Ja no vibrem amb el Mobile

La setmana del Mobile amb la veu perduda de sempre

Setmana sense convidat i setmana del Mobile World Congress, que un dels amfitrions descriu com un pou de molta i de poca substància alhora. Arrenca ronc: la broma és que la setmana del Mobile sempre coincideix amb quedar-se afònic. L'altre replica que la causalitat és a l'inrevés —el Mobile és un caldo de cultiu de virus vinguts de tot el món, amb anticossos que aquí no toquem—. Recorden l'edició del Covid, quan un d'ells va agafar el virus per primera vegada després d'anys de reclusió gairebé perfecta.

Què cou a la fira i el retorn del 4YFN

La gran novetat organitzativa és que es recupera el model antic pel qual, amb l'entrada del 4 Years From Now (el 4YFN), només podies accedir al Mobile el dijous, el dia més fluix, quan les coses interessants ja s'han fet. Qui organitza continguts a la fira ho explica de primera mà: el 4YFN funciona amb moltes entrades gratuïtes repartides per les comunitats, perquè qui paga la festa d'aquests macroesdeveniments sempre és qui hi ve per primera vegada.

Hi ha una crítica de marca: després de deu anys, el 4YFN encara no té un nom reconegut mundialment com el Web Summit. La broma és que el nom hauria d'actualitzar-se a «six months from now», perquè amb quatre anys vista ja ningú és capaç de prendre decisions.

El Talent Arena i per a qui és

L'altra gran aposta és el Talent Arena, un esdeveniment per a perfils tècnics amb el qual el Mobile World Capital repeteix la jugada del 4YFN. Fa dos anys es va pilotar dins del Mobile —amagat darrere de l'estand de Nokia, on calia un doctorat en física molecular per trobar-lo— i, com que va funcionar, ara s'ha tret a fira pròpia.

El matís honest és que no hi vindran els millors desenvolupadors del món: es posiciona cap a gent entry-level, amb molt xou, orientat a youtubers i creadors de contingut. D'aquí la pregunta punxeguda de l'altre amfitrió: no és un eufemisme per dir que és per a vibe coders?

El vibe coding com el nou Founder Mode

La conversa deriva cap al vibe coding, que va omplir moltes xerrades del 4YFN. Un dels dos hi veu una asincronia típica de les conferències: fa sis mesos era la bomba, i quan arriba la xerrada ja gairebé no se'n parla. La predicció: acabarà com el Founder Mode, del qual ja ningú es recorda, tot i que en quedaran un o dos conceptes útils.

L'altre ho defensa com la següent frontera de la programació. Als anys 90, qui programava «llepant el ferro» a baix nivell devia dir que Perl o els llenguatges de scripting «no era programar», i el mateix amb JavaScript. Ara qui simplement demana «vull una web de fitness que em compti les calories» rep el mateix retret, i potser d'aquí vint anys direm que programar era exactament això.

L'anti-vibe coding i la parafernàlia sobrant

Un dels amfitrions introdueix l'anti-vibe coding: històricament ja es programava sense ganes, apedaçant sota constraints de negoci brutals. Quan l'analista t'estimava una funcionalitat en cinc dies i tu sabies que en calien tres setmanes, feies hardcoding sabent que tiraves pedres a la teulada. La forma extrema era anar a Stack Overflow, copiar codi i provar —cosa que no queda tan lluny del vibe coding.

Hi veu, però, un pas evolutiu necessari: a la carrera ja ensenyaven a pensar en pseudocodi, i el vibe coding hi afegeix una capa d'abstracció fins al llenguatge natural. El que li sobra és el màrqueting al voltant —el «jo faig això des de la platja de Bali quan em ve de gust»—, tan pretensiós com dir que tothom hauria de fer el pa amb massa mare: no tothom vol ni pot.

Bali, Andorra i els nòmades digitals

El fil porta a per què tots aquests outliers del treball acaben a Bali. La tesi és que Bali no és la destinació, sinó part del camí: indie hackers que fan 500 euros al mes se'n van on la renda per càpita és baixa per acumular, i van escalant de país en país fins que, si els va bé, poden tornar a Europa amb dos o tres projectes i més de 100.000 d'ARR. Si el S-tier és Peter Levels, ells aspiren a l'A-tier.

