Episodi 170

Ens coneix tothom, menys el Pau

· 00h 40min

Mobile World Congress 2025: grans anuncis, grans inversions i la pregunta de sempre… Algú hi ha fet negoci real? Per explicar-t'ho, un de nosaltres hi ha anat i ha tornat amb un virus. L’altre ha complert el seu propòsit anual de no trepitjar-lo.

Entre topoconductors, reunions, i trobades de CTOs, analitzem com la IA i la computació quàntica estan redefinint qui innova de veritat.

  • Aquest és el quart any que parlem del Mobile World Congress a Foc a Terra. Aquí podràs escoltar les edicions de 2022, 2023, i 2024.

Setmana sense convidat i amb la veu mig perduda

No hi ha convidat aquesta setmana, així que la conversa parteix de l'experiència que acaba de viure l'Àlex al Mobile World Congress. Arriba arrossegant un fil de veu —ja no és ressaca, admet, sinó algun virus— i explica que va fer només el 50 % del que tenia previst: va anar dilluns i dimarts i va passar dimecres i dijous reclòs a casa. És una repetició del Mobile de l'any passat, quan també es va quedar afònic just abans del Corporate Innovation Summit. Marc, per la seva banda, fa anys que compleix el propòsit de Cap d'Any de no trepitjar el Mobile: ja en va omplir el cupó, i compara abandonar-lo amb deixar d'anar a esquiar als setze anys per no tornar-hi mai més.

Anar al Mobile amb un objectiu, no a la deriva

L'Àlex defensa la seva manera d'aprofitar el saló: si no tens clar a què hi vas, no cal que hi vagis. La recepta és una o dues reunions fixes al dia com a excusa i, a partir d'aquí, serendipitat total —voltar per la zona d'inversors, parar a l'estand del Sabadell o de Barcelona Activa, enganxar algú pels passadissos i deixar-se portar pel canvi de parelles. Hi va arrossegar el seu soci Jordi per fer-li networking i trencar la idea que MarsBased és només ell. La millor reunió va ser amb Francisco Polo —exalt càrrec del govern del PSOE, impulsor de la Llei de Startups, ara muntant empresa—, a qui esperava estirat i va resultar amable i obert, en dues hores de xerrada de les que se surt amb items accionables.

El Mobile com a màquina de relacions a llarg termini

Que algú faci negoci al Mobile, planteja Marc, és la pregunta de fons. La resposta de l'Àlex és que un negoci tan relacional com el seu cull fruits anys després. L'exemple és Vueling, avui client de MarsBased: el gruix de la negociació es va tancar al Mobile de l'any passat, quan en Llorenç —del Departament d'Innovació de Vueling— el va convidar a gravar un podcast tot i que l'Àlex estava completament afònic. D'aquella trobada en van sortir presentacions a l'equip, una invitació al Corporate Innovation Summit i, finalment, l'acord. Aquestes relacions, sosté, neixen de posar-se cara.

La hackathon dins d'un avió i el retorn a set anys vista

L'anècdota que il·lustra els retorns no immediats es remunta al 2014, acabada de fundar MarsBased. Vueling organitzava una hackathon en un avió: sortida a les cinc del matí cap a Milà, formacions i grups allà, i en el vol de tornada cada equip idejava una proposta que presentava l'endemà en PowerPoint. L'Àlex la va guanyar amb una idea de car swap —deixar el cotxe al pàrquing de l'aeroport perquè una família que arriba el faci servir, de manera que aparcar et surt gratis i fins i tot cobres. A l'equip hi havia un dels fundadors de Singularu, llavors tan petit com ells i avui una cadena de joieria a mida amb desenes de botigues des de València. El contracte amb Vueling no va arribar fins set anys després: si ho mesures el 2015 o el 2016, sembla que la hackathon no va servir de res, perquè aquest és el problema de l'inbound i de les coses relacionals, difícils de mesurar i amb una atribució que es perd.

Les apostes outlier que canvien el curs d'una empresa

Del relat surt una reflexió que el toca de prop: ja no fa aquest tipus de coses tan boges. Quan idees una proposta outlier, els socis pregunten quin retorn té per a l'empresa, i la resposta honesta és que no se sap, al contrari del paid marketing, on poses un euro a Google Ads i saps el retorn el mateix dia. Aquelles apostes funcionaven perquè en feia cinquanta i una sortia bé; ara, com a molt, en pot fer una a l'any, i amb una sola la probabilitat ja no juga a favor. És, planteja Marc, el mateix motiu pel qual les grans corporacions deixen d'innovar i les startups les passen per l'esquerra: quan creixes tens alguna cosa a perdre i et tornes conservador.

