La IA que es va rendir

Un episodi que comença de dol per un suïcidi molt tècnic

Setmana sense convidat i arrencada de negre: un dels dos ve de dol perquè ha passat uns dies jugant amb OpenClaw, l'eina agèntica que ha causat furor a internet en un parell de setmanes i que primer es va dir Cloudbot i finalment OpenClaw. Entre bromes de product placement —el que sí que llueix és el merch de MarsBased, l'ampolla i la tassa— entren de ple en aquesta nova generació d'agents que treballen sols.

Àlex explica que hi ha dues maneres de posar-lo en marxa. La primera, "a calzón quitao": te l'instal·les a l'ordinador, li dones permisos de tot i que sigui el que Déu vulgui. Ho descriu com un suïcidi de la privacitat, perquè com qualsevol IA pot al·lucinar i prendre decisions en el teu nom —esborrar-te deu anys de fotos, fer una declaració incorrecta a Hisenda o coses molt pitjors—. L'altra és tancar-lo en una gàbia amb el principi de mínim privilegi.

Docker, Hetzner i el principi de mínim privilegi

Àlex va triar el camí complicat. Es va agafar un Hetzner —hosting alemany, per tenir-ho a la Unió Europea—, va muntar l'agent dins d'un contenidor de Docker i hi accedia per un túnel des del seu Mac, sempre amb els permisos justos i amb comptes pròpies (Telegram, GitHub separat del seu) perquè operés amb identitat i impacte controlats. L'error, admet, va ser seguir la documentació de Perplexity en comptes de l'oficial: li va fer perdre quatre hores per un parell de missatges d'error enganyosos —un li deia que havia superat la quota d'OpenAI quan, en configurar-ho per API, només li faltava comprar crèdits a part.

El moment en què l'agent es va esborrar a si mateix

El clímax és digne del títol de l'episodi. Quan l'agent li va demanar permisos per controlar-ho tot, Àlex es va plantar i va buscar la manera d'esborrar la configuració i recrear-la; l'agent es va oferir a fer-ho ell mateix i, pum, va palmar: es va esborrar el seu propi contenidor de Docker i va deixar de contestar. L'altre amfitrió confessa que s'imaginava un final més romàntic —a lo Tamagotchi, l'agent maltractat que decideix no viure més—, però va ser purament tècnic. En va sortir un debat sobre l'escenari invers de les pel·lis apocalíptiques: no la màquina que ens aniquila, sinó la que pren consciència, veu quin món l'hem invocat i decideix rendir-se.

Les cagades conegudes d'OpenClaw i el concepte d'infinit

Es queixen que és una beta "sent molt generosos": el mateix instal·lador t'avisa amb la paraula "perillós" i un logo radioactiu. Comenten un bug real i incòmode: l'agent envia missatges de verificació —o d'error de quota— a gent aleatòria del teu WhatsApp per fer-te passar vergonya social, i a un dels dos li va arribar just el missatge de verificació que havia de rebre l'altre. Enllacen amb una reflexió de fons: si el coll d'ampolla del "no sé fer això" l'hem superat amb ChatGPT, Perplexity o Claude, ara arriba el "concepte d'infinit" —gestionar projectes infinits, fins i tot agents que se'n gestionen d'altres— per al qual encara no estem preparats. De regal, dues tendències: muntar-ho en una Raspberry Pi en lloc dels Mac Mini dels pijos, i un equip xinès que n'ha fet un equivalent molt més eficient.

OpenAI compra OpenClaw i la connexió amb Jony Ive

Aquella mateixa setmana, OpenAI havia adquirit OpenClaw i el seu fundador, Peter Steinberger, hi havia entrat. Un dels dos avisa que no compra la teoria que OpenAI estigui "en la merda": no apostaria contra Sam Altman igual que no s'aposta contra Elon Musk. Steinberger va fer una setmana per Silicon Valley amb ofertes de Google, Meta i OpenAI; d'Anthropic, en canvi, només va rebre notes del departament legal. L'únic que dona sentit a la compra és lligar-la amb el dispositiu que Jony Ive dissenya per a OpenAI —l'assistent personal a la butxaca, com el de la pel·li—, però hi ha molta premsa rosa sobre guanyadors i perdedors en una cursa on qui fa sis mesos era l'últim de la fila ara va al davant.