Un dels dos ho il·lustra amb la seva experiència: dos mesos a Bali cap al 2016-2017, amb els diners de l'empresa que havia muntat a Barcelona, dormint entre setmana barat i reservant-se les vil·les amb piscina per als caps de setmana. El paral·lelisme amb els youtubers és directe: molts van a Andorra a compartir pis i lloguen els Ferraris i Lamborghinis —es nota per les matrícules de lloguer— per aparentar. La crítica esclata amb els youtubers que ara demanen a l'Estat que els repatriï amb els impostos de tothom, i amb l'elogi que Andorra sí que sigui seriosa amb el català.

El mite del nòmada que ho fa tot sol

Contra el romanticisme del «tu t'ho fas tot», un dels amfitrions recomana un vídeo de Derek Muller, creador del canal Veritasium, on explica com va morir d'èxit: no ho podia gestionar tot, va fer créixer l'equip pensant que es lliuraria de feina i va acabar de mànager treballant encara més hores. El matís: segons quin youtuber siguis el manteniment és més fàcil, però qui ha de lluitar per bon contingut arrossega una càrrega de producció que agafa molts elements d'una tele.

Les festes del Mobile i el Sarau de CTOs

Sobre les festes, un dels dos es declara home de família i pragmàtic: les ha fet servir per encaixar i per benefici propi, emmascarant qui és, i ara les defuig. No li interessa una festa plena de gent borratxa ni «solterons de cinquanta anys babejant sobre les nouvingudes a l'ecosistema de Barcelona». L'excepció és el Sarau de CTOs, a les oficines de SeQura, on o ets CTO o persona molt reconeguda de l'ecosistema; sense agenda i sense Venture Capital ni gent de vendes. L'any passat, de dues converses d'allà, en va sortir la contractació de gent per a MarsBased. L'altre insisteix que, com que és periodisme d'investigació, si no hi vas has de delegar la feina; però el primer ho veu com el pati del col·legi.

Amir de Todoist i els deures per a RSS

De la fira, un dels amfitrions destaca haver entrevistat l'Amir de Todoist a l'escenari principal del 4YFN —l'eslot que li solen donar cada any, després de l'Iñaki Berenguer i el Jordi Romero de Factorial—, tot i que aquesta vegada van sortir amb només una dotzena de persones a la sala. Al Marc el punxa perquè passi el contacte a en Marc Monguió, fan declarat de Todoist.

De la conversa amb l'Amir en surt una reflexió: Doist depèn del self-service, l'App Store i el SEO, sense equip de vendes ni partnerships. I d'aquí els «deures» per al Marc: que RSS.com creï una zona de podcasting al Mobile o al 4YFN del 2027, tal com fa Buzzsprout —competidor seu— a la RailsConf de Ruby on Rails, perquè els podcasts gravin en directe. És contradictori, perquè l'obligarà a tornar al Mobile, però odia que ho faci Buzzsprout i no ells.

Convidats top, gent flaky i la teoria del millennial

Avancen que la setmana vinent tornen amb l'Ernest Pérez Mas, fundador de Parlem, en una segona entrega. Això obre una observació sobre agendar convidats: la gent de pujada és més flaky —t'agenden i et cancel·len—, mentre que qui ja està molt amunt o retirat, com el David González Castro del grup Anuntis, et bloqueja el calendari a la primera. La teoria és generacional: els millennials cancel·len perquè tenen el mecanisme per fer-ho deu minuts abans, cosa que els seus pares no tenien.

Surt també la idea de portar «belles glòries» —figures que han passat a un segon pla, del tipus rei emèrit o José Montilla— i el cas del Peyu, exespònsor de Parlem, que ja va explicar els números i la polèmica a La Sotana, un podcast que un dels dos escolta cada setmana.

Els quatre o cinc podcasts que acapararan els convidats

El tancament és una predicció. Als podcasts de negoci internacionals els mateixos ponents fan la ruta i es repeteixen; a Espanya ja passa amb Itnig, Seed Rocket, Kfund i altres. El pronòstic és que a Catalunya acabarà igual: La Sotana, La Riota, Foc a Terra i un parell més compartiran els mateixos personatges, cadascun líder de la seva categoria —Foc a Terra en negocis, tecnologia i emprenedoria—. Un dels dos ho llegeix com una alerta; l'altre ho veu positiu, perquè ancora el programa com a referència.

De regal, l'anunci que ja tenen acordat el cantant d'Obeses, Arnau Tordera, que acaba d'anar a La Riota i que preveuen com un convidat exigent. I l'últim gag: que el Talent Arena, el 4YFN i el Mobile per a ell són tots «el Mobile», com quan la seva mare diu que tots els grups que escolta són Iron Maiden.