La gran festa de la tecnocràcia

Crònica del Mobile amb un enviat especial sense veu

L'episodi arrenca com una connexió en directe des de Gran Via amb l'Àlex fent d'enviat especial a la fira. Ve fònic de tota la setmana —amb aquella veu de ràdio que tothom celebra però que delata que estàs fet pols—, amb dos esdeveniments, un podcast gravat sense veu i el caos habitual del Mobile. Tot i això, la valoració és inesperadament bona: feia anys que no s'ho passava bé. La clau va ser portar amics i coneguts que no hi havien estat mai a fer-los el tour, en una edició més equilibrada i amb el 4 Years From Now desdoblat en dues plantes perquè es respirés millor.

Cabines de premsa per a podcasts, sense citar competidors

Una de les millores que l'Àlex proposa: el Mobile no té cap espai dedicat a gravar pòdcasts, ni una sala de premsa amb cabines insonoritzades com les dels estadis de futbol. La idea que llança a en Marc és que RSS hauria de patrocinar un bus al Mobile i llogar-ne hores de gravació, recuperant la inversió. En Marc hi posa el matís de mercat —ràdios n'hi ha quatre i podcasters quatre milions—, però una barrera d'entrada d'un euro ho canviaria. Tot plegat dispara la norma de la casa: en aquest podcast no es poden mencionar competidors d'RSS, igual que mai s'esmenten competidors de MarsBased «perquè no en tenim».

Tractors a la Diagonal i la sèrie Silo

Per a en Marc, en canvi, el Mobile és com si no hagués passat: la seva setmana i la de l'Àlex només tenen en comú aquesta hora de gravació. Ho il·lustra amb una anècdota: sortint de la feina pel carrer Aribau, com cada dia, va trobar la Diagonal plena de tractors aturats de la protesta pagesa. Com que justament mirava Silo —una de les seves sèries apocalíptiques preferides, on la humanitat viu sota terra sense saber què ha passat a dalt— el primer que va pensar va ser «game over», fins que algú del carrer li va explicar què passava.

Pedro Sánchez i el model fundacional «amb un parell d'ous»

L'únic contacte real d'en Marc amb la fira van ser unes declaracions del president —Pedro Sánchez— anunciant amb tota la serenitat que Espanya crearia un model fundacional d'intel·ligència artificial, en partnership amb el Mare Nostrum, per competir amb Meta, Google, OpenAI i Mistral. En Marc, que avisa que aquest serà l'únic moment que el sentiran parlar de política, ho compara amb anunciar que les pensions pujaran un 3 %; l'Àlex dubta que ningú s'ho cregui. El que els fa més vergonya aliena és el ritual del polític de torn passejant-se pel Mobile mentre tothom li obre pas: la visita no dona prestigi al Mobile, sinó a l'inrevés —com deien sobre Apple, només el papa de Roma podria aportar-ne.

És el Mobile una fira de tecnologia o de gadgets

L'Àlex defensa que el Mobile no és una fira de tecnologia trencadora, sinó de negocis, reunions i debat: a nivell de hardware es van veure coses més interessants al CES de Las Vegas unes setmanes abans. En Marc hi afegeix que el CES i la IFA de Berlín són fires de consum-consum, mentre que el Mobile és més del sector. El problema, per a l'Àlex, és que si vol ser una fira de tecnologia general li falten potes senceres: no hi ha software (de l'AI només n'hi havia la icona de les estrelletes per tot arreu), no hi ha àudio i amb prou feines IoT. I mentre el 80 % d'assistents són el mateix perfil —home amb armilla, motxilla, acreditacions, Oura Ring i iWatch—, per a ell segueix sent una fira de gadgets.

El Talent Arena i la feina de MarsBased

Dins d'aquest panorama, l'Àlex destaca un moviment del Mobile World Capital per acostar els desenvolupadors i desenvolupadores a la fira: per això MarsBased va dissenyar una part del Talent Arena. Va quedar al cul del Mobile, darrere del pavelló enorme de Nokia i pràcticament invisible, però molt ben parit, amb una hackathon i un podcaster-youtuber gravant en directe dins d'un ring de boxa. Ho veu com un primer pas cap a una comunitat de CTOs i VPs de tecnologia a la fira.

