Foc al 2025

Repàs de l'any sense convidat i amb prohibició d'apocalipsi

Últim episodi de l'any i toca balanç. Estrenen vídeo a casa i obren fent-se l'anàlisi de l'un a l'altre pel fons de pantalla: un, ple de metal, Pokémon i videojocs, «un cosmos molt estrany», amb les llumetes que mira el seu fill petit per adormir-se mentre ell treballa; l'altre tan despullat que li retreuen que sigui «molt pobre», amb la defensa que la simplicitat és l'última sofisticació.

L'estructura la posa un d'ells: cinc punts que resumeixen l'any, un top 3 de coses bones i un top 3 de coses dolentes. L'única condició de l'altre: res de discurs apocalíptic sobre la IA. Estan tots dos cansats dels «pares de les xarxes neuronals» que ara surten a anunciar que el món s'acabarà en tres dies i s'intenten comparar amb els Oppenheimer de la vida, quan a Oppenheimer el van obligar.

L'any d'aprendre per a què serveix la IA i per a què no

El primer gran tema és que 2025 ha estat l'any de separar el gra de la palla amb la IA: després de dos anys de demos que funcionaven un cop i a la segona ja no, s'ha estabilitzat el cas d'ús final i ja no cal patir per quin model triar. Des del seu vessant de producte i de MarsBased, un dels dos repassa el que sí funciona —transcripcions de reunions de Google Meet, triatge de peticions a Linear, preparar reunions difícils fent que la IA adopti un rol— i el que ha abandonat. La seva tesi: la IA no ens traurà la feina, sinó la feina bullshit. L'altre hi posa el contrapunt: els agents que fa sis mesos havien de deixar tothom a l'atur estan costant força més del que es deia.

Tots dos coincideixen en una posició pragmàtica: és una eina potent i el més intel·ligent és aliar-s'hi. Les feines, al final, te les inventes —fa deu anys ningú s'hauria cregut que es viuria de dissenyar thumbnails— i, si els efectes de segon ordre són impossibles de predir, el que sí controles és com gestiones els de primer.

La correcció del SaaS i el CRM amb els dies comptats

Un altre punt el descriu com una correcció cultural, no econòmica, del món SaaS: la novetat de 2025 és assumir que les bones èpoques no tornen i que la planificació passa a ser trimestral. L'exemple canònic són els CRM: després de les declaracions agosarades de principis d'any —«ho farem tot amb IA, ens petarem tota la gent»—, companyies com Adobe, Duolingo o Salesforce han hagut de recollir cable i tornar a fitxar gent.

Tot i això, manté que el CRM clàssic té els dies comptats: ell mateix fa servir ChatGPT com a CRM de MarsBased (abans era un Excel). L'altre hi troba la volta de rosca: potser no ha de ser un producte rígid, sinó la cristal·lització de totes les interaccions amb un client, que tu no has de saber on són perquè ja hi ha un intermediari, l'LLM, que fa la cerca per tu. La virtut és la fricció zero per a qui es passa el dia al carrer venent.

El 996, el Porsche i la trampa de la productivitat

Entra el 996 i el Return to Office més exagerat de l'any, però un dels dos confessa que quan li parlen del 996 només pensa en el Porsche 911 —la primera generació refrigerada per aigua i no per aire— i no en l'horari xinès; despatxen la jornada interminable com una collonada que els han intentat colar. L'argument de fons sí els interessa: històricament els augments de productivitat no han portat a treballar menys, sinó a fer més coses amb les mateixes hores —tenir rentadora no t'ha regalat tres hores lliures—. Voler exprimir encara més temps és forçar una metodologia de robot a una persona, que treu el seu millor de forma creativa, no ininterrompuda.

Pic d'absurditat: contingut clònic i shitposting a LinkedIn

Un altre punt: hem tocat el fons de la creació de contingut de merda, i la IA encara en generarà més perquè ha magnificat la idea que tothom pot ser creador. LinkedIn sempre va ser un femer, però aquest any ja és absurd, amb posts clònics i la mateixa història repetida fins i tot en diversos idiomes. L'Àlex hi respon fent shitposting: la manera de fer disrupció és fer-hi el que faria a Twitter. En una publicació va atacar el discurs fàcil que «el govern ens roba»: en substància hi pot estar d'acord, però la forma és falsa, i qui perpetua aquest missatge segueix votant els mateixos partits que critica. Si no formes part de la solució, en formes part del problema.

