Regalem idees de regals

Anem de compres: rendir-se al consumisme amb estil

Setmana sense convidat i episodi de temporada: idees de regals. Marc obre confessant que sempre ha estat «molt rància amb els regals» i que la seva croada personal contra el consumisme s'ha rendit —si no pots contra ells, uneix-te a ells—, però amb una condició: si juguem el joc del Nadal, almenys regalem coses útils. Res de colònies, samarretes, bufandes ni plantes, aquests regals impersonals que et podria fer qualsevol. La premissa de la llista: regals per sota de 50 euros, gairebé tots tecnològics i orientats al sector, amb un parell de comodins no-tech per donar joc. La inspiració ve dels reculls de Nadal que circulen cada any —un tuit de Mark Cuban amb la seva llista, els de Nomad List— i de la newsletter nadalenca d'algun conegut.

La cadena d'incentius dels regals està trencada

Abans d'entrar a la llista, la conversa deriva cap a una tesi: el concepte mateix de regal està espatllat. Si vols una cosa, te la compres, i així saps exactament què reps; la felicitat és la divisió entre el valor percebut i l'expectativa. El problema és el timing: els aniversaris són un dia fix mal dissenyat i el Nadal encara pitjor perquè arriba sempre, t'obliga a improvisar i acaba sent un intercanvi econòmic subòptim —cadascú es gasta cent euros i ningú queda content, quan tots dos haurien pogut invertir-los en allò que sí que volien. La gràcia de l'episodi és justament aquesta paradoxa: tot i odiar els regals, qui en regali un de la llista serà estimat per sempre.

Grid Studio: gadgets històrics convertits en quadre

Comencen alternant un i un. Àlex arrenca amb Grid Studio, que agafa dispositius mítics —un iPhone de primera generació, una Game Boy, una NES, una BlackBerry, un iPod— els desmunta peça a peça i els munta sobre un marc per penjar a la paret, com una dissecció electrònica. La curiositat del model de negoci: com més antic és l'aparell, més car és el quadre (un iPhone original val una pasta; un iPhone 5 no l'importa ningú). Pots fins i tot enviar-los el teu propi dispositiu perquè te'l muntin. Sense vídeo a l'episodi, Àlex aprofita per ensenyar la seva col·lecció: dues Mega Drive (una de japonesa), una Game Boy Pocket i altres «endròmines» que va revenent per Wallapop. D'aquí surt un bonus: la Mega Drive en versió USB que es va comprar durant la pandèmia, per als nostàlgics que ja no saben connectar la consola original a les teles d'avui.

Loop: la croada contra el soroll

El torn d'Àlex obre amb els taps Loop Quiet (uns 19,95 €). No els recomana per dormir —si dorms de costat, claven una mica— però per a tota la resta els troba increïbles: concerts, assajos, i fins i tot pel carrer. Marc explica que el soroll s'ha convertit en una de les coses on ha decidit invertir per millorar la qualitat de vida: el tràfic, els gimnasos, els bars, una taladradora infernal o el camió que buida el contenidor de vidre, un soroll que descriu com el més semblant a l'infern. Confessa que sovint camina amb els AirPods posats sense música, només per la cancel·lació de soroll, o amb els seus cascos Sony; la dels AirPods li sembla la millor del mercat sense haver de pagar auriculars de 500 o 2.000 euros.

Kronecker Wallis: papers científics històrics reeditats

Marc continua amb una editorial de Barcelona de nom poc afortunat, Kronecker Wallis, que agafa publicacions històriques i carismàtiques —els papers de la relativitat especial i general d'Einstein, treballs de Max Planck, patents i experiments de Nikola Tesla, l'anunci de l'Apollo— i els reedita i enquaderna per a la nova era. El regal perfecte per a l'amic friqui de la ciència: l'encertes i tindràs sopar gratis a casa seva per sempre. Aquí apareix una distinció que travessa l'episodi: els regals d'un són més decoratius i els de l'altre, més d'utilitat.

El combo iPhone: AirTag, suport per a l'iPad i la càmera de butxaca

Marc desplega un combo de tres coses per a qui tingui ecosistema Apple. Primer, l'AirTag, ideal per a la gent despistada que «no perd les coses, les desa en un lloc que no recorda» o a qui li roben sovint la bossa o la maleta. Segon, un peu per aguantar l'iPad al costat de la pantalla com a monitor passiu de lectura —per exemple per anar recarregant la nova web de MarsBased que Àlex ha publicat aquell mateix dia—, amb la màgia d'Apple que detecta l'iPad i hi fa entrar el cursor sol, sense configurar res. I tercer, el suport magnètic per posar l'iPhone sobre la pantalla i fer-lo servir de webcam: la Continuity Camera supera qualsevol webcam comprada en deu anys, fins i tot l'Elgato, i Marc ja no s'enduu càmera de viatge, només el mòbil i l'adaptador. Pel mig, una digressió lingüística sobre el verb «sorrondejar» com a anglicisme catalanitzat i el debat de si és anglicisme o barbarisme.

