Segon d'inversió

Comencem desfent-nos de llibres i desgravant cèntims a Hisenda

L'episodi arrenca amb una digressió sobre llibres de paper que acaba sent un avís de què vindrà. Marc explica que es va desfer de gairebé tota la seva biblioteca —la va donar a la biblioteca pública— i que només conserva els volums que li han regalat dedicats, encara que admet que el valor sentimental se l'inventa una mica. L'altre amfitrió hi posa la dada que enganxa el tema: a la llibreria del carrer Planeta, a Gràcia, per cada llibre que dones et fan un certificat per desgravar-te uns cèntims a la renda. La broma —presentar-se davant d'Hisenda dient «aquest any he desgravat dos euros amb cinquanta de llibres»— és el pont cap a la conversa real: ningú s'ha fet ric estalviant cinquanta cèntims per llibre.

Per què tornem a un episodi que no havíem gravat mai

El tema surt d'una petició del Noel al primer «esmorzar de forquilla» oficial de Foc a Terra: feu una segona part de l'episodi de finances, amb l'actualització de com ho veieu dos anys després. D'aquí el joc —i un gag recurrent: un dels dos confessa que no s'ha tornat a escoltar els deures. Situen el material a cavall de dos episodis: aquell primer tast d'inversió i, sobretot, el #26 «No compreu el pa amb Bitcoin», on van friquejar amb web3, Bitcoin i l'esclat de la bombolla.

El repàs macro posa context: el pic de les tecnològiques arrossegat des de la pandèmia, les caigudes de borsa, els acomiadaments massius i la fallida de Silicon Valley Bank. La conclusió, en perspectiva, és incòmoda: bona part dels diners ficats en startups o accions concretes haurien rendit més en un simple fons indexat.

L'antidefensor de l'estalvi defensa no estalviar

Amb delicte reconegut, Marc —que es descriu com la persona que més estalvia i menys gasta del planeta— assumeix el paper d'antidefensor de l'estalvi: ningú es fa ric retallant despeses. El contrapunt és el blog de Mr. Money Mustache i el moviment FIRE, que sostenen el contrari —que els calés es fan retallant la despesa supèrflua fins a un extrem gairebé monacal—, però tots dos coincideixen que això només funciona si tens diverses entrades d'ingressos i, idealment, ingressos passius.

La tesi avorrida d'indexar-se i anar a jugar a tennis

El nucli de l'episodi és una màxima que es pot tancar en dues frases: no et trenquis el cap, no seràs més llest que el mercat, posa els diners en un fons indexat i oblida-te'n. Marc ho defensa amb convicció gairebé religiosa —«crec que indexar és la solució per a tothom»— perquè pensar que pots batre una màquina amb tantes opinions a dins és, diu, pura supèrbia. Pots tenir sort i encertar la ruleta, però les grans veritats són altres: reduir comissions, comprar barat i vendre car, no creure't que saps què faran els futurs del blat. La conclusió mig de broma: si oloras bitllets de cent cada matí i gaudeixes mirant tíquers, dedica-t'hi; si no, indexa't i vés a jugar a tennis.

Què és Indexa Capital i com replica un robo-advisor

Sense ser-ne patrocinador, dediquen una bona estona a Indexa Capital, un robo-advisor que ha sortit a borsa: li dius quin nivell de risc vols i si vols filtres —empreses sostenibles, evitar fons voltor— i ell et munta la cartera. Un dels dos n'és client des del 2020, amb retorns consistents d'entre el 8 i l'11 % anual; aquest any ha pujat el risc de 6-7 a 10 sobre 10 amb la pasta que no necessita, per veure si dobla l'aposta.

L'altre explica que inverteix de manera molt semblant però a mà —«l'automatisme sóc jo»—: agafa bons i accions i els reparteix segons el risc. La gràcia d'Indexa és el sentit comú escalat: fa servir fons de Vanguard, institucionals i de comissions baixíssimes, i et recorda que un euro a l'S&P 500 hauria rendit un 8 % anual els últims quaranta anys. La recepta casolana és dos fons d'accions (un europeu, un americà), bons governamentals i no governamentals, i tu poses els pesos.

