Primer d'inversió

Un episodi a petició sobre inversió per a profans

Episodi sense convidat que, per primera vegada, neix d'una petició concreta: un oient, l'Adrià, els va escriure demanant la seva opinió sobre inversió «per a profans» —fons indexats, fons d'inversió o invertir directament en startups—. Abans d'entrar-hi, la falca de rigor de cada tema sensible: això no és consell financer i no ho serà mai; si en seguiu els consells, el millor que us pot passar és acabar «sols, pobres i dèbils».

De propina, una digressió: Apple acaba de col·locar el podcast a la secció de podcasts en català, al costat de Crims de la Sotana i per sobre del Basté, un «life achievement». I expliquen el malnom de «Tim Apple» —el març del 2019 Donald Trump va presentar així Tim Cook, que després va seguir la broma posant-se el nom a Twitter—.

Invertir en el que entens contra invertir per aprendre

L'Àlex arrenca amb la seva regla personal: només inverteix en coses que entén, i per això defuig l'immobiliari, que el fa mandra i on l'asimetria d'informació fa que t'acabin prenent el pèl; en el món tecnològic, en canvi, l'asimetria se li gira a favor. Hi afegeix un matís: sovint tria una empresa precisament per aprendre'n el sector. Com que es declara «extremadament vague» per als cursos, sap que si fica 5.000 euros en una startup n'aprendrà perquè ja ha pagat —com un màster, però amb la diferència que aquests diners potser tornen—.

El Marc li puntualitza que l'Àlex, en realitat, sí que predica el que diu: encara que canviï de sector, a sota sempre hi ha una capa tecnològica, el «mundillo» startup que coneix bé. L'Àlex ho accepta i descriu la seva cartera: més de trenta empreses, gairebé totes software i generalment B2B, amb sectors vetats (res de NFTs, criptomonedes ni tecnologies que considera massa especulatives). L'excepció confesa és Vertos, la cadena de milaneses del seu amic Alberto Bonom; fins i tot quan va entrar en blockchain, va ser per un projecte de vot electrònic, no pel blockchain en si.

L'aritmètica real de les startups, de Kantox a Glovo

Per aterrar-ho, l'Àlex posa les seves xifres sobre la taula. La seva primera inversió, el 2015, va anar contra tots els principis: hi va ficar els últims mil euros que li quedaven al banc, en Kantox. L'empresa es va vendre el novembre passat amb un ×3, tot i que, entre regulació i intermediaris, encara no ha vist els diners. Un ×3 sona bé, però dins del món startup és un retorn baix que no li canvia la vida —«potser em compraré una guitarra nova»—. El contrast és el cas que tothom recorda: deu mil euros en Glovo com a primer inversor convertits en mig milió. Casos així, però, n'hi ha molt pocs, i és el biaix de supervivència el que ens fa creure que són la norma.

L'oracle del Marc i la riquesa com a corba exponencial

El Marc agafa el timó per explicar «l'única cosa» que diu haver après d'inversió —de fet, dues— i ho emmarca amb sornegueria: farà d'oracle i explicarà per què l'Àlex serà ric. El primer principi: la riquesa, a diferència de l'alçada o el pes, no és un fenomen natural amb distribució de campana, sinó un fenomen social, i els fenòmens socials segueixen distribucions exponencials. L'exemple del Bill Gates en un bar: si fiques l'home més alt del món (Yao Ming) en un poble, la mitjana d'alçada no es mou; si hi fiques Bill Gates, el poble passa a tenir el PIB per càpita més alt del planeta.

La conseqüència és el segon principi: per fer-se ric cal abraçar aquesta exponencialitat. T'ha de ser igual perdre 49 de 50 apostes si una és Facebook —com el capital risc, per a qui un ×2 o ×3 és pràcticament un zero i tot el fons es paga amb un ×300 ocasional—. El que ho impedeix és la por de veure com s'ensorra la cartera esperant que una sola exploti.

Scott Adams, Warren Buffett i protegir el downside

El segon pilar el manlleva del llibre que diu haver llegit més vegades, de Scott Adams, i la seva idea de la màquina escurabutxaques infinita: la vida és una tragaperres que no et costa diners i no t'expulsa quan et quedes sense fitxes, així que el truc és seguir jugant. D'aquí enllaça amb la dita de Warren Buffett que fer-se ric és fàcil (comprar barat, vendre car) i una regla operativa: protegeix el downside i no limitis l'upside —un stop-loss al 10% per posició fixa la pèrdua màxima, mentre el guany queda obert—. L'altra cara, més dura, la posa l'Àlex amb l'analogia del pòquer (que diu haver explicat al podcast de MarsBased): no tothom seu amb les mateixes fitxes, i qui en té molt poques queda fora de la partida. Per això coincideixen que aquest episodi és poc útil per a qui no té diners que li sobrin.