El gir històric pel qual ara innoven les grans

Aquí l'Àlex introdueix el que considera un canvi d'època. Al Corporate Innovation Summit sempre acabaven concloent que la gran corporació és lenta, burocràtica i proteccionista i la startup impacient i amb massa rotació. Però últimament, cada dos dies, una hyperscaler —Amazon, NVIDIA, Microsoft, Google, Meta— treu una tecnologia que trenca les regles del joc, com Microsoft amb els seus avenços en computació quàntica o NVIDIA marcant el pas de tot el mercat. Aquestes empreses tenen un ADN innovador que les general elèctriques o Nokia no tenien, han après a reinventar-se i no fan petites innovacions de 50.000 euros amb una startup, sinó que dediquen deu mil milions a una iniciativa i deu mil milions a una altra. Saben que ve l'equivalent a l'internet de fa trenta anys i que, sense IA, una empresa quedarà fora del mapa.

Per què la IA sí i el blockchain no

Marc matisa amb un argument de capital. La història rima però no es repeteix: la mateixa IBM de qui tothom es riu va crear l'embrió del PC en una divisió separada a Boca Ratón, a Florida, i semblava que guanyaria la guerra de l'ordinador personal. El que ha canviat és la quantitat de capital per entrar a jugar: abans muntaves un prototip en un garatge i avui has de fer cua per comprar 100.000 GPUs a NVIDIA. Per això les grans no van saltar al món crypto i sí a la IA: un món on tot passa pel blockchain és un món que les Magnificent 7 no dominen, mentre que un món on guanya qui té més capex i més computació les beneficia en exclusiva. La conclusió és que costa més competir de tu a tu, perquè mai no han existit companyies tan grans i consolidades.

ChatGPT com a accident i la incògnita de la quàntica

La conversa destria un problema de producte d'un problema de tecnologia. Apple Intelligence és el cas paradigmàtic d'un producte que sembla no servir per a res però que la gent farà servir igualment perquè la base instal·lada és immensa, i recorden que el go-to-market és molt més difícil del que sembla. ChatGPT, en canvi, és l'accident tecnològic de la dècada: OpenAI estava ple de recercadors de bata blanca, no de gent de producte, i la interfície de xat va ser gairebé un experiment intern per ensenyar les capacitats del model. El factor forma ho va decidir tot —una terminal amb línies de codi no hauria triomfat mai— i fins i tot les al·lucinacions van acabar sent una feature viral. D'aquí la pregunta que tots dos troben fascinant: si demà canviessis el model de sota ChatGPT pel d'Anthropic, la gent se n'adonaria? Coincideixen que no, cosa que situa el valor en l'embolcall i el domini, no en el model. La quàntica, en canvi, encara és un problema de laboratori, de backend sense visualització —optimització de portfolios, nous materials, proteïnes— i potser no tindrà mai un moment WhatsApp; la primera persona que la domini, bromegen, segurament trencarà el xifratge de Bitcoin.

Les microcomunitats que orbiten el Mobile

L'últim apunt sobre el saló és la seva maduració. Com ja passa amb el Web Summit de Lisboa —on un any l'Àlex ni va arribar a entrar de tants esdeveniments satèl·lit que hi havia al voltant—, el Mobile s'ha convertit en l'excusa: pots no trepitjar la conferència i no perdre't res, però has d'estar a tot el que orbita al seu voltant. El networking d'Itnig els dilluns, el Corporate Innovation Summit de MarsBased els dimarts (ja en quatre edicions, amb públic recurrent), el de Wayra, SeedRocket, el sopar d'speakers... cinc-centes invitacions. El que més va gaudir va ser una trobada improvisada i altruista de CTOs de Barcelona, sense sponsors ni contingut comercial, que va reunir vuitanta o noranta persones.

Ens coneix tothom, menys el Pau

L'anècdota que dona títol a l'episodi arriba en aquella trobada de CTOs. Parlant amb Pau Ramon —ex-CTO de Factorial, abans a Redbooth—, l'Àlex menciona que té un podcast, Foc a Terra, i en Pau li diu que no sap què és. Mig de broma, l'Àlex va començar a fer venir gent del voltant perquè li ho expliquessin: en Montguió, en Jordi Jiménez de Mobile Jazz que es declara del Patreon, i encara algú més, fins a deixar en Pau com l'únic pringat de Barcelona que no els escolta. Fins i tot un tal Pedro de Madrid —que el segueix per Twitter— el va saludar i va resultar que entén el català. La sensació, diu, és la mateixa que va viure amb Startup Grind, quan la gent el coneixia més per l'esdeveniment que per MarsBased. Tractant-se d'un podcast en català amb audiència per definició restringida, sostenen que potser ja són els que més part del seu potencial han captat, tant que l'any que ve potser haurien d'esponsoritzar ells aquella trobada de CTOs.

Escolta l'episodi