El que importa de debò és el temps

La variable clau, coincideixen, és el temps que vols dedicar-hi, no l'esforç: no hi ha correlació entre hores i retorn, i el 0 a 1 val la pena però l'1 a 100 no. Per a algú amb cert patrimoni —una empresa que ha anat bé, una herència— el consell és muntar-se un Excel, diversificar en tres o quatre coses i deixar-ho en mode «set and forget»; per a qui vol col·locar mil euros, ni cal escoltar tota la parafernàlia. Anar a afinar timings i perseguir la performance del mercat només et garanteix que la cagaràs.

Kantox, BNP Paribas i el calvari de cobrar una venda

La part de startups la lidera l'altre amfitrió, business angel des de fa anys, amb el cas Kantox com a fil. La venda a BNP Paribas es va anunciar el 12 d'octubre del 2022, però la transacció no es va completar fins al 13 de juliol del 2023 —nou mesos, «un embaràs»— perquè l'havien d'aprovar tres bancs centrals: el francès per BNP, l'espanyol perquè Kantox opera aquí i el britànic, on la societat estava incorporada. I encara faltava el routing dels diners cap a cada accionista; com que ell hi havia invertit via Lánzame, no va cobrar fins al novembre, un any i un mes després de l'anunci. Pel mig recorda haver entrevistat el Philippe, CEO de Kantox.

Els números reals de fer de business angel

Aquí ve la dutxa freda. Amb 36 o 37 inversions a l'esquena, només n'ha tingut una que multipliqués per tres (Kantox), una que li tornés els diners i una que en va tornar la meitat: un historial que qualifica de «bastant lamentable». El patró del sector és aquest —fas moltes inversions que van malament fins que una fa un home run—, i no esperes res abans de les trenta. L'excepció que confirma la regla: un conegut que va encertar la primera inversió (Infly, els media centers dels avions), va convertir 10.000 euros en 200.000 i després ho va perdre tot en tíquets massa grans, la sort del principiant girada en contra. De propina, una veritat que repeteix sovint: la millor inversió és la teva pròpia empresa.

La part romàntica que un fons indexat no et dóna mai

Marc hi afegeix el matís que falta. Sap que una inversió no hauria de ser emocional, però invertir en startups té un punt romàntic que un índex no té: hi guanyes agència. Posar diners a l'S&P 500 és creuar els dits i esperar que pugi; en canvi, en una companyia on et truquen per demanar consell i pots ajudar amb el que has après, allò es converteix en una meta-inversió on no hi poses només tres mil euros, sinó la teva figura com a conseller.

Preguntat pel seu «Messi» actual, el business angel dubta entre MailTrack —que ara és MailSuite i deriva cap a un CRM, amb una desena d'empleats facturant milions—, l'empresa de life science d'en Pablo Villalba (un dispositiu patentat contra la caiguda de cabell, ja als EUA) i una novetat sueca, North, plataforma de serveis per a vehicles elèctrics de càrrega. Marc remata que North és justament la inversió que faria ell, perquè va de cotxes.

Com es reparteix una cartera de veritat

A petició de Marc, l'altre desglossa la seva cartera (dades de l'any passat): un 10 % a Indexa —poc, admet—, un 11,5 % al fons d'Itnig, un 42,6 % en startups, un 33 % en bancs, un 6 % en borsa i un 3 % residual en cripto, repartit entre massa plataformes (Kraken, Coinbase, Interactive Brokers) quan ja ha conclòs que val més centralitzar-ho tot en una. El 33 % al banc és la liquiditat reservada per pagar Hisenda, tot i que admet que entre el gener i el juny aquests diners podrien rendir alguna cosa a risc mínim. Marc el titlla d'agressiu —les startups fan que la renda variable sembli segura— i ell ho accepta a mitges: hi juga pel network, la visibilitat i el coneixement, no tant pel retorn.

El conservador dels bons i el consell de no calcular mai

Marc tanca confessant que fa el contrari del que predica: tothom sap que ha de menjar bròquil i després se'n va al vici. Ell és molt conservador i molt fan dels bons —governamentals i d'empresa—, perquè li agrada la predictibilitat dels retorns; guanyar un any un 38 % i perdre'n un 22 l'altre no ho és, encara que el balanç surti positiu. Apunta un concepte poc conegut: amb els tipus a la baixa, un bo a trenta anys multiplica per trenta cada punt de baixada, així que la renda fixa també pot ser molt especulativa. El consell final, amb sornegueria: si teniu diners en startups, no calculeu mai què tindríeu si ho haguéssiu posat en un ETF al 8 % anual —ni compteu els cèntims de llibres que us heu deixat de desgravar—, perquè llavors no hi tornaríeu a invertir mai.