Estratègies de brutworking

L'episodi anual del Mobile, evergreen i remasteritzat

És l'episodi que graven cada any coincidint amb el Mobile World Congress de Barcelona, i arrenca amb una broma sobre la pròpia repetició: el tema dona per a poca recerca i el Mobile presenta gairebé el mateix cada any —cotxes intel·ligents, cases intel·ligents, telèfons millors, alguna pantalla plegable o transparent ja vista al CES—, de manera que podrien recuperar un episodi antic, posar-li «remasteritzat» entre cometes i ningú no se n'adonaria. La recerca d'un dels dos ha estat reescoltar els dos episodis anteriors dedicats al Mobile: serveix per veure com canvia la fira, però sobretot ells, que dels primers episodis molt seriosos s'han anat deixant anar. A diferència d'altres podcasts, bromegen, el seu nivell de bullshit no creix sinó que va pelant capes de ceba fins a «no res».

El Mobile com a punt de cita: serendípia i excuses

Abans del Mobile canvien les dinàmiques de feina: tothom amb qui fa temps que no quedes acaba citant-se «al Mobile». La filosofia que descriu un dels amfitrions és la de la serendípia —hi va amb algunes reunions preagendades però molts espais oberts per topar amb gent pels passadissos, fer un cafè de deu minuts i, si surt res interessant, allargar-ho—; aquella setmana el WhatsApp «va en flames». L'altra cara és la gent que no vols veure: el mes abans tothom va molt enfeinat i ja quedem «post-Mobile», de manera que el Mobile és alhora excusa per quedar i per no quedar. En el cas de l'Àlex hi pesa que MarsBased complia deu anys: tenia el «mode default» de dir que no a res que no fossin les seves mogudes fins a la segona meitat de març.

Per què l'Àlex no compra l'entrada del Mobile: dos motius

Marc gira l'episodi i el planteja com una entrevista al backstage: «tu que ets organitzador de conferències, per què has tancat el Mobile?». El primer motiu és que el Mobile està orientat a la gran empresa —les HTC, Nokia, Samsung del Mobile original—, que ho passa tot per empresa: tant li fa que l'entrada valgui 2.000 o 3.000 euros, perquè no presentar-s'hi fa mal a la marca; fan el numeret, però es passen el dia als lobbies dels hotels fent negocis sense trepitjar gaire la conferència. El segon és per a qui no té connexions: un percentatge molt alt de la gent entra pagant entrades reduïdes —partners, patrocinadors, codis gratuïts que reparteix cada empresa, els grapats d'entrades que rep cada ponent—, de manera que qui paga el preu complet és sempre qui hi va per primera vegada. A partir del segon any t'arriba el correu amb el 50 % de descompte; el primer any fas «el primo».

Davos i els tres nivells d'accés

La conversa salta a Davos a partir del relat d'un assistent que un dels dos havia llegit (l'article queda a les notes). El tiquet, de l'ordre de 25.000 o 30.000 euros que es paguen a la fundació del fòrum, només dona accés al recinte de convencions; però hi ha dos nivells més: els bars del poble es converteixen en outlets de les companyies (el bar Quimet passa a ser «l'Accenture Experience»), i per sobre hi ha un tercer tier de reunions fora d'agenda, en hotels, on es reuneix el «New World Order». Aterrat a Barcelona: el recinte de Gran Via és el que et paga l'entrada, els stands dels sponsors serien els bars on Samsung et reuneix amb els executius, i el nivell més exclusiu seria que Google llogués tota la planta 22 del Mandarin, invite only. La diferència és d'escala: Davos és gran «com el Poble-sec», amb carrers sencers redecorats per cada empresa.

Les festes i els afterworks que sí que valen la pena

Preguntat per qui fa les millors festes de Barcelona, l'Àlex evita coronar-ne cap: no li interessa l'esdeveniment que és només festa, sinó el networking amb un cert grau d'interès —té sentit anar a la festa de Wayra si tens interessos en les seves participades o en les telecomunicacions, amb un bon mix de mentors, inversors i directius de Telefònica. Hi ha tot un ecosistema d'esdeveniments fixos —la guia que publiquen cada any els companys de Barcinno, les festes de l'Itnig amb Atomico i Microsoft, la del 4 Years From Now (que aquell any feia deu anys), les que munta cada coworking— i del Web Summit recorda com a mítica la festa de SendGrid en una cúpula amb vistes de 360 graus sobre Lisboa. La seva pròpia setmana gira al voltant del Corporate Innovation Summit que organitza MarsBased el dimarts, on tanquen el 70 % de les entrades el dia abans.

