PanòptiCOIN

Un article del Vitalik perdut entre cinquanta pestanyes

Setmana sense convidat, i l'episodi arrenca amb una de les seves: per què parlen avui d'això? La història és que Marc fa mesos que li passa articles a Àlex, i un en concret —el més llarg, dens i farregós de tots— s'havia quedat oblidat en una de les moltes finestres de navegador d'Àlex. Perquè Àlex confessa que treballa amb sis finestres obertes i tres o quatre pestanyes a cadascuna, un caos que aquest estiu se li va disparar mentre feia la migració de la nova web de l'empresa. L'article era de Vitalik Buterin, el fundador d'Ethereum, sobre la proof of personhood, i finalment Àlex s'hi va enfrontar abans-d'ahir.

De passada, Àlex deixa anar una masterclass de no-productivitat: el seu superpoder és obviar tasques. Si algú reparteix feina «com si fos un ventilador» i de trenta encàrrecs només un és important, el millor és ignorar-los tots; si te'n reclamen un, ja saps que aquell era el que comptava. Doble satisfacció: no hi has treballat i a sobre la dones per completada.

Què és Worldcoin i d'on surt l'Orb

Marc agafa el timó per explicar el projecte abans d'entrar a l'article. Worldcoin neix el 2019 dins d'una organització de nom impagable, Tools for Humanity, sense treballadors ni propietaris clars, cofundada per Sam Altman —el mateix d'OpenAI i Y Combinator—, un filòsof que en va ser el CEO i un físic que se'n va desvincular el 2021. La tesi és que la intel·ligència artificial generarà tanta riquesa que cal repartir-la amb una renda bàsica universal a través d'un token, el WLD, accessible per a tothom.

La ironia que tots dos subratllen: Altman et crea la malaltia (la IA que ho inunda tot de bots) i després et ven la medicina (l'eina per demostrar que ets humà). Marc remarca que el CEO filòsof, recent graduat, va admetre en una entrevista que era mal CEO i que li van haver de posar advisors per redreçar-lo —«no és que siguis dolent, és que no qualifiques». A la sèrie A hi van entrar els sospitosos habituals del cripto, Sequoia, Andreessen Horowitz, Peter Thiel, Elon Musk i fins i tot Sam Bankman-Fried; entre Worldcoin i Tools for Humanity havien aixecat 360 milions.

L'esfera que et llegeix l'iris als centres comercials

El cor del projecte és garantir una identitat única per persona, perquè webs com Twitter o YouTube estan infestades de bots i els CAPTCHA cada cop aguanten menys una IA. La solució és una peça de hardware, l'Orb: una esfera amb un lector que escaneja l'iris i, via uns algoritmes de codificació, certifica que ets tu. Molt Minority Report, admeten, amb el dubte que algú pugui suplantar-te amb una reconstrucció 3D de la retina.

Marc qualifica d'obscena l'estratègia per recollir dades: pagar la gent perquè es deixi escanejar als centres comercials —va passar a la Maquinista de Barcelona—, a canvi d'un val de 50 euros i amb explicacions o massa vagues o massa complexes perquè ningú les entengués. Han comprat, a preu de saldo, el més valuós d'una persona: la seva identitat. I la Unió Europea, tan lenta «com la mare que els va parir», acabarà dient cap al 2032 que allò era il·legal sense que passi res.

Les xifres del desplegament i un mercat de 4.400 milions de persones

Per dimensionar-ho, Marc dona dades. A finals de 2023 hi havia uns 2.000 Orbs i 2 milions de persones registrades, i per a finals de 2024 projectaven fins a 20.000 Orbs i 230 milions de persones escanejades —un país sencer. La dada que ho contextualitza: al món hi ha uns 4.400 milions de persones sense DNI o sense una identificació validable digitalment, sobretot a l'Àfrica, l'Índia, la Xina rural i Sud-amèrica. Aquí hi ha el mercat real.

Marc enumera els quatre problemes d'accessibilitat i distribució que el mateix article planteja: qui posa l'Orb, qui el distribueix, qui audita quin és l'autèntic, i com s'evita que acabi sent una tecnologia només per a rics que els doni avantatges mentre als pobres se'ls registra i avall. A les zones rurals els Orbs es robaran i es trinxaran, perquè qualsevol cosa que sembli atemptar contra les llibertats individuals provoca violència activa, com els drons de delivery o els cotxes autònoms; tot plegat recorda massa els robots esfèrics vigilants de 1984.

