El meu avi se'n va anar a Cuban

Un episodi sense notes (i sense Notion)

Marc obre l'episodi confessant que ve sense deures: no ha preparat cap document, només té unes quantes webs obertes i anirà tirant de memòria. La broma recurrent és el contrast d'estils —Àlex bromeja que ell sí que hauria muntat una pàgina a Notion amb Markdown, bullet points i taules, mentre Marc improvisa amb pestanyes—. Tot i així, vol reivindicar un personatge que el fascina i del qual, diu, a l'ecosistema tecnològic català gairebé ningú no parla: Mark Cuban.

Per què Mark Cuban i no el del TN de TV3

Quan Marc diu «aquí», Àlex demana si parla del telenotícies de TV3 o de l'ecosistema startup català, i la conclusió és que a tots dos llocs Cuban sona poc: com a molt, a algú li ve al cap perquè sortia a Shark Tank. El que captiva Marc no és l'inversor mediàtic sinó la trajectòria: un perfil punky, fill d'una família jueva russoromanesa exiliada, criat en un entorn working class. La història del pare que, en comptes de comprar-li unes bambes de bàsquet, li dona unes bosses d'escombraries per anar a vendre, i el nen que descobreix que pot fer diners revenent segells (un de 4 dòlars per 6) i monedes. Marc hi veu un paral·lelisme amb la seva infància venent segells i cartes de Pokémon i Magic al negoci familiar —que, reconeix, s'acaba just aquí.

De MicroSolutions a Broadcast.com: les vendes que el fan multimilionari

Marc repassa la carrera empresarial. Després de passar per quinze universitats —res d'MIT— i de treballar en un banc i en una botiga de software (de la qual el van fer fora per vendre pel seu compte), Cuban cofunda MicroSolutions a començament dels 80, revenent software com Carbon Copy o Lotus Notes quan allò encara era visionari. L'empresa arriba a més de 30 milions de facturació i la ven a CompuServe, traient-ne uns 2 milions després d'impostos cap al 1990. La segona aposta és el broadcasting: funda AudioNet, que es convertirà en Broadcast.com, i la ven a Yahoo per 5.700 milions de dòlars —en accions, no en metàl·lic, però una morterada igualment—. A partir d'aquí compra els Dallas Mavericks com a màxim accionista, funda 2929 Entertainment i es converteix en inversor en mig món.

Cost Plus Drugs: arreglar un sector que el capitalisme havia trencat

El que de debò entusiasma Marc és l'última iniciativa de Cuban: una farmàcia en línia (Cost Plus Drugs) que destapa el preu real dels medicaments als Estats Units. El sistema d'allà és tan opac que ni un multimilionari com Cuban aconseguia que les empreses li diguessin els marges o el cost de producció. La idea és senzilla i brutal: un medicament que a la farmàcia et costa milers de dòlars, ell el ven gairebé a preu de cost. Cuban hi posa per primera vegada el seu nom propi perquè en aquell sector o entres amb un nom gran o no fas res. Marc ho emmarca en la seva pròpia deriva ideològica: es declara cada cop més postcapitalista i cita la idea que el capitalisme és la millor solució als problemes que ell mateix ha creat. Als EUA, recorda, una apendicitis et pot deixar una factura de desenes de milers de dòlars, i com que l'assegurança va lligada a la feina, perdre-la pot voler dir vendre's la casa.

El prescriptor: la capa de middleman que infla els preus

Àlex, que també havia estat llegint sobre l'empresa, aporta la peça que ho explica: el concepte del prescriptor, el famós middleman nord-americà entre l'asseguradora mèdica i el proveïdor de medicaments. Negocia el volum, hi aplica el seu markup, i en aquella cadena infinita el preu s'infla fins que, del cost real, al pacient li arriba ben poc.

Mustang, Texas: el poble que Cuban va comprar per dos milions

El cap d'Àlex, però, s'ha quedat encallat en un altre detall: el 2021 Cuban va comprar el poble de Mustang, Texas —77 acres, unes 31 hectàrees— per uns dos milions de dòlars, i ell mateix va dir que no sabia ben bé per què ho havia fet. A Àlex el concepte el té fascinat. Marc adverteix que als EUA hi ha pobles buits perquè el territori és immens, com a la Manxa profunda venen pobles per 30.000 euros on no hi vol anar ningú; Marc recomana de passada la novel·la Los asquerosos de Santiago Lorenzo, sobre un home que s'exilia en un poble desert. De fons batega la idea de muntar-hi una «república tecnològica independent».