Apple absent i el desencís amb les Vision Pro

Apple no participa de cap esdeveniment públic que no controli, així que l'atenció anava cap a l'AI i les Vision Pro. L'Àlex va veure força paradetes fent demos amb Vision Pro i ho va trobar ridícul des de fora, però la dada que en treu juga a favor del dispositiu com a estat de l'art: en quatre dies de fira no va veure ningú portant-les caminant per iniciativa pròpia, només en estands de demostració, a diferència de les Google Glass. El problema de fons, coincideixen, és una experiència de compartir nefasta: gaudeixes tu sol però no ho pots ensenyar a ningú, un dispositiu narcisista.

Experiències remotes compartides, l'única promesa real

On tots dos sí que hi veuen recorregut és en les experiències remotes compartides: jo al sofà de casa, tu al teu, anant junts a un concert immersiu —un hipotètic especial de Metallica a San Francisco— amb experiència VIP, sense fer-nos dotze hores d'avió. Per a un grup com el seu, amb amics i família repartits pel món, és una manera de compartir vivències que fins ara no era possible. L'Àlex hi afegeix l'angle de la demanda simètrica per a béns escassos: les primeres files de la NBA, ocupades pel Brad Pitt i l'Obama, es podrien obrir per veure el partit des d'una posició privilegiada.

Parèntesi tècnic sobre radiació, sieverts i microones

De la conversa sobre les ulleres en surt una digressió marca de la casa, a partir del record del cactus que suposadament absorbia la radiació de l'ordinador («va durar una setmana»). En Marc obre un parèntesi tècnic: volar és una de les activitats més radioactives a què t'exposes, perquè vas més a prop del sol —ho sap perquè està registrat a Nomad List. Situa l'exposició natural humana entre un i tres milisieverts l'any —unitat que confirma l'Àlex que es diu sievert—, amb el límit legal d'un treballador nuclear cap als 20-25. De propina, desmunta la mala fama del microones: la seva radiació no és ionitzant i travessa el cos sense fer-hi res, i el nom «micro» va ser un error de màrqueting. I tanca amb un darrer cas d'ús per a les Vision Pro: els avions, per al tractament de fòbies.

Els negocis derivats del Mobile

Un dels temes que l'Àlex troba més interessants són les segones derivades del Mobile: qui agafa furgonetes per portar gent amunt i avall tota la setmana, qui lloga casa seva o tot un negoci de turisme de luxe i executiu. Que la ciutat es col·lapsi tres dies és el preu a pagar, i no és exclusiu de Barcelona: passa al Web Summit de Lisboa o quan hi ha partit al Camp Nou. En Marc, que sol fer de hater amb el Mobile, hi és a favor —ningú ve a fer balconing al Casa Fuster, i és un turisme menys destructiu que el de borratxera—: Barcelona, conclou, és al mapa gràcies al Barça i al Mobile.

La festa dels 10 anys del 4YFN a La Paloma

Arriba la pregunta clau: quines són les festes bones? Aquest any, fònic, l'Àlex no ha pogut fer res. Va fer acte de presència a la festa dels 10 anys del 4 Years From Now, a La Paloma del Raval —un lloc molt icònic on no havia estat mai—, amb tota la gent de l'ecosistema que vol veure i la que no. Però amb zero veu, i havent d'entrevistar l'endemà al matí l'Iñaki Berenguer sobre life extension i longevitat, va fer un exercici de responsabilitat: saludar, no parlar, una aigua amb llimona sense gel i cap a casa.

Marc-friendly i els 10 anys de MarsBased i Startup Grind

En Marc, en canvi, ha rebut alguna invitació i no hi ha anat per un motiu: era Marc-friendly, és a dir, acabava a les deu (per ser-ho de debò potser hauria de començar al migdia). Per a ell, com els casaments, una invitació ja és un problema a resoldre. Però es guarda les bales i el seu calendari només té marcada una festa, el 12 de març, la dels 10 anys de MarsBased i Startup Grind, que l'Àlex anuncia en primícia al Valkyria Hub del Poblenou amb el millor de lo millor i cap dels indesitjables de l'ecosistema. La conversa deriva cap a una reflexió que l'Àlex vol convertir en un episodi: què significa arribar a 10 anys, quan cap startup hi arriba en forma de startup —o palma, o creix, o és adquirida—, una cosa que ha comentat amb fundadors com l'Anna de Platanomelón o les germanes Martín de Tiendeo. I tanquen amb la broma recurrent: l'únic suggeriment que faltava per al Mobile era el propi Mobile, ja que en Marc no hi anirà mai perquè li computaria com una festa.