En Pere Nivells vibra programant

Pieter Levels, en Pere Nivells, es torna a passar el videojoc de programar

L'episodi arrenca amb el «vibe coding» —programar amb IA i llenguatge natural, fins al punt que ara els comptables es piquen el seu propi «Comptaplus»— i amb qui ha popularitzat el terme: Pieter Levels, rebatejat «Pere Nivells» en català, que s'està «passant el videojoc de la programació un altre cop». A la seva web hi entres a través d'una simulació d'un Windows 3.1 picat des de zero, amb telnet, FTP i el Netscape Communicator. El mateix Levels, després de perdre milers d'hores al Microsoft Flight Simulator, en va fer un de propi: un simulador de vol 3D estil Minecraft centrat només a pilotar. Ho llegeixen com una manera de trobar els límits de dues coses alhora —l'eina (Cursor) i les teves capacitats—, que necessites totes dues per arribar fins on ha arribat ell.

Què és el vibe coding i per què no és per a tothom

El defineixen com agafar un editor vitaminat amb IA (Cursor, Zed) i entrar en el flow per fer un programa del tirón, sense pensar l'arquitectura; un dels dos confessa que fa servir Cursor però que no n'ha fet vibe coding com a tal. El paral·lelisme que els ronda: és el que ja prometien el NoCode i el LowCode —fer en dies el que costava mesos—, i com aquells, tampoc és per a tothom. Ho munten sobre un esquema causa-conseqüència. La causa: entres al V0 de Vercel, li dius «fes-me una app que faci això» i te'n torna una que ho fa; s'ha democratitzat la posada en marxa del codi —que no el refinament—, i per això el nom v0.dev («versió 0») els encanta. La conseqüència: que tothom pot fer-se coses que abans muntava a mitges amb Notion.

Marc es tira a la piscina amb el V0 per a un amic

Marc explica que ha estat «víctima del vibe coding». Un amic seu tenia sobre la taula un pressupost car per una eina interna —una mena de PowerPoint amb vitamines per generar processos amb passos, imatges, vídeos i checks— i estava convençut que es podia apanyar. Marc, que mai s'hi hauria posat, es va venir amunt i ho va provar amb el V0; com que el seu prompt era «nano», primer va anar a ChatGPT a afinar-lo perquè fos «LLM nativo». El resultat el va deixar parat —«em va fotre una cosa, Àlex, que jo crec que hauria tardat 20 anys a fer-ho, i a sobre amb TypeScript»—. Es va emportar el repositori al seu editor de sempre i va seguir afinant des del panell de la dreta. La seva conclusió, en broma: és «perfectament inútil» i programava millor fa deu anys, però ara té unes eines acollonants i actua com una «atalaia» del seu repo que veu grans estructures i, si apreta, acaba entenent què fa la IA —encara que sovint li fa mandra aixecar la «catifa».

«El codi és dolent a tot arreu»: per què no l'has de jutjar pel codi

El pes argumental el porta l'amfitrió de perfil més tècnic, que es presenta amb credencials: va començar amb 12 anys amb BASIC, després HTML, PHP, Java, Python, C, C++... 24 anys veient projectes. Davant la crítica fàcil («el vibe coding genera apps de merda»), respon que és «el YOLO de la programació» —tiro endavant i a veure fins on arribo— i que el seu objectiu legítim és passar-s'ho bé i fer alguna cosa que t'aporti valor; és el camí, no la destinació. La tesi central: jutjar-lo pel codi és aplicar-li el criteri equivocat, perquè ha vist codi horrorós a empreses de tota mida i fet fins i tot per gent molt bona. Un bon codi és, abans que res, el que fa el que li demanes en aquell moment; la resta —llegibilitat, mantenibilitat— és filosofia supeditada a les necessitats del negoci.

El tutorial a producció: 15 anys de Ruby on Rails facturant

Per il·lustrar-ho desfila per anècdotes de MarsBased i d'abans: un projecte de ROMs tot en PHP, un «spaghetti code» de quatre arxius impossible de mantenir però eficient i sense bugs, i feines per a HP o el Barça amb arquitectures horribles. L'exemple estrella: si un MVP que acaba a producció ja és dolent, n'hi ha un de pitjor, el «tutorial a producció». Tenen un client real del sector assegurances el codi del qual literalment és el tutorial de Ruby on Rails amb què el fundador va aprendre a programar fa 15 o 18 anys, amb ifs buits «per si de cas». Fa el que necessita? Sí. Factura molts diners? Sí. És impossible de mantenir? També. Moralitat: no comparis «la velocidad con el tocino». L'altre amfitrió hi posa el límit amb una imatge —pots córrer despullat amb una antorxa pel garatge de casa, però no surtis al carrer—: el vibe coding no s'ha de fer servir per a software enterprise ni per optimitzar les carteres d'un banc.

