils. El tancament és més fosc: la clau no serà la disrupció total sinó la reducció de costos, perquè el veritable problema del mercat són els costos de programari disparats —a MarsBased van deixar de fer servir vint eines l'any passat—, i moltes empreses cremen el rellotge encara més de pressa per pagar IA: companyies que fa dos anys tenien 400 empleats ara en tenen 40.

Comiat: Oakland, el Barça a les set del matí i una possible subvenció

L'Àlex tanca perquè té una reunió a Oakland, i mirarà si arriba a veure el Barça-València a les set del matí, amb cereals. Provarà d'agafar un Waymo, ara que Uber té dotze mil categories (a Nova York fins i tot pots demanar un helicòpter), i promet més novetats en l'episodi que graven a finals de setmana. En Marc l'acomiada recordant-li que, sisplau, no cremi la línia de crèdit de Foc a Terra: de moment només tenen despeses, i han tornat a demanar la subvenció que se'ls va escapar.