El Marc a la borsa, entre GameStop i John Deere

El Marc baixa la teoria a la seva experiència. El 2020 va començar a invertir en borsa a través de Revolut, sobretot per entendre com anava, i a penes ha tornat a operar des d'aleshores. La seva tàctica: cada mes, uns mil euros repartits en deu valors coneguts (Salesforce, Nvidia, Twitter, Facebook, Apple…), amb la condició que un sempre fos completament aleatori, per no perdre's l'outlier de fora de la tecnologia —així van caure John Deere, la marca de tractors del seu avi que ha disparat amb els eSports, o Chipotle—.

La gran anècdota és GameStop: avisat pel seu soci Xavi que la cadena tenia pics cada nova generació de consoles, hi va entrar abans de la PlayStation 5 i va vendre al màxim de desembre del 2020 amb un ×5. Setmanes després, el short squeeze orquestrat des de Reddit —«el Foro Coches de la vida»— la va disparar fins a un hipotètic ×120 que ja no va atrapar. La seva moralitat, a qui li diu que hi va perdre molt: no, en va guanyar; «no perds la pasta que no has invertit».

Stripe, els verbs i el consell d'ETFs de l'Àlex

El Marc desafia l'Àlex: quina empresa a la qual no té accés li agradaria poder comprar? La resposta, que el Marc ja s'esperava, és Stripe (havia descartat OpenAI per una estructura corporativa que no és exactament invertible). A partir d'aquí l'Àlex desplega la seva tesi: les empreses que van sortir a cotitzar fa més de vint anys ho van fer per autoritat, no per necessitat de capital, i són blue chips molt establertes (difícil que els passi un Nokia); les noves només les compraria si creu que seran el nou Apple o Microsoft. El seu criteri: invertir quan una empresa esdevé un verb (Google something, PayPal something), motiu pel qual a penes ha comprat res fundat a partir del 2010-2012, llevat de Google i Airbnb. Stripe li sembla especial perquè domina tant que es pot permetre no sortir a borsa —cosa que li restaria control de la narrativa—, ja convertida en estàndard sense cotitzar.

Per a la majoria, però, el seu consell és senzill: si no vols dedicar-hi temps i ets de llarg termini, fica els diners en ETFs i prou —tenen un retorn per sobre del cost de la vida i és improbable que siguis més llest que Warren Buffett—; el pitjor és deixar-los parats al banc, on l'interès no cobreix la inflació. Recomana A Random Walk Down Wall Street com a vacuna i etziba que qui et ven que el day trading funciona menteix i et vol vendre cursos —cita Josef Ajram—. I afegeix un consell «tonto» que a ell li hauria estalviat disgustos: aparta de debò la pasta que et comprometes a posar en una startup, perquè signes al gener i te la reclamen al maig.

El consell del Marc, no perseguir l'empresa sinó pensar

El Marc no vol donar cap valor concret; el seu únic consell és pensar abans d'invertir. Ho il·lustra amb la IA generativa: quan ChatGPT va explotar (cap al novembre del 2022, quan va arribar als telenotícies), la reacció passiva és lamentar-se que «ens quedarem tots sense feina»; l'activa és preguntar-se qui se'n beneficiarà. Si tothom farà servir aquests models, qui els mou? Les GPUs, que fabrica sobretot Nvidia: qui ho hagués pensat el novembre i hi hagués entrat, per al juny ja hauria fet un ×4. La invitació és preguntar-se com canviarà el món una tendència, no mirar rendiments passats.

L'Àlex hi posa el contrapunt: ja tenia Nvidia des de l'agost del 2020 amb un +200%, però per la tesi de les consoles, no per la IA, i recorda que encertar la guanyadora (i no AMD o Intel) té un punt de gambling que no el convenç. El Marc, fidel a la seva exponencialitat, ho recondueix cap a la cartera —5.000 euros entre Intel, TSMC, AMD, Nvidia i ARM, i n'hi ha prou que una exploti—. Proposen fer episodis de preguntes i respostes amb els dubtes de l'audiència i tanquen, de broma, demanant que ningú no els faci gaire cas.