L'altre host ho enfoca a l'inrevés: de les coses de què està més orgullós del 2025 és no haver fet ni un sol dia de doomscroll —ha tret les xarxes dels bookmarks i del telèfon, perquè la vida és més feliç si no hi entres—, cosa que valida des dels «laboratorios Collado» com un Double Blind Study d'un any. De fons batega la polarització: tot es tracta com un debat esportiu de colors, amb un analfabetisme digital que fa que la gent doni per fet que el que veu és la realitat.

La tecnologia es treu les caretes

Un altre punt fort: el món de la tecnologia ha deixat de simular neutralitat. Empreses que feia uns anys es posaven el Black Lives Matter al perfil o la bandera de l'orgull s'han rendit als peus de Donald Trump de manera servilista, amb donacions exagerades i desfilada per la investidura. S'hi sumen els fons de defensa, la campanya contra Spotify per la inversió de Daniel Ek i el posicionament obert amb Israel. Han caigut moltes caretes i una confiança que no torna.

De la indignació salten a Eurovisió i la doble vara de mesurar —fora Rússia per envair Ucraïna, però Israel hi participa sense problema— o la FIFA donant un premi de la pau a Trump.

Capitalisme, disparitat i el take de política

De tot plegat surt una llarga reflexió. La premissa compartida: el capitalisme és el millor sistema de totes les males solucions provades, però el progrés que apuja la marea ve de la mà de la disparitat, i d'aquí surten els trilionaris quasi divins. Encara no s'ha trobat el sistema que generi riquesa per igual, i la preocupació és que es faci apologia del socialisme de moda mentre ningú explica per què les coses milloren si tot funciona. L'altre afegeix el corol·lari del pensament crític: no hi ha cap partit que et representi al 100%, i posar un vot a l'urna és cristal·litzar un paquet sencer d'opinions sense poder triar-les per separat.

Top 3 de coses bones: localisme, menys bullshit i salut mental

Arriben les llums altes. Primera: cada cop hi ha més reductes de resistència contra el turbocapitalisme —ressorgeixen els esmorzars de forquilla i les vermuteries de tota la vida— i un dels dos ha reduït gairebé al mínim comprar per Amazon. Segona: a nivell de negocis es nota menys bullshit i més anar per feina —«què necessites, et puc ajudar?»—, menys hustle porn.

Tercera: ha estat l'any en què la salut mental ha deixat de ser un nice to have de gent amb el cabell rosa a les conferències de developers; fins i tot RAC1 té un pòdcast del tema i Jordi Basté va parlar del TOC. Parlar obertament d'ansietat, depressió, TOC o neurodivergències ha portat amistats al següent nivell. L'altre afegeix el seu highlight personal: haver començat les entrevistes de Foc a Terra.

Top 3 de coses dolentes: el riu de merda, el clima i la impunitat

Les llums baixes, perquè «mereixem l'extinció». Primera: el riu de contingut generat per IA, com aquell episodi de Futurama en què internet és una ciutat desèrtica plena d'anuncis i robots abandonats. Un d'ells va demanar a ChatGPT que li articulés el punt i en van sortir dues frases brillants: «contingut infinit, zero saviesa» i «hem agafat l'eina més potent a nivell cognitiu de l'univers i l'hem feta servir per escriure posts a LinkedIn».

Segona, i greu: revertir les polítiques d'urgència contra el canvi climàtic i tornar a donar veu a negacionistes com Marcos Llorente. Un dels dos matisa —es promet un episodi sencer— que no és negacionista, però que sota la bandera climàtica s'han colat retallades de llibertats i una agenda política, i recorda la idea de Ramon de Safareig que la solució passi per la tecnologia i no per obligar a dutxar-se amb aigua freda.

Tercera i gran concepte de l'any: la impunitat. L'alto el foc violat per Israel, els Epstein Files escombrats sota la catifa, jutges i periodistes que investiguen trames i acaben «suïcidats» o trobats a la banyera. Mai s'havien vist tantes injustícies greus quedar impunes en un sol any. El tancament és la frase resum: 2025 ha estat l'any en què la tecnologia no ens salvarà, però ens ha mostrat qui som —una gran família disfuncional que surt de casa parlant de conquerir altres planetes mentre la té completament desendreçada.