No ens fiem, agents ni mica

Triar país com qui tria pis, la teoria dels trade-offs

Setmana sense convidat i arrencada filosòfica a partir d'una pregunta tonta: per què no podries viure a Dubai? La conversa deriva cap a una idea que un dels dos defensa amb convicció: no existeix el país perfecte, igual que no existeix el pis perfecte, tot és una qüestió de trade-offs. L'estratègia que en treu és contraintuïtiva: si ets capaç que t'agradin pisos amb defectes que als altres tiren enrere —sense ascensor, amb dos nivells—, ves a buscar precisament aquests, perquè el que per a la majoria resta valor, per a tu és neutre o un plus. Val per a triar país, casa o parella.

A Dubai, un dels dos hi va trobar un clima fantàstic —"una primavera, dos estius i un infern"— perquè és de la gent que per sota dels 25 graus ja té fred; l'altre, en canvi, en guarda una de les pitjors experiències com a turista, un país que només funciona per a un tipus molt concret de persona. Deixen apuntat un futur episodi sobre com Dubai i Singapur han passat d'irrellevants a aspiracionals.

Un mes amb els navegadors agèntics, Atlas i Comet

Entren al tema gros: els navegadors amb IA nativa, que ja havien tastat de passada en l'episodi sobre Comet i Atlas. Ha passat un mes i toca update. Marc explica el seu setup de sempre, dos navegadors compartimentats: Safari per a la vida personal i un altre, més del 50% del seu ús, per a la feina, amb gestor de contrasenyes i marcadors totalment aïllats. Treballa amb pestanyes fixades a dalt —Slack, Notion, Gmail, Figma— en comptes d'instal·lar apps natives, assumint que perd potser un 1% de rendiment a canvi de transicions més fluides.

Venia de Brave, del qual estava encantat ("un Chrome sense totes les merdes, però amb les merdes de Web3"), i va instal·lar Atlas per provar-lo de cara a l'episodi. S'hi ha quedat: porta un mes fent-lo servir sense interrupció per a tot l'ús professional. Àlex s'ha quedat amb Comet, però per un motiu de seguretat que explica de seguida.

El cost de canvi quan un navegador s'assembla massa a Chrome

Atlas i Comet són pràcticament indistingibles de Chrome —"cosins germans"—, amb les mateixes extensions i el mateix look and feel. Àlex confessa que canvia entre Chrome i Comet sense adonar-se'n: encara té una finestra de Chrome amb 70 pestanyes que va migrant una a una, i sovint busca els favorits al navegador que no toca. El diagnòstic compartit: aquesta similitud elimina el cost de canvi, cosa bona si vols que la gent es passi, però dolenta per crear hàbits nous, perquè el cervell no fa clic que ha canviat de programa. A l'altre extrem hi havia Arc i Dia, de The Browser Company, tan trencadors que perdien molta gent pel cost de canvi.

Comando E, expanders de text i el ChatGPT que desapareix

Marc detalla què sí que li ha canviat el flux de treball. El comando E d'Atlas obre una finestra contextual per operar sobre el text seleccionat —reescriure, traduir, escurçar— amb una immediatesa que compara amb Raycast: selecciones, comando E, escrius què vols, enter i s'aplica directament, sense haver de copiar i anar a ChatGPT. La recomanació pràctica és combinar-ho amb expanders de text natius del sistema operatiu.

Celebra també com Atlas "fa desaparèixer" ChatGPT: ja no entres a chatgpt.com, sinó que cada pestanya nova és la barra de xat, amb l'historial amagat darrere d'un menú hamburguesa elegant. I un detall que has de descobrir tu sol: els xats contextuals (comando E i panell lateral dret, l'equivalent al de Cursor) no es desen a l'historial, sinó que s'arxiven perquè són tan transaccionals que no hi tornaràs.

L'agent, el gran oblidat, lent i com un becari distret

On tots dos coincideixen és en la decepció amb la part agèntica pura. Marc hi ha donat moltes oportunitats —fins i tot tasques fàcils— i el veu lent, que el para cada cinc minuts; "quasi poètic" de veure pensar, però sense rendiment. La seva explicació: els models s'han entrenat amb el corpus d'internet, però no hi ha cap article a Reddit explicant com ell filtra els pòdcasts per descàrregues; són coses pròpies que la màquina no pot haver après.

La frontera que tots dos somien és l'aprenentatge per demostració: poder ensenyar-li com fas les coses, com a un becari, i que se'n quedi —cosa que Google acaba d'anunciar amb Gemini 3—. El següent salt: que l'agent no només aprengui a raonar del text d'internet, sinó també de com ens comportem en fer-lo servir.