Ironhack 2017, els júniors i la finestra de l'arbitratge

Marc enllaça el seu cas amb els projectes de final de bootcamp d'Ironhack del 2017-2018: el que ara treu en mitja hora amb un xat equival al que llavors eren dos mesos de feina d'algú amb sis mesos estudiant JavaScript. Empreses i emprenedors «mataven» per aquells projectes com a embrió de la seva startup, i moltes d'aquelles startups —un emprenedor que no sabia programar més un acabat de sortir d'un bootcamp— avui facturen i van molt bé. De tot plegat surt el matís sobre els júniors: saber de què va la cosa allarga molt la vida d'un projecte, perquè una cosa és dir «no em funciona la funció d'esborrar» i una altra detectar quin component falla; probablement al tercer prompt qui no en sap es queda atrapat. Plantegen també l'arbitratge: quina diferència hi ha entre tirar una idea al V0 i contractar algú que per uns milers d'euros et fa una app, si res no impedeix que enganxi el teu correu al V0 i et torni el que n'ha rebut? Encara queda una finestra per fer d'«interlocutor de la IA» davant de clients «boomers», però s'està tancant. La derivada bona, en tot cas, és innegable: el vibe coding eixampla el «pastís» de la programació i treu barreres mentals.

Trobar per on es filtra l'aigua: la feina d'enginyeria que la IA no fa

A ells la IA els ha elevat «de programador a arquitecte», però conserven la capacitat de baixar als específics. Ho expliquen amb la metàfora de la casa: mous grans blocs i poses parets, però quan hi ha una gotera saps baixar a mirar la rajola. Dos casos ho aterren. La web personal feta amb Middleman (framework de Ruby) que de cop no compilava: després de dos dies seguint cegament la IA, va canviar la pregunta —«mira si les llibreries són compatibles en aquesta versió»— i era una incompatibilitat de Nokogiri amb el Middleman Core. I una web de Mercedes on un JavaScript no s'activava perquè AdBlock bloquejava els botons socials i alterava la càrrega de l'HTML: una IA no hi hauria arribat mai, perquè el seu context era el codi —correcte—, i el que ho trencava era un complement de Chrome. Qui no ha estat «al fang» no sap fer la pregunta adequada.

El phishing de MetaMask i la «prova d'humanitat»

Deriven cap a un angle de producte: el plaer humà de corregir. Quan dius a la IA «creus que podria ser això?» i et respon servilment «ah, sí, tens raó», et sents amb autoritat. L'anècdota que ho aterra: Marc ha rebut avui un correu de phishing de «MetaMask» clarament fet a mà, no per IA —el subject del primer enviament duia una errada i cinc minuts després n'ha arribat un segon, idèntic però corregit—. És la «doble prova d'humanitat»: un error tipogràfic i, a sobre, corregit, cosa que una IA entrenada amb material net rarament faria. D'aquí salta a la reivindicació de l'estil propi: el de perfil més estilista —el de la newsletter i les entrevistes de Startup Grind— defensa la seva «paleta de colors» (punts i comes, guions, subordinades) contra el text «plasticós» de la IA, i lliga la «prova d'humanitat» amb la «teoria pendular» d'un convidat anterior, en Roger: quan l'statu quo és la màquina, té molt més valor el que es nota fet per tu.

Founder Mode, cargo culting i un avançament d'episodi

Per tancar, comparen el vibe coding amb el «Founder Mode» de Paul Graham: un article que fa un any inundava els decks d'inversió i que ja ha passat a la història. Tots dos tenen el seu lloc i la seva etapa —el Founder Mode no encaixa dins de Deloitte, ni el vibe coding al software crític—, i el problema sempre és aplicar-los fora de context: pur «cargo culting», replicar formes sense entendre'n el fons. Anuncien que al cargo culting li volen dedicar un episodi sencer, idea sorgida arran de conèixer aquesta setmana en David Poblador (ex-Spotify), que els havia escrit a través del podcast.