Pivots quàntics, amb Ferran Martínez

Del Palau Blaugrana a Startup Grind, deu anys d'amistat

L'episodi té convidat de luxe: Ferran Martínez, exjugador de bàsquet del FC Barcelona, la Penya, el Panathinaikos i la selecció, avui empresari i inversor. Àlex el presenta amb una confessió: el va veure jugar al Palau Blaugrana cap al 1994, en un partit al qual el va portar el seu tiet David, i diu que en deu dues coses al bàsquet —que el fes venir ganes de jugar-hi i que no l'hi tornés a portar mai més, perquè el primer dia que va competir va perdre per cent punts. Trenta anys després es van retrobar a Startup Grind, on en Toni els va presentar. Àlex remata amb una imatge que ho resumeix: una lesió de genoll al final de la carrera va impedir saltar a Ferran i va haver de fer un dels seus últims tirs amb els peus a terra —un home que ho ha guanyat tot i segueix competint, però sempre amb els dos peus a terra.

Dues vides en una i la salut mental a l'esport

Ferran explica que la carrera d'un esportista és una bombolla: només entrenes, jugues, viatges i ets famós, i no penses que algun dia s'acabarà. La fi va arribar de cop, amb una lesió jugant amb la selecció catalana, on era el capità d'un equip amb uns joveníssims germans Gasol i Navarro. Marc hi posa el contrast: l'esportista d'elit viu el punt més alt de la seva vida als 25 o 30 anys i ha de gestionar la crisi que ve després.

La conversa deriva cap a la salut mental, un tema que ara s'explica i abans no, amb casos com Iniesta o Bojan Krkić. Ferran descriu un entorn tan competitiu i testosterònic que mostrar fragilitat ni te'l plantejaves: era selecció natural, i el que s'enfonsava quedava fora sense rebre cap ajuda. Ell se'n va sortir pel seu caràcter optimista, que el portava a buscar la part positiva fins i tot d'una lesió.

Aprendre a programar i el primer assistent de veu de la història

Una de les vies d'aquesta formació va ser la tecnologia, que li fascinava des de jove. Explica una anècdota que sempre fa riure: a Tòquio va comprar una orella de silicona amb reconeixement de veu i, a finals dels 90, li deia a l'ordinador «obre't» o «imprimeix» i la màquina li feia cas, davant l'estupefacció de la gent. Un dels hosts hi posa el contrapunt irònic: avui Siri només serveix per posar comptadors de deu minuts perquè es desmullin els espaguetis.

Onades tecnològiques: de la puntcom a la IA i la quàntica

Marc aprofita que tenen el convidat perfecte per preguntar com es vivia la bombolla puntcom. Ferran la recorda bé: es muntaven empreses amb valoracions bestials on les úniques mètriques eren les visites, i tothom hi invertia perquè «és el futur»; ell mateix se la va menjar amb patates per no tenir-ne el control. Ordena la seva vida en onades disruptives —internet, que es va perdre per massa jove tot i comprar-se un Sinclair Spectrum als tretze anys, el Bitcoin i ara la IA i la quàntica— i la diferència és la velocitat: internet va trigar trenta anys a accelerar i la IA porta dos o tres anys fent-ho exponencialment. La seva filosofia inversora és anticipar-se analitzant les empreses pel seu compte; ja havia comprat un Apple Newton, una PDA amb reconeixement d'escriptura, quan tothom li deia que un ordinador sense teclat ni paper era una tonteria.

El friqui del vestidor que invertia amb un Lotus 1-2-3

Mentre molts companys del Barça canviaven de Porsche cada any, Ferran es programava fulles de càlcul en un Lotus 1-2-3, amb un Epson de tres quilos i pantalla verda monocroma, per planificar les finances: si guanyava deu i podia viure amb tres, invertia els altres set. Els companys més que riure's en despertaven la curiositat; ell, amb el que no es gastava en un Renault 5 Turbo o un Volkswagen Corrado, comprava terrenys i cases.

Lánzame Capital i el concepte de pledge fund

A la inversió en startups el va introduir un amic, a través de Lánzame. El concepte el va seduir perquè no era un fons que invertia per tu, sinó un grup de socis —ell, en Toni, en Jordi, l'Aleida— que filtraven startups i hi posaven els seus diners personals, amb gent que volia co-invertir-hi: el que van batejar com a pledge fund, en què no recomanes res que tu mateix no facis. D'aquella etapa en surten encerts com Kantox, Verse, Lingokids o CogniCor, invertida el 2015, amb la CEO Sindhu Joseph a Nova York, que ja dotava els chatbots d'IA. Venia de la banca privada —el van fitxar a UBS arran d'unes bones inversions durant la punxada de la bombolla tecnològica i va crear departaments de Sports & Entertainment a UBS i al Banc Sabadell. Després de portar el barret d'inversor, va decidir ser ell mateix emprenedor i ara coneix les dues mentalitats.