El forat de seguretat, prompt injection, clipboard i codi maliciós

Arriba el motiu pel qual Àlex amb prou feines fa servir Comet: a MarsBased, de moment, tenen els navegadors agèntics prohibits a nivell d'empresa. No perquè siguin més perillosos en si, sinó perquè els fem servir més desatesos i som més descuidats amb una tecnologia nova: quan deixes l'agent fent accions en massa, una acció maliciosa pot quedar desapercebuda.

El prompt injection inicial —ficar instruccions dins del codi d'una pàgina per canviar el comportament de l'agent— ja s'ha pal·liat força, però queda un forat sense resoldre: el clipboard. Àlex ho il·lustra amb un botó HTML que, en clicar-lo, et copia al portapapers una URL de phishing semblant a la de PayPal. Com que no audites cada acció, et poden colar gat per llebre.

Al·lucinacions amb conseqüències i la prohibició preventiva

L'altre angle és el de les al·lucinacions amb accions associades. Si demanes a l'agent que busqui una llista de gent a LinkedIn i els enviï peticions de connexió, pot al·lucinar i afegir algú que no era a la llista, o posar una nota amb un contingut aleatori que no volies enviar. Quan només era text, et quedaves amb el resultat final; quan hi ha accions, "no sabem encara el que no sabem", i la responsabilitat legal és teva, no de Perplexity.

Àlex aclareix que la restricció ha estat proactiva, no reactiva: van decidir esperar a veure com es hackeja, la mateixa lògica que esperar abans d'actualitzar el Mac perquè segur que et trenca Xcode. No creuen que duri gaire, però primer volen veure resolts aquests problemes, sobretot perquè a la feina el portapapers sol contenir credencials i URLs privades més sensibles que les personals.

Usos confinats, scraping, auditories i tasques de becari

Mentre arriba la seguretat, tots dos els fan servir només en àmbits molt controlats. Àlex hi posa una llista de casos de baix risc, dins de la suite de Google o de la pròpia web: scraping de pàgines conegudes (recollir els vídeos del canal de YouTube de MarsBased i marcar quins no segueixen la nomenclatura del podcast) i auditar el teu propi lloc (enllaços trencats, codi 200 contra 500, imatges sense atribut alt), sempre que el resultat no pugui causar dany per una al·lucinació i no involucri tercers ni clients.

La conclusió compartida és que són justament les tasques tan repetitives que faria vergonya passar a un becari. De passada, observen com els agents i les superapps com ChatGPT van menjant-se aplicacions verticals com Grammarly o Duolingo, tot i que Marc hi matisa que res no iguala encara una base de dades amb tots els milestones del teu arc d'aprenentatge, com la que et fa falta per aprendre un idioma.

Determinisme contra estocàstica, un algoritme net contra un nen de tres anys

La imatge més bona de l'episodi tanca la part tècnica. Substituir una eina ultradeterminística —un comprovador d'enllaços trencats que segueix un algoritme net (clica, és un 200 o un 500, a la llista)— per un agent és com canviar-lo per "un nen de tres anys que va clicant a tot com un boig". Tots dos es pregunten quins casos d'ús es quedaran en la part determinística i quins seran més eficients en l'agèntica, un cop s'assenti la pols.

De la conversa surt també la lectura de plataforma: Anthropic i OpenAI tenen el mateix producte atacat des de dos angles, un de transversal i de consum, l'altre marcant terreny entre developers amb Claude Code (i el Codex d'OpenAI a l'altra banda). Que Atlas s'assembli tant a Chrome és intencional: et munta sobre el seu producte sense cost de canvi, perquè la nova guerra ja no és el sistema operatiu sinó la capa d'aplicacions web.

Recomanació final, directe i patrocinis

Tornant a la teoria dels trade-offs del principi, no hi ha navegador perfecte: si ets criptoentusiasta o obsès de la privacitat, Brave; si ets AI entusiasta, Atlas, perquè les funcions ja les tens molt més ben integrades. Marc no es veu tornant enrere: el troba un bon producte, estable per estar sobre Chromium i que actualitzen sovint.

Anuncien que l'endemà tenen episodi en directe i recorden el like and subscribe que mai no demanen. I deixen oberta la porta a patrocinis: estan més interessats que mai a teixir col·laboracions amb marques, però sense moure un dit per buscar-les (com van fer amb l'Ametller), així que qui hi estigui interessat que els escrigui.