Àlex defensa la identitat sobirana i recupera la seva tesi del 2007

Marc ho troba distòpic però alhora ridícul: que una iniciativa privada hagi d'identificar el món sencer perquè els humans puguin demostrar que són els originals «em fa riure, en veritat em fa pena». Àlex, en canvi, no ho veu distòpic, i obre un parèntesi que en Marc bateja com el més interessant de la història del programa. El seu primer treball de recerca a la Pompeu, cap al 2007-2008, era justament un passaport digital: massa aviat, però amb intuïcions vàlides.

Àlex teoritzava que cada persona necessita un centre únic de veracitat de les seves dades. Posa l'exemple de Gravatar —que t'agafa una sola imatge per tots els blogs—, i recorda l'ecosistema de l'època: Facebook acabava de néixer, encara no hi havia Twitter, però sí Friendster, ICQ o Napster. La gent escampa la seva identitat per InfoJobs, Pinterest o comptes abandonades que mai s'actualitzen. Per a Àlex, aquest és l'únic cas d'ús on el blockchain té sentit més enllà de ser «una puta base de dades sofisticada».

El somni humit de cobrar per les teves pròpies dades

El punt que a Àlex més l'engresca, i pel qual li van dir que estava flipat, és que les empreses haurien de pagar per accedir a les teves dades. Si Facebook les vol, que et doni un percentatge; valguin el que valguin, són teves, i ara totes les empreses hi fan negoci mentre tu no en veus ni un duro a canvi del software «gratis».

Marc hi enganxa la seva pròpia obsessió: l'agenda de contactes, la peça de tecnologia més infravalorada que existeix. El problema és que un correu o un telèfon caduquen i la teva entrada a l'agenda d'algú queda descatalogada; la solució seria una identitat que exposes cap a fora i s'actualitza sola a l'agenda dels altres. Àlex hi posa el matís temporal: donar-te accés al telèfon avui no te'l dona per sempre, i caldrien tokens que expiren —i Marc afegeix la blacklist per a qui no vols que t'actualitzi més les dades.

Els tokenomics que no quadren

Tornant al funcionament econòmic, quan t'escanejes l'iris et toquen 25 WLD, que no arriben de cop sinó degotejant amb el temps. Marc ha llegit els tokenomics en diagonal: 10.000 milions de tokens en total, 80% per a la gent i 20% per a l'equip i «la màfia» del darrere, o sigui només 8.000 milions disponibles. Si a cada persona li'n toquen 25, els números no surten ni de bon tros perquè tothom en tingui. El token viu a Optimism, la capa 2 d'Ethereum, i ja acumulava una caiguda del 40%: per estalviar, més valdria fiar-ho a les pensions de l'Estat.

El quiz dels milionaris del cripto

Àlex aprofita per treure un report que ha trobat fent recerca i munta un quiz a Marc sobre quanta gent al món té més d'un milió en cripto. Marc dispara «500.000» i no va malament en l'esperit, però la xifra real és 88.200 —molt poques, conclouen, encara que no tothom ho declari. Continuen filant prim: amb més de 100 milions n'hi ha 182, on cauen els bessons de Facebook, Peter Thiel «i quatre flipats més»; i amb més de mil milions, només sis. El gag és inevitable: si Marc tingués mil milions, hauria comprat Catalunya? Es coneixen prou per saber que no en té, però poc per descartar que ho faria igualment.

La història de fracàs inversor de Marc amb el Bitcoin

De la llista de milionaris se'n deriva una de les millors anècdotes de l'episodi: l'experiència de Marc amb el cripto, que com totes les seves històries d'inversió és de fracàs. El 2015 tenia un company de feina, un matemàtic boig i convençut que el cripto canviaria el món, que el perseguia cada dia per la feina. Per fer-lo callar, Marc li va donar 2.000 euros donant-los per perduts; el company li va comprar uns 8 bitcoins a uns 210 dòlars.

La cosa va estar plana uns mesos i després va començar a pujar: 300, 360, 400... Marc va passar d'eufòric a pànic, convençut que era una estafa piramidal a punt d'esclatar, i va vendre cap als 400 dòlars per uns 6.000 euros. «Mirar enrere va ser una bona venda; mirar endavant és un drama», perquè després el va veure a mil i ja no va tornar a entrar —«soc català, no sé invertir, em poso nerviós». El company, en canvi, va aguantar i va comprar Ethereum en preventa per quatre cèntims: un visionari que avui segur que és a la llista dels 88.000. «I per això tu i jo estem fent un podcast.»