Foc you, Scott Galloway

El Reid Hoffman i la paraula que no sap pronunciar

L'episodi arrenca amb una anècdota que un dels dos no es vol estalviar. Escoltant en Reid Hoffman —el fundador de LinkedIn— al podcast 20VC de Harry Stebbings, es va adonar que una de les persones més intel·ligents del planeta és incapaç de pronunciar bé «nuclear»: durant tot l'episodi diu nucelar, de vegades tres cops en tres segons. La conversa de Hoffman és duríssima —el mandat de Trump, les ineficiències polítiques, la fusió nuclear—, però aquell tic li va fer petar de riure al gimnàs. Ho va arribar a tuitejar i després se'n va penedir per haver quedat com un gilipolles fent broma d'algú tan brillant. La punyeta: l'altre amfitrió també arrossega problemes de pronúncia i li retreu que no és el més indicat per riure's de ningú.

Ni regals ni retrospectiva, tornen les prediccions de final d'any

La idea inicial era fer un episodi sobre regals, però a mitja setmana van concloure que regalar coses materials no aporta —val més felicitat i salut— i van recuperar el format de balanç d'any. Es discuteix si l'any anterior van fer cap predicció pròpia: la conclusió és que no, que l'última vegada va ser dos anys enrere i la van cagar tant que es van donar per vençuts. El que sí recorden és l'especial en què van comentar les prediccions del «professor» Scott Galloway, i decideixen repescar-les per veure, dos anys després, quines s'han complert. Mentre un busca la diapositiva, l'altre confessa que també havia intentat preparar-se buscant fites del 2024 a Perplexity —«ara la meva única font de veritat»—, però que les rondes de finançament que li retornava no li van interessar gens.

El repàs a les prediccions de Scott Galloway

Repassen la llista punt per punt, descartant les que no es poden verificar. La predicció que Alphabet seria la gran guanyadora de les Big Tech la donen per fallada: no ha estat l'any de Google. Discuteixen quina tecnològica ho ha petat més —Apple va fer un salt amb Apple Intelligence, Nvidia va tenir una arrencada inigualable malgrat un segon semestre fluix— i un dels dos reconeix que va ficar la pota amb Netflix, l'acció del qual gairebé s'ha duplicat, com el cas espectacular de Tesla, que va passar de rascar els 144 dòlars a fregar els 500. Compten com a encerts que la IA tindria com a impacte principal la soledat (i el boom de les apps de companyia i salut mental) i que WhatsApp seria el vehicle de creixement de Meta. Entre els bluffs: que Musk perdria el control de Twitter (encara no), que Biden seria reelegit i Trump sentenciat (al revés) i que Israel normalitzaria relacions a l'Orient Mitjà —la part de baix de la diapositiva, diuen, és el contrari del que ha passat.

Els GLP-1, els 12 dies d'OpenAI i la mort del cercador

Una predicció encertada de Galloway era que la tecnologia de l'any serien els GLP-1; quan un amfitrió no reconeix la sigla, l'altre l'hi aclareix amb sorna que són els fàrmacs de l'Ozempic per aprimar-se. D'aquí salten a OpenAI: comenten els «12 dies» d'anuncis previs a Nadal i com l'empresa, nascuda com una organització de recerca, s'ha convertit en una empresa de producte i de subscripció que ningú veia venir. Surt la jugada de Perplexity de regalar subscripcions Pro a tort i a dret (via Revolut, Substack i mil programes més), que a un dels dos li ha menjat quota mental a ChatGPT; l'altre, en canvi, ha delegat fins i tot la cerca a ChatGPT des que té el search i fa setmanes que no obre Google. També destaquen l'anunci de Microsoft del GitHub Copilot gratuït per a VS Code, amb 150 milions de desenvolupadors al darrere.

Polymarket, una màquina de sentiment i la balena de Trump

El que més ha sorprès un dels dos és la segona vida de la cripto, sobretot per dos productes que han arribat com mai al gran públic: els ETFs de Bitcoin i, especialment, Polymarket. Davant la temptació de l'altre de despatxar-ho com «una casa d'apostes sofisticada», en fa una defensa mesurada: a diferència d'una casa d'apostes tradicional, on la casa fixa la probabilitat, a Polymarket l'aposta la determina el mercat via un order book, de manera que funciona com una màquina de sentiment global que incorpora el coneixement de tothom —una mescla entre borsa i casa d'apostes. El costat fosc l'il·lustra el francès conegut com «la balena de Trump», en Théo, que va apostar fort per Trump quan anava perdent i va acabar guanyant més de 80 milions de dòlars: amb prou capital es pot moure el mercat malgrat que el sentiment real sigui un altre, i aquell senyal pot generar un ripple effect que salta a Twitter i d'allà a la societat. Coincideixen que blanqueja una mecànica addictiva, però que com a concepte els sembla brillant.

La IA que no reemplaça i el cervell que s'atrofia

Abans de les prediccions pròpies, debaten l'efecte de la IA el 2025. La tesi compartida és que no hi haurà un gran reemplaçament, sinó automatització de tasques de baix nivell que no aporten valor. Sorgeix la por romàntica que delegar-ho tot atrofiï el cervell —si un programador ja no pensa en codi, perdrà l'ofici—, rebatuda amb un paral·lelisme generacional: qui va deixar les targetes perforades també devia témer perdre l'essència, i el que es desbloqueja és un nivell d'abstracció superior. Ho tanca la metàfora del GPS: alliberar amplada de banda mental sí, però per dedicar-la a coses que importen, no per delegar-ho tot.