Avisos per a la càmera i el rànquing de les vitroceràmiques

Marc emet un avís per a navegants: la Continuity Camera només funciona a partir de l'iPhone 12, mala notícia per als qui encara van amb un model d'una sola càmera. D'aquí surt la millor broma de l'episodi, manllevada d'una tieta podòloga: els iPhones nous, vistos per darrere amb les tres lents, semblen «vitroceràmiques». Tot enllaça amb una anècdota prèvia: Marc explica que obre X un cop per setmana per comentar el post de promoció de Foc a Terra, i un dia hi va trobar un oient que parafrasejava una frase seva d'un episodi sobre fusió nuclear que ni recordava haver dit —la idea que la fusió ja la tenim inventada i es diu Sol, i que el delta d'eficiència que perds amb la fotovoltaica potser és la «taxa» que val la pena pagar abans que esperar la fusió de debò.

Teenage Engineering i el rastre de Safareig

Marc porta un regal molt tech però per a melòmans: qualsevol gadget de Teenage Engineering, amb dissenys que qualifica d'espectaculars i distòpics —sintetitzadors, micròfons, la gravadora TP-7. Naveguen junts per la web: Àlex, tot i tocar la guitarra (punk, «el principi del punk és no saber tocar»), no n'entén res i el troba massa retro, i obre un debat sobre si les coses dels anys 80 eren totes una merda o si algunes han perdurat (els pantalons de campana han tornat, com els sintetitzadors). Marc apunta que la web és tan ben parida que sembla feta per Tobias van Schneider, el dissenyer ex-Spotify de barba hipster. I revela l'origen: va descobrir Teenage Engineering gràcies al Ramon de Safareig —el seu antic podcast—, que en tenia un Ortho Remote i a qui troba a faltar; de passada fantasiegen amb anar a fer-hi un esmorzar de forquilla, recordant que el Ramon era molt healthy.

LED strips i les targetes de regal de RSS.com

Àlex recomana unes tires de LED per a qui vulgui començar (o millorar) un podcast en vídeo. Ho explica des de l'experiència del seu propi podcast de MarsBased: té un armariet de l'Ikea ple de fricades —les Mega Drive, una Pokeball— que de fons no es veuen perquè la il·luminació de l'habitació ho deixa tot en ombra; els LED, baratíssims i de poc consum, fan més efecte que gastar-se cent euros més en un millor micròfon. Marc aprofita per col·locar la seva cunya publicitària, ben senyalada com a no patrocinada: porta dues setmanes treballant en un producte de targetes de regal per a podcasting a RSS.com.

Flyte: la bomba dels objectes levitants

Per tancar la seva llista, Marc deixa anar «la bomba», un secret que diu no haver regalat mai a ningú perquè val calés: Flyte, objectes que leviten —làmpades i un Life Planter amb una planta surant en l'aire. Defensa que no és cap estafa de dropshipping de les que veus per Instagram (que ell, de fet, no té): fa anys que els té a la llista de «coses que hauries de regalar però mai regalaràs». Li encanten els noms dels productes, batejats amb científics il·lustres —Marconi, Edison— i, com a detall brillant, una secció «Refurbished Unit» per a qui no pot permetre's un dels nous. Àlex, fidel al seu rebuig del decoratiu, hi veu «sentit funcional negatiu».

Nota positiva final: el llitet DUKTIG per a gats

L'enllaç cap al tancament són els gats. Marc recorda una conversa prèvia, fora de micro, sobre les xarxes que Àlex ha de posar al balcó pels seus gats, i broma que Flyte i les xarxes són mútuament excloents: amb un gat a casa, el regalet de centenars d'euros dura un dia. Àlex remata amb el seu comodí, una assistència de luxe: el DUKTIG de l'Ikea, un llitet de joguina d'uns 30-40 centímetres pensat per a ninots que resulta ser de la mida exacta d'un gat —amb llençolet i coixí, i els gats hi dormen de debò. Així volia acabar l'episodi amb una nota positiva: millorar la vida als gats, els nostres amos i senyors.