Instint bàsic

Sèrie B, sèrie Z i el «physical entertainment»

L'episodi arrenca per on no tocava: pel cine. El títol surt de la pel·lícula, i l'Àlex confessa que de les 250 millors pel·lícules de la història n'haurà vist, com a molt, dues —i una és Machete. En Marc hi afegeix que Machete ha tingut més influència en la seva educació que l'escola. L'Àlex admet que durant l'Erasmus va cremar bastantes neurones amb sèrie B i sèrie Z, però Instinto básico no l'ha vista.

D'aquí surt un vertical que un amic comú va batejar en un sopar com a physical entertainment: oci on es fan coses i hi ha interacció humana, un espai on a en Marc li agradaria muntar alguna cosa. El pla que el té enamorat és una sessió puntual a Barcelona on projecten una pel·lícula dolenta per a un grup reduït mentre dos còmics la comenten en directe. L'Àlex hi connecta el Cine de Warrior d'un amic, el Dani, i surt la conclusió de sempre, la del cafè amb llet i el latte: un screening té molta més superfície de monetització que una projecció entre amics.

Instinct-pilled: de l'escepticisme al fanatisme

El tema de debò és Instinct, un assistent personal d'IA que viu dins el WhatsApp o l'Apple Messages. En Marc dona context: feia setmanes que l'Àlex li repetia «jo amb el meu Instinct», i ell ho respectava però no n'havia sentit parlar enlloc, i s'imaginava un altre Clubhouse que es desinflaria sol. Era molt escèptic —ja tenia el seu Claude—, però l'Àlex li va enviar una invitació i la va provar per tenir alguna cosa a dir. El veredicte: feia molts anys que un producte no li generava tants takes, i està gratament sorprès.

L'Àlex recull la comparació amb Clubhouse, el producte inflat pel capital risc durant el confinament del 2020 fins que Twitter en va copiar la funcionalitat. Forma part d'una llista recurrent de promeses de Silicon Valley —Periscope, Meerkat, Peach— que durant tres setmanes s'han de menjar el món i moren abans de ser rellevants fins i tot per a Bending Spoons. Ell no sol ser early adopter, però una publicació del Jaime Novoa, de K Fund, amb invitacions el va enxampar en un moment de debilitat.

Un incident de seguretat com el millor moment per volar

El registre va arribar després d'un ensurt: algú va enviar un correu des d'una adreça gairebé idèntica a la d'un usuari, dient que era ell des del compte nou, i el seu Instinct va obeir sense cap verificació. L'Àlex ho relativitza —passa a les millors cases, i just aquells dies circulava que havien hackejat OpenAI— i hi aplica la teoria que el millor moment per agafar un avió és just després que l'aerolínia hagi tingut un accident: aquell incident els va obligar a posar el focus en la seguretat.

Allò que el va convèncer va ser la poca fricció. Clubhouse o Periscope depenien de tenir audiència i massa crítica; Instinct només depèn de tu. En Marc hi afegeix que també n'han copiat el roll-out: invitació només, com Clubhouse i, abans, Gmail.

IA agèntica per a la resta de mortals

Per a en Marc és el primer agent d'IA for the rest of us, el que li donaries a ta mare. OpenClaw, Hermes i companyia competeixen per veure qui la té més llarga, i la gent normal no sap què és un MCP, un CLI o un Markdown. Aquí escaneges un QR i comences a parlar, i quan li preguntes què pot fer, t'envia captures de casos reals. Ell el fa servir per iMessage i li sembla nadiu, amb les reaccions i els efectes de confeti ben integrats. I li encanta que Bending Spoons s'hagi convertit en la xarxa de seguretat de l'emprenedoria: en el pitjor dels casos, t'absorbiran.

L'Àlex coincideix que OpenClaw demana ser enginyer de software —un servidor, Tailscale, un compte de Telegram, guardarails per no rebentar-te la vida— i que, com diu en Marc, aquests productes s'han allunyat del mass market perquè els seus usuaris demanaven més potència. El seu repartiment és net: la feina a Codex i Claude, el personal a Instinct, i Hermes no hi té cap paper.

Una web plana, Link i el «trusted person»

En Marc lloa la web d'Instinct, tan plana com la de Paul Graham o Berkshire Hathaway, i pregunta on se segueixen les novetats. L'Àlex les treu del compte del CEO a Twitter, on va veure la integració amb 1Password i, sobretot, la de Stripe amb Link, que fa de proxy perquè l'agent pagui sense tocar mai les teves targetes.

Per a en Marc, que no entra a X perquè s'hi declara addicte, la genialitat és el trusted person: dones la confiança del teu agent a una altra persona perquè els dos col·laborin. És la primera vegada que veu productitzats els famosos network effects que demana qualsevol VC en un assistent d'IA, on el fet que tu facis servir ChatGPT no millora gens la meva experiència. L'Àlex, en canvi, no ho ha activat: passa invitacions a qui les hi demana, però no hi posarà encara els seus tiets.