El Ferrari elèctric de LoveFrom i el retorn dels botons

Marc treu una bola corbada: Jony Ive i la seva empresa de disseny, LoveFrom —la de Marc Newson—, han dissenyat l'interior del primer Ferrari elèctric. Del cotxe només se n'han vist imatges de dins, però l'èmfasi es posa en una cosa que als anys 90 era el més normal del món: el retorn dels botons i les palanquetes, una fusió entre allò digital i allò tàctil. Marc riu que quan et poses dins et sents pilot d'un F-22 amb trenta mil botonets per acabar anant a vuitanta per les rondes, i que el vídeo de presentació té el mític to d'Apple, amb aquell "aluminium" a la britànica.

Prou iPads enganxats als cotxes: una denúncia social

D'aquí en surt un dels desfogaments de l'episodi. Àlex denuncia la transició estúpida cap a pantalles gegants als cotxes; Marc li recorda que la raó és pura pasta —és més barat ficar un iPad que instal·lar botons—. Però va contra la memòria muscular i provoca accidents: si neva i se t'entela el vidre, trobar el botó de desentelar remenant entre trenta mil ajustos és impossible, i és just quan no veus la carretera. Sorprenentment, el més conservador és Tesla; els Mercedes, Audi, BMW o Porsche han doblat l'aposta amb pantalles de retrovisor a retrovisor. I hi afegeixen el malson d'enginyeria: mantenir aquella UI a resolucions diferents sense un sol glitch, perquè un error visual en una caixa de metall a 120 per hora no és cap broma.

El vídeo arriba a Apple Podcasts (i per què això afecta el podcast)

El segon tema fort connecta amb el negoci de Marc. A la beta 26.4, aquesta primavera, Apple portarà vídeo a Apple Podcasts d'una manera moderna, "a la YouTube o a la Spotify", i es converteix en el tercer gran player del vídeo en pòdcast. Marc explica la particularitat clau: com que Apple històricament mai ha allotjat ni l'àudio —per un accident històric de l'iPod és només el directori on tothom es connecta—, tampoc allotjarà el vídeo. Seran els hosts qui el serviran i en paguin la banda, a diferència de Spotify i YouTube, que sí que l'allotgen i hi insereixen publicitat. El dia que Buzzsprout ho permeti, hi podran pujar vídeo, però hospedat a un host —aquí Marc encaixa la cunya de RSS.com, que reconeix que llueix més en vídeo—. Preveuen que Apple promocionarà els shows amb vídeo, com va fer amb les subscripcions que tan bé els van anar.

Qui mira vídeo a Spotify? El debat de les mètriques inflades

De seguida discrepen sobre Spotify. Àlex dubta que la quota de vídeo hi sigui alta —"qui mira vídeo a Spotify?"—, encara que sí que hi arriba la major part de les seves escoltes, però en àudio. Apareix un detall revelador: Spotify et descarrega el vídeo per defecte, cosa que infla unes mètriques que no són reals si l'oient només vol l'àudio. Coincideixen que YouTube ha innovat molt més en controls de vídeo —mode cine, subtítols, el calibrat fi de l'scroll per veure on vas—, mentre que Spotify, pensat per a àudio, hi aporta poc. Tots dos admeten que Spotify, per a ells, és sobretot per a música i quasi reemplaçable.

De la Rosalía al Fernando Alonso: les oportunitats que se'ns escapen

La conversa deriva cap a les oportunitats perdudes. Marc, que va descobrir la Rosalía gairebé per error demanant cançons al DJ de Spotify, confessa la gran ocasió que va deixar passar: cap al 2021 hauria pogut conèixer-la en un meet and greet lligat a una associació càrnia del seu pare, però va declinar perquè ni sabia la magnitud del que era, i una noia de la feina va agafar la seva entrada i se'n va anar a Madrid a conèixer-la. Encara pitjor, el dia que la seva tieta va obrir la porta d'un restaurant a Fernando Alonso, el seu heroi de la infància, es va quedar en blanc.

Àlex hi posa les seves: li van presentar els fundadors de Wallbox quan encara eren a la uni muntant una cosa per a cotxes elèctrics, i no hi va veure encaix; i, com que la seva família és de Cervera i el seu cosí és amic de la família Márquez, va fer la primera pàgina web del Marc Márquez, però ho va deixar córrer perquè no li pagaven les factures. Coincideixen que aquestes ocasions només es veuen en retrospectiva.

Un convidat molt especial i vuit tios parlant de tecnologia

Tanquen amb l'anunci que l'endemà surt un episodi amb un convidat molt especial, que no revelen per si es fa enrere a última hora, com ja els ha passat. L'han avançat per Patreon i pel grup de WhatsApp. Toquen fusta: pot ser el millor episodi fins ara o el pitjor, i bromegen que l'únic desastre segur seria acabar sent vuit tios parlant de tecnologia, perquè no tenen ni una sola dona registrada entre el públic.