Tokenització, quàntica i la cursa EUA-Xina

Ferran descriu un ecosistema d'empreses que es retroalimenten. Reental, per exemple, tokenitza immobles connectant la blockchain amb el real estate; ja feia temps havia fundat Globatalent, tokenització d'esportistes, però admet que el momentum és tot, perquè aleshores s'associava massa a cripto i a scam i li va passar d'anar massa aviat. El mateix diu ara de la quàntica: mireu què valien fa tres anys les empreses del Nasdaq que hi inverteixen i què valen ara —han triplicat.

Entanglement, la consultora de quàntica, aclareix que no la va fundar ell: el va anar a veure al banc Alfonso Rubio Manzanares per plantejar encriptació postquàntica més segura que l'RSA que avui protegeix targetes i transferències. Allò el va portar a dinar amb físics teòrics de primer nivell, socis del projecte, com José Ignacio Latorre —autor del llibre Quàntica— o fundadors de Multiverse Computing, una empresa basca que descriu com la més gran d'Espanya i líder mundial en el sector; també cita Ignacio Cirac, nominat al Nobel. Sobre l'impacte és contundent: quan hi hagi un ordinador quàntic operatiu rebentarà tot el que coneixem, perquè tot es basa en la factorització de números —una revolució comparable a la de la bomba atòmica que ja enfronta la Xina i els Estats Units. A qui li preocupa que es trenqui l'encriptació del Bitcoin li respon que és el menor dels problemes: com tenir la casa en flames i amoïnar-se per no haver regat la planta. La predicció ha passat de cinquanta a menys de quinze anys, i el costat lluminós és que malalties avui incurables es podrien resoldre en setmanes.

Pagar amb coneixement, win-win i la barbacoa de Silicon Valley

De moment els retorns econòmics no són grans, diu; el que en treu és accés a contactes i aprenentatge sectorial —PropTech, fintech, SaaS, M&A— que fa deu anys ignorava: el paguen amb coneixement. Quan col·labora amb dues empreses alhora, tira de la idea de Steve Jobs de connectar punts i deixa que els CEO negociïn.

Un dels grans moments és l'anècdota que Àlex i Ferran van viure el 2018 a la conferència global de Startup Grind a San Francisco, on van obrir junts el xàpter d'Andorra. Una tal Cristina els va convidar a un sopar a casa d'uns directius de Google i no hi va aparèixer, però els van fer passar igualment i van acabar amb uns venture capitalists indis que no es creien que Ferran hagués jugat contra el Dream Team —fins que van preguntar a un assistent de veu de Google qui era i el cacharro va recitar-li tota la carrera. La moralitat és un canvi de mentalitat: a Silicon Valley no pots arribar amb la boina, has d'anar amb els teus èxits per davant. I admira que als Estats Units les superestrelles de l'NBA com Curry o Shaquille O'Neal vulguin ser tan bons empresaris com ho van ser jugadors.

Hàbits, entrenament invisible i preguntes ràpides

A la pregunta del convidat anterior sobre quins hàbits de l'esport d'elit aplica a l'empresa, Ferran enumera quatre valors —consciència dels punts forts i febles, optimisme, compromís i capacitat d'adaptació i de pivotar— i n'afegeix un de propi que en diu entrenament invisible: petites coses fetes cada dia que produeixen grans canvis, com arribar una hora abans per agafar la pilota amb una mà fins que li queia. És la idea del seu llibre Zen 305: pràctica constant fins que tot surt per intuïció. El tram de preguntes ràpides desfila a ritme viu: els pívots més durs (Shaquille O'Neal i David Robinson als Estats Units, Sabonis a Europa), la cursa per portar l'NBA a Europa de la mà de la FIBA, i la tecnologia a l'esport, des dels acceleròmetres dels futbolistes fins a un vídeo arbitral a l'NBA que funciona «com la NASA», anys llum del VAR rudimentari d'aquí. A què va primer, innovació o regulació? La innovació, perquè el regulador sempre arriba tard. I per què segueix creant empreses i escrivint llibres? Perquè mai et jubiles del tot. Els hosts l'acomiaden esperant-ne el sisè.