Personal i professional, cadascú al seu calaix

En Marc descriu el seu setup de feina: una carpeta local que és un repositori de Git on apunta Claude o Codex i que acaba fent de memòria. Per a la vida personal, però, és sobreenginyeria i t'obliga a fer servir la teva pròpia màquina i les teves credencials, quan el sentit comú és una màquina virtual al núvol, com la que ara munta Claude ajuntant Chat i Cowork.

L'Àlex no li dona res de feina: a MarsBased estan passant l'auditoria de la ISO 27001, i obrir aquesta escletxa violaria tots els principis. Ja està acostumat als contextos separats —Todoist per al personal, Linear per a la feina—, i com a responsable últim d'una empresa que dona de menjar a cada cop més gent vol reduir els riscos.

Comptes zombis, samarretes i el moment Her

Els casos d'ús de l'Àlex són el cor de l'episodi. Vigilar un article esgotat d'un e-commerce i avisar quan torni: mata productes que en realitat són features. En Marc hi posa l'exemple de CamelCamelCamel, que fa anys que existeix i ningú fa servir perquè la gent és als missatges. Crear el correu del grup de música que intenta reflotar. Omplir de reclamacions la seva assegurança. I, amb la integració d'1Password, atacar el seu «Diògenes digital»: li va passar la llista de comptes antics i cada dia n'esborra tres o quatre, de Couchsurfing a la resta, sense haver d'entrar mai més a les interfícies dels serveis.

El moment Her va ser una samarreta d'Obeses. Li va enviar una captura, l'agent va trobar la botiga, li va arribar un correu de Shopify via Link per confirmar el pagament, i l'endemà la tenia a casa. En Marc vol saber com va trobar la URL i si li va preguntar la talla; l'Àlex creu que va fer una cerca inversa del logo, i la talla M la hi va dir ell. També li ha fet baixar quatre anys de fotos d'un compte antic de Twitter i tot l'arxiu de FutureMe sense esperar les 72 hores. I trucs trivials com traduir, fer stickers de WhatsApp o passar un document a PDF sense ordinador.

L'amenaça oblíqua al telèfon i el Siri que no va arribar

En Marc hi veu una cosa més gran. Quan OpenAI va parlar de fer un dispositiu, tothom va respondre que el telèfon era una frontera infranquejable, i els xatbots han acabat sent un quadradet més a la pantalla. Instinct no és una app: passa pel costat, per un canal que ja fas servir. Per primera vegada li sembla possible un món on te saltis el telèfon, i hi afegeix el retret: això és el Siri que Apple va presentar fa dos anys i no va arribar mai.

Les limitacions també hi són: no hi ha fils com a Slack, i l'Àlex ha de demanar resums de les tasques obertes. La proactivitat és falsa —recordatoris i processos en segon pla—, i no sap què passarà quan en tingui seixanta en lloc de sis. En Marc, però, ha canviat d'opinió sobre els fils d'Apple Messages, que sempre li havien semblat el pitjor de WhatsApp i d'Slack alhora: Instinct els sap fer servir i contesta cada tema en el seu fil.

Vocal fry i el precipici de la personalització

L'Àlex ha tornat a ChatGPT pel mode de veu i va demanar-li que fes menys vocal fry, el fenomen de baixar la veu fins que sona com una cosa fregint-se, tan californià. Ho va reduir. La conversa acaba convertida, en broma, en el science corner del dia —un concepte nou per a la col·lecció, al costat del shit sandwich—, i en Marc hi veu el gran repte de producte: les custom instructions les toca el 0,1 % de la gent. Un bon producte infereix les preferències, però aleshores com les canvies, si la interfície ha de ser invisible?

Trucades, restaurants i Forquilla de Metall

Queda la gran promesa: el servei de concierge que farà trucades, allò que Google va ensenyar amb Sundar Pichai trucant a una perruqueria. L'Àlex ho vol per a asseguradores i bancs —el servei d'ING el té fart—, però veu poc ètic fer-ho servir amb comerços petits on contesta una persona. I sense trucar ja li ha reservat hora per renovar el carnet de conduir. En Marc aposta que els restaurants hi respondran amb agents propis, com els que van ser lents a adoptar TheFork, CoverManager o OpenTable: dos agents coordinant-se, com un Tinder de màquines —i aquí cau, per fi, l'acudit de l'encreuament de cames.

L'episodi es grava des de casa perquè l'Àlex marxa a Nova York per feina, i anuncien el directe amb els companys de Forquilla de Metall: un d'ells ha estat guionista de l'APM, i el seu podcast entrevista metallers mentre esmorzen peus de porc. En Marc, que no sap res de metall, promet estudiar.