Bitcoin com a instrument financer, no com a tecnologia

La primera predicció ferma per al 2025 és sobre cripto, i el plantejament és nítid: no hi veuen cap cas d'ús tecnològic tangible —fora del flamant Polymarket—, però sí com a instrument financer, gràcies sobretot als ETFs que l'han acostat al públic. Quan es proposen posar xifra al preu del Bitcoin —ja a la zona dels 100.000—, un aventura que potser toca els 150.000 i l'altre dobla l'aposta cap als 200.000 o 250.000, reconeixent que és un número arbitrari. Hi cau una lliçó de mercats: la correlació entre el Bitcoin i l'S&P 500 és pràcticament idèntica, de manera que el seu valor refugi és discutible i només té «més beta»; si els mercats van avall el 2025, el Bitcoin també hi anirà. I un apunt irònic sobre les prediccions que s'autocompleixen: repetir cada any que el Bitcoin arribarà als 100.000 acaba encertant, igual que la porra de morts que any rere any hi posa la Sophia Loren.

Les prediccions satíriques de tertulians, Camp Nou i Europa

Comença una tanda de prediccions de to satíric. La primera: els tertulians de ràdio i televisió seguiran tirant dels tòpics de sempre —«no hem vist res igual», «ens pensàvem que el 2000 els cotxes volarien», la «xarxa de xarxes»—, i d'aquí surt el compromís, després de dos anys anunciant-ho, que el 2025 ha de ser l'any del vídeo per al podcast. La segona, sobre el retorn del Barça a l'Spotify Camp Nou, es lliga a la gestió de projectes de software endarrerits amb receptes iròniques (posar-hi el doble de gent perquè «nou dones tenen la criatura en un mes», fitxar McKinsey, refer la marca venent NFTs). Hi cap un incís sobre la frase atribuïda a Peter Thiel —«ens van prometre cotxes voladors i només tenim 140 caràcters»—, que un dels dos rebat: moure àtoms és més difícil que moure bits, i les comunicacions instantànies amb tot el món són, en certa manera, els nostres cotxes voladors. Una altra denuncia els titulars tendenciosos i a mitges («Twitter està mort», «Ruby on Rails no escala»), amb la crítica que l'error de Galloway va ser ficar totes les prediccions en una sola diapositiva en lloc de dotze tuits separats. I una de social: els que repeteixen que innovar a Europa és impossible —curiosament escrivint des dels Estats Units—, amb el gag que el formatge de gruyère, contra el tòpic, no té forats.

Els youtubers a Dubai i les startups que es tornen corporate

La predicció més afilada vaticina l'èxode de youtubers que marxen d'Andorra cap a Dubai per no haver d'aprendre català, encarnats en figures com Wall Street Wolverine; s'hi retreu la paradoxa que gent que fa bromes xenòfobes i simpatitza amb Vox acabarà en un país d'immigrants, i es pronostica que el 2026 tornaran —com els futbolistes que van fracassar a l'estranger per problemes d'integració—. Una altra diu que les startups seguiran amb el discurs buit de «trencar l'estatus quo» fins que, sense runway, fitxin directius de McKinsey i acabin sent corporacions; com Sam Altman, que deia que els anuncis eren perversos i quatre mesos després va anunciar que ChatGPT en tindria, perquè a aquesta escala l'únic model viable són els anuncis, no subscripcions de 20 euros.

Glovo, Gonzalo Bernardos i la salut de Bryan Johnson

Les últimes prediccions inclouen Glovo —que continuarà evadint la justícia mentre els «serps del tecnofeudalisme» posen posts de suport a LinkedIn a canvi de les engrunes del seu fons d'impacte— i l'economista Gonzalo Bernardos, que el 2025 seguirà dient que el Bitcoin és una enganyifa i agreujant la dissonància cognitiva de qui no vol associar-se ni als criptobros ni als economistes. La novena és sobre Bryan Johnson, el fundador de Braintree (que va vendre a PayPal) i creador del protocol Blueprint, que dedica un milió de dòlars l'any a revertir l'envelliment: la predicció, sense desitjar-li cap mal, és que algun problema de salut li passarà factura, perquè ingerir 96 pastilles al dia, una dieta de bolets i llegums crus i alterar el cicle de son donant conferències pertot arreu ha de tenir conseqüències. L'alternativa irònica: que tregui un producte per «descobrir» als americans una cosa que aquí coneixem fa mil·lennis, com l'oli d'oliva. Sense temps per a una desena predicció, es resol amb un bonus a petició: la Fórmula 1, descartada perquè els esports de motor «no són esports», i una sortida a borsa d'alguna startup espanyola tipus Factorial o Red Points, que veuen improbable perquè el mercat està frenat i, com a molt, hi hauria mercat alternatiu com el de Holaluz. Tanquen amb una predicció pràctica: que el 2025 hauran de trobar un nou patrocinador per al podcast.