Episodi 2571 h 3 minDirecte a l'estudi

Sortim a borsa, amb Arvin Abarca

AppleSpotify

Notes de l'episodi

Avui ens visita l’Arvin Abarca, que esmorza una truita cada dia i va muntar GrandVoyage amb 20.000 euros sense trencar ni un ou. No ha deixat mai de pagar una nòmina i l’any passat va sortir a borsa. Ve de la màfia d’Intercom, ha vingut a jugar, i trigem gairebé vint minuts a presentar-lo.

Per cert, els nostres amics a Mapit estan contractant 🛵

Resum de l'episodi

La cleca a Pieter Levels

El directe arrenca amb titulars de la prèvia: un meme que demana recuperar la colleja per a una generació a qui ningú no ha dit mai que s'estava passant. L'Àlex hi enllaça la polèmica de la setmana: la crítica pública a Pieter Levels per fer servir la seva audiència per opinar dels accidents de tren amb fonts que eren el seu propi web. Diu que molta gent s'havia aguantat les ganes de corregir-lo i que, quan algú ho fa, s'hi suma mig internet. L'Arvin Abarca també hi va entrar: respecta Levels com respectaria un criptobro o un influencer que viu a Andorra, però si només admirem que algú guanyi diners, diu, també hauríem d'admirar a qui li han requalificat un terreny. Ho anomena el biaix del guanyador.

Quan la fama et dona opinió de tot

L'Arvin recorda com es presentava el Pau Garcia-Milà, d'eyeOS, com el Mark Zuckerberg espanyol i se li preguntava com sortir de la crisi, i compara aquell bombo amb la biografia d'un Bojan Krkić de divuit anys que li va regalar la seva mare. La seva tesi: amb un mínim d'altaveu tothom opina de tot, i ningú no n'hauria de fer cas. Ell té una opinió qualificada de videojocs retro; de política, la mateixa que qualsevol. A la pregunta del Marc sobre la síndrome de l'impostor, l'Arvin hi veu una recepta d'èxit dels americans: es llancen com una cartera de capital risc, cent apostes de les quals només n'han de sortir dues. Ho explica amb dues classes: aquí, quan el professor va llegir la seva redacció d'exemple, aquell dia va fumar sol; a Stanford, els companys el felicitaven pel passadís per les seves intervencions.

Equip truites, malgrat els pronòstics

La presentació arriba passat el minut dinou. L'Àlex repassa una carrera que comença a Intercom, passa per InfoJobs i per la cofundació d'Intercom Worldwide, segueix amb Salir.com, Fixr i Ulisses, i arriba a GrandVoyage, que acaba de sortir a borsa; també és business angel de Holded, Trendier i Skylab, i mentor a SeedRocket. L'Àlex el donava per equip guisats, però l'Arvin és fan de les truites: cada dia esmorza una truita francesa que es fa ell mateix, i fa temps que es va plantar contra el «només dos ous per setmana». Entre bromes sobre els brunchs de la dreta de l'Eixample i Foursquare, l'Arvin sentencia que, excepte Zuckerberg, ningú no ha sabut monetitzar una xarxa social.

Què vol dir ser una empresa tech

L'Arvin veu GrandVoyage com un e-commerce i desconfia de l'etiqueta tech: a Espanya, diu, el que hi ha són empreses ben gestionades o mal gestionades. Recorda la discussió entre Edu Manchón i el CTO de Cabify, la seva pròpia picabaralla quan va destapar que Cabify simulava els temps d'arribada com feia Uber, i que molts dels grans noms d'aquí, com Cabify o Glovo, són clons de models d'èxit d'arreu. Per a ell, tech és Inditex, un cas d'estudi de logística al MIT l'any 2000, o Mercadona: negocis que escalen i contra els quals no voldria competir. Els amfitrions hi afegeixen que s'ha confós tecnològic amb digital, i que avui n'hi ha prou de cridar l'API de Claude per dir-se AI first.

Jobs, Tim Cook i el que Apple no va comprar

L'Arvin recomana The Lost Interview, l'entrevista a Jobs del 1996, abans de tornar a Apple. Un dels amfitrions defensa que Jobs no hauria estat el CEO adequat per a l'era de Tim Cook; l'Arvin creu que ho hauria fet millor, i que els gestors professionals que els VCs posen al capdavant acostumen a destrossar les empreses. Per a ell, Cook va aplicar el «si funciona, no ho toquis» a la bola de neu de l'App Store, i el millor que ha fet Apple en quinze anys són els AirPods. Li va posar nerviós veure-la no comprar Netflix ni Spotify, quan es podia permetre totes dues amb els guanys d'un trimestre, i pagar en canvi la seva adquisició més cara per Beats.

GrandVoyage, sense rondes ni deutes

GrandVoyage va començar amb 20.000 euros, 10.000 seus i 10.000 d'un amic. L'Arvin estava cremat de cremar diners de socis, i el negoci ho permet: és positiu en caixa perquè el client paga abans que l'empresa pagui els bitllets, uns diners que ell no s'ha gastat mai. Té dues línies sagrades: no avalar mai amb la casa i no jugar mai amb la Seguretat Social dels treballadors. Explica que va encarregar el primer logo a Javier Mariscal quan el va sentir dir a la tele que s'havia arruïnat per tercer cop, un buy the dip, i que ara al consell hi té Luis Cuesta. L'Àlex hi suma el cas d'un client de MarsBased, número dos del seu mercat sense equip tècnic propi, que es va vendre per més diners que el número u, amb tres-cents enginyers.

Les preguntes punquis

A petició del Marc, primer una segona ronda d'esmorzar: sense postres, però després es dina. Després, les preguntes incòmodes. Quants cops ha estat a punt de tancar GrandVoyage? Cap; el més a prop va ser la pandèmia, quan un conseller va proposar tancar i tornar a obrir, i el soci capitalista s'hi va negar. La situació més surrealista que ha viscut: un director comercial d'InfoJobs sorprès que un client signés una pujada de tarifes, sense veure que signava perquè no tenia alternativa. I la seva pitjor cagada: sortir d'Intercom Worldwide però reinvertir-hi 150.000 euros. Va perdre tot el que hi havia guanyat i va trigar uns catorze anys a recuperar-ho. La Montse, fundadora d'Anuntis, ja li havia dit que no es deixen diners on un marxa.

Si t'ha agradat

Episodis relacionats