Què hi posa al teu DNI? amb Santi Casas

Un avi bomber i la memòria de la Guerra Civil

El directe arrenca abans de la presentació, amb una primícia del Santi Casas: després de veure La bola negra, va recordar que el seu avi patern, bomber, havia anat a Madrid durant la Guerra Civil amb un grup de bombers catalans a ajudar els de la ciutat bombardejada. Ho va descobrir un historiador de Terrassa; a casa ningú no n'havia parlat mai, i la tieta tampoc no ho sabia. A la taula hi surten altres silencis familiars, com una àvia que es va posar a plorar dins la rèplica d'un refugi antiaeri sense explicar mai per què. Quan passen les generacions, conclouen, es perd la memòria del que va passar.

Una internet que s'ha tornat una selva

La tertúlia continua amb les vulnerabilitats i filtracions de dades de les últimes setmanes. El Santi, que porta un any jugant amb la IA, en veu la potència per al bé i per al mal, i ara la fa servir per buscar forats als seus propis webs. El diagnòstic compartit: internet s'ha partit entre els jardinets segurs de les grans tecnològiques i una selva a fora, on atacar no costa res i a l'atacant només li ha de sortir bé una vegada. El Santi, que cap al 2011 va decidir no tenir mai un departament de sistemes i posar-ho tot al núvol, hi veu una contradicció: concentrar-ho tot a Amazon, Microsoft o Oracle és bo per a la seguretat i dolent per a la democràcia.

L'amor i l'odi per la regulació

Europa va decidir revisar la regulació d'identitat digital i signatura electrònica el 2018, i vuit anys després encara no està implementada. El Santi té una relació d'amor-odi amb la regulació: Europa vol regular massa coses massa d'hora, la IA inclosa, i no hi ha pitjor norma que la que no es pot complir. La part de l'amor és la dels drets humans: encara que se'ls saltin, almenys es pot assenyalar qui ho fa. Un dels amfitrions, germòfob, defensa l'única norma europea que li agrada: el tap enganxat a l'ampolla, que a Nova York li anava a parar a terra.

Pirata, Startup Grind i esmorzar de cap i pota

L'Àlex el presenta com algú que ho ha vist tot en el programari, impulsor de la factura electrònica, la signatura digital i les carteres d'identitat molt abans que fossin notícia. El coneix des que Validated ID va patrocinar Startup Grind, i el defineix com a pirata en el sentit més positiu. A l'esmorzar de forquilla, el Santi és de cap i pota i fetge amb ceba, i de xupito en lloc de postres, tot i que ara un nutricionista li compta els àpats.

Vendre Validated ID sense earn-outs

Validated ID va néixer el 2012 i es va vendre el 2025 a Signaturit Group. No van voler earn-outs, la part del preu que es cobra si l'empresa compleix objectius: s'integraven en un grup on ja no decidirien res. Es va valorar per múltiple d'ingressos recurrents anuals, i ofertes anteriors havien caigut perquè les preferències de liquidació dels inversors es menjaven gairebé tota la valoració. El seu consell: bons advocats, en el seu cas Cuatrecasas, que els va conèixer a la seva acceleradora.

Sobre el capital, la seva màxima és que, si no el necessites, millor, i si el necessites, com més tard, millor. Van trigar set anys a fer entrar capital risc: el 2016, una ronda de friends, fools and family, i el 2019, els VC, que de seguida els van fer deixar la consultoria. Signaturit, nascuda més tard, va fer ronda rere ronda i una marca molt més forta; potser així haurien crescut més, admet, però també es podrien haver mort. El model de molts clients amb tiquets petits ja l'havia viscut dirigint Ibernet Telemàtica, un dels primers ISP de Barcelona.

Una signatura és una prova per anar a judici

El seu nínxol era complir al cent per cent la regulació europea, i per això tenien molts clients a l'administració pública i a la salut. Una signatura, diu, és un artefacte per generar una prova: DocuSign és legal, però no té la mateixa robustesa. Quan un dels amfitrions confessa que enganxa la seva firma a sobre dels PDF, el Santi li recorda que el que importa no és com signes tu, sinó com signa l'altre. De la blockchain, el problema és qui paga la festa: a internet la van pagar les telefòniques; a la blockchain pública, només les criptomonedes. Validated ID va treballar per a la Comissió Europea en l'EBSI, una infraestructura de blockchain dels estats d'on va sortir el model de cartera digital, fins que els de la PKI de sempre el van voler sense blockchain.

La cartera europea acabarà a l'Apple Wallet

Ni els estats, que emeten el DNI, ni els bancs, amb el seu KYC, ni les telefòniques, amb la SIM, volen cedir la identitat digital. La cartera europea, amb el DNI, el carnet de conduir o el d'estudiant, és com l'Apple Wallet però amb seguretat jurídica, i el pronòstic del Santi és que el joc real el faran Apple i Google. Surten la T-Mobilitat, que no és al mòbil, i la paradoxa de la sobirania europea.

A la ràfega final, el Santi explica que mai no van estar a punt de tancar, però que la ronda que la Covid va fer caure els va obligar a retallar i a fer una ronda pont amb amics; la seva pitjor errada de diners, contractar abans de tancar-la. I de Twitter, on va ser obert durant el procés, diu que és un demòcrata radical, no un proselitista.