Un Kickstarter per fundar la República de l'Àlex i el Marc

D'aquí surt l'acudit més delirant de l'episodi: i si fessin un Kickstarter per comprar un poble buit i convertir-lo en una illa pròpia dins l'Estat espanyol? Marc dissenya l'esquema: pagues i això et dona el «visat» per entrar al poble, rebatejat Foc a Terra; allà Àlex faria els seus Startup Grind gratis i només hi entrarien els backers, que podrien presenciar la gravació dels episodis en directe. La conversa deriva cap a per què cap català no fa mai una cosa així: surt la teoria de la «mentalitat de botiguer» —obrir la persiana, comptar els quartos, tancar—, amb la cloenda que l'única cosa gran que ha fet Catalunya, el Barça, la va fundar un suís.

Quins sectors es poden «trencar» a Europa

Marc pregunta a Àlex si veu, aquí a Europa, sectors madurs susceptibles de ser disruptats com fa Cuban amb la farmàcia, saltant-se la cadena d'intermediaris i anant directe al consumidor (D2C). Posen exemples coneguts: Tesla venent cotxes sense concessionari, Dollar Shave Club (comprat per Unilever) o la versió espanyola de les ulleres Hawkers. Àlex hi veu marge clar en la fruita —el cas d'uns emprenedors de Màlaga que cultiven i distribueixen fruita tropical (mango, papaia, fruita de la passió) amb e-commerce propi i bons marges, encara que vendre a un Mercadona t'esclafa a preu i intermediaris—. I assenyala dos sectors «blindats»: els notaris, que segons ell aporten valor zero i només sobreviuen perquè la llei els hi obliga (el blockchain els havia de matar i ningú s'ho va creure), i un que defineix com a fueled by nature, propulsat per la natura.

El negoci de la mort: la caixa de pi i el venedor perfecte

El sector «propulsat per la natura» són les funeràries: tots acabem a la caixa de pi, en el moment més vulnerable per decidir una compra. Àlex explica que MarsBased va estar a punt de treballar per Memora i que li va arribar una oportunitat d'inversió d'un britànic que muntava funerals low cost eliminant intermediaris, amb molt bon resultat. Marc hi suma una anècdota personal: en gestionar l'herència dels avis es va trobar amb el «regal» típic català —l'assegurança de morts ja pagada— i amb el venedor d'Ocaso que, catàleg en mà i en plena tristesa familiar, et fa l'upselling de la caixa de roure (8.000 euros més), les flors (5.000 més) i fins i tot un cor decent per 500 euros perquè la banda inclosa era el Manolo del Bombo. Tots dos coincideixen que qui sap vendre un taüt el dia d'una mort sap vendre el que sigui. Marc recorda també l'intent fallit de Justin Kan (Justin.tv, Twitch) de disruptar els advocats.

Per què la societat necessita alguns multimilionaris

L'altre punt que Marc volia clavar és incòmode amb les seves pròpies idees sobre repartiment de la riquesa: creu que la societat necessita certs ultramilionaris, perquè molts grans salts tecnològics han passat perquè algú amb molts diners va decidir canviar les coses. L'exemple és Mosaic, el primer navegador que va fer internet accessible al gran públic quan abans calia connectar-se amb terminals de text i protocols complicats. En la mateixa línia situa SpaceX i Elon Musk accelerant una investigació espacial que, només amb la NASA, aniria molt més lenta, i deixa oberta la porta que iniciatives de Zuckerberg o de Bezos acabin millorant el planeta. La seva tesi: problemes tan greus com la sanitat nord-americana potser només s'arreglen així, i no des del sector públic.

El pèndol, la culpa creuada i el Mark Cuban català

La conversa es tanca amb idees de fons. Surt la paradoxa que el capitalisme genera indústries per arreglar els problemes que ell mateix crea —l'addicció als mòbils alimenta el mindfulness; la crisi climàtica, tota una economia verda—, com si es fes calés pels dos cantons. I apareix la teoria del pèndol per explicar els cicles de negoci: amb la pandèmia tot va oscil·lar cap al remot i l'online (Hopin va arribar a valer més de mil milions i s'ha venut per uns 50) i després va tornar amb força cap a la presencialitat, fins a deixar aquest agost hotels i creuers amb places buides. Per acabar, Marc llança la pregunta clau: qui és el Mark Cuban català? Àlex respon que hauria de ser algú amb molta creativitat de negocis i presència a la tele, i conclou que no existeix. Pel mig queda la broma de tot l'episodi: dir-ne «Mark» o «Marc» Cuban —Marc decideix que, a partir d'ara, ell sempre dirà «Cuban».