El millor que han tret mai d'una conferència

Marc li demana què és el millor que ha tret mai d'una fira, i l'Àlex respon amb una «trampa» i una de bona. La trampa: a la primera conferència de Startup Grind a què va anar hi va aconseguir el capítol de Barcelona, però en realitat ja havia respost abans l'open call d'expansió europea i el procés ja estava gairebé adjudicat. La de debò: al 4 Years From Now del 2015 li van presentar el Ferran Martínez, exjugador del Barça que avui és un dels seus millors amics, soci a Startup Land d'Andorra i amb qui ha coinvertit (això sí, era una presentació agendada, no serendípia). Sobre el retorn real matisa que no treu clients de cada fira, però fa reunions molt dirigides i té un ratio alt —de tres Web Summits, dos li van portar clients—; del Mobile, en canvi, en treu sobretot futurs ponents per a Startup Grind o el podcast de MarsBased.

Brutworking de porta freda contra serendípia treballada

La serendípia de debò, diuen, és la que no està organitzada. La porta freda dura —anar stand per stand fent «sóc d'Startup Grind, vols serveis de desenvolupament?»— l'Àlex no la fa, tret de quan buscava patrocinadors. El seu mètode és instal·lar-se a treballar una setmana en una zona de la fira —des de fa anys, la d'inversors— i, entre reunió i reunió, fer una volta i topar amb gent a qui passa el WhatsApp; sovint cita els contactes a l'stand de Deloitte, que tenen «molt mal gust pel desenvolupament però molt bon cafè». La consigna que se'n deriva: si no tens una oferta diferencial, porta una altra cosa que la gent vulgui a la fira —cafè, merch o una zona per treballar i carregar el mòbil—, i la fantasia és muntar un «esmorzar de forquilla» dins del 4YFN, convençuts que seria negoci. Marc, per la seva banda, va anar a totes les primeres edicions abans de la pandèmia, primer amb la seva primera companyia i després cada any amb Ironhack, perquè per a una acadèmia era un no-brainer: el cost de l'estand es pagava convencent un o dos estudiants i tenies allà la teva «carn de cultiu» per vendre cursos.

El bullshit dels ponents i el pes de la marca

Vist des de dins, el capítol dels ponents és «molt heavy». L'Àlex es reivindica legal i n'enumera les praxis dolentes que coneix sense haver-les fet: posar ponents a la web com si estiguessin confirmats quan encara no ho estan, perquè ajuda a vendre entrades; i, quan un ponent confirmat cancel·la, no treure'l de la web —hi ha fins i tot una llei no escrita que si t'avisen el dia abans no el treus, perquè ja tens l'assistent a dins i gestionar el substitut només genera frustració. Sobre si pesa més el ponent o la conferència admet que depèn de la marca: les novelles han de tirar molt de noms, mentre que el Mobile ja en té tanta que pots intercanviar el CTO de Nokia pel d'HTC sense que es noti en vendes —tret dels anys en què venia un Zuckerberg, capaç de moure 50.000 entrades de cop. La seva pròpia marca il·lustra el cicle: fa deu anys jugaven molt la carta global de Startup Grind patrocinat per Google —«a San Francisco hi han parlat Steve Blank, Clayton Christensen, Dave McClure»—, i per a la conferència del 2017 va haver de buscar perfils molt alts per vendre entrades; avui, en canvi, ven cinquanta entrades sense anunciar el ponent perquè la gent ja ve per la marca —«podríem entrevistar un pot de Nocilla i vindrien vuitanta persones»—, i el ponent específic ja només mou un 10 o 20 %.

Com trobar-lo pel Mobile

Per tancar, com provocar aquesta serendípia i trobar-lo a la fira. Si el coneixes, un WhatsApp i prou: hi és tots els dies fins que tanquen, una setmana que dedica en exclusiva al Mobile, al 4 Years From Now i als seus esdeveniments. Si no tens el seu contacte: el dijous cap al migdia té una sessió amb Iñaki Berenguer de LifeX Ventures —el fundador que va vendre CoverWallet i ara fa temes de longevitat—, i la resta del temps el trobaràs a la zona d'inversors treballant, a la trobada de Seed Rocket o pels passadissos, «generalment a prop d'on hi hagi bon cafè, bon menjar o bona cervesa».