Els Uri Geller de les startups

L'empresa que feia anys que tocava i mai s'acabaven de llançar

Setmana sense convidat i Marc rescata un tema que portava dos anys sortint de passada: Bending Spoons, l'empresa que va comprant productes digitals coneguts i en reescriu el preu. El material de partida confessat és modest —Marc en va prendre notes al vol de tornada, mirant una entrevista al fundador a Invest Like the Best, el podcast de Patrick—. El mateix fundador es defineix com una empresa «25 % private equity, 75 % tecnològica» i s'emmiralla en Berkshire Hathaway, cosa que els fa gràcia per egòlatra però que els agrada: un europeu amb esperit americà. Àlex hi posa el seu paral·lelisme preferit, Constellation Software, que mereixerà un episodi a part —el seu CEO és «el Gandalf de les consultores»—.

Un origen de startup fracassada i 40.000 euros que algú els va regalar

Bending Spoons neix de les cendres d'una startup anterior, Evertale, que no va funcionar. Els van sobrar uns 40.000 euros d'una ronda i, en comptes de fondre-se'ls, els van voler tornar a l'inversor; aquest els va dir que pel paperam de recuperar-los s'ho quedessin i se n'anessin a sopar. La part que Àlex troba «mega europea» és la següent: tres cofundadors es van repartir que el que aconseguís la feina més ben pagada se n'aniria a treballar un any i pagaria les nòmines dels altres dos. Aquí salta una discrepància jugosa —Marc ho veu purament americà («pago una altra persona perquè treballi per mi»), Àlex ho veu europeu i recorda que ell mateix ho va fer amb el seu soci a la primera empresa— que resol que no és «una altra persona»: és el teu cofounder mantenint-te perquè no teniu un duro.

De fer les seves pròpies apps a comprar les dels altres

Ni el fundador sap explicar bé el salt del punt A al punt B, i Marc tampoc l'acaba de veure: «hi ha un buit legal». La lectura que aporta Àlex és que primer Bending Spoons feia les seves pròpies aplicacions mòbils B2C, amb enginyeria i operacions compartides darrere; la primera coneguda va ser Splice, un editor de vídeo que Àlex havia fet servir sense saber que era d'ells. La conclusió que diuen haver tret del fracàs d'Evertale és que anar de 0 a 1 és un procés estocàstic, dominat per la sort, mentre que les habilitats funcionals —portar una empresa d'1 a N— són molt més predictibles. D'aquí l'aposta: comprar negocis ja existents i optimitzar-los amb aquesta excel·lència funcional. Pel mig, una anècdota que els fa gràcia: durant la pandèmia van fer l'app de traçabilitat de contagis d'Itàlia, Immuni.

El playbook que justifica comprar gran en comptes de petit

Allò que els omple la boca és poder compartir recursos de màrqueting, operacions i producte de forma transversal entre totes les companyies que compren: tenen un playbook i, entre cometes, l'amortitzen. Es van adonar que amb empreses massa petites no podien desplegar aquesta compartició al màxim, i per això tenia més sentit comprar gran. Àlex ho compra perquè ho ha viscut amb MarsBased: somia fer créixer l'agència comprant-ne de més petites, perquè així reaprofites tot el backbone que ja tens (hiring, operacions, màrqueting) que d'altra manera no és facturable. El que no acaba de veure és per què amb B2C funcionaria: el suport de WeTransfer no s'assembla en res al d'Evernote.

El mite de l'inici i la llista d'adquisicions sonades

El punt d'inflexió real, el novembre de 2022, és la compra d'Evernote —l'app de notes de la qual Marc va estar «enamorat molts anys» abans que la fessin caure intentant fer-la Enterprise—. Els termes no van ser públics; al seu pic Evernote facturava uns 100 milions però estava clarament en caiguda. Després ve una llista que els fa explotar el cap: Filmic, el Mosaic Group (RoboKiller, iTranslate) i Meetup el gener de 2024 —que Marc va arribar a pensar que era un April Fool's—. Sobre Meetup, Àlex és taxatiu des de l'experiència de Startup Grind: era «un producte absolutament horrible i inusable», sense ticketing ni pagaments, l'únic bo del qual era el SEO; el seu comprador anterior havia estat WeWork, un clàssic «asset in distress». Hi sumen StreamYard, Issuu i Brightcove —aquesta darrera, una cotitzada al Nasdaq que van portar a privat— i, més recentment, WeTransfer (la primera que Marc veu que «no va malament»), Vimeo (1.380 milions de dòlars el setembre de 2025) i AOL, l'eterna broma de l'episodi: una cosa anacrònica, «com si haguessis comprat una màquina de fax».

Digital classics i la broma de comprar l'eMule i el WinRAR

El ChatGPT li ofereix a Marc un concepte que els enamora: Bending Spoons ha passat de ser un publicador d'apps mòbils a un adquiridor de «digital classics». La broma s'escampa sola —si compren clàssics digitals, el següent seria ICQ, l'eMule, l'Audio Galaxy, el Nero, el WinRAR—. Sota la conya hi ha la tesi seriosa: estan comprant un portfoli de marques que ressonen amb una base d'usuaris nostàlgics, i no és el mateix reflotar una cosa que tothom ja coneixia que crear l'enèsima app de notes des de zero. La barrera de crear s'ha democratitzat fins a ser baixíssima; la dificultat s'ha desplaçat un pas endavant del funnel, cap a la distribució. Comprar Evernote és, sense fer trampes, jugar amb el sistema: compres una cosa que ja ha superat la fase d'incertesa.

Per què Itàlia, i les grans fortunes que es reinventen

El que no deixa de sorprendre Àlex és que una empresa amb tots els ingredients americans —molt palanquejament, intensiva en capital— sigui italiana (fundada a Dinamarca per un danès i quatre italians, opera des de Milà). Les seves càbales: Itàlia és un país històricament molt ric, amb la riquesa molt poc repartida, i les grans fortunes —Gucci, Ferrari, Ferrero— han sabut transicionar de sector i pensen en clau de M&A, com aquelles famílies que als anys 90 van comprar clubs de futbol. Ho lliga amb els private equities que han comprat festivals de música —el Sónar, l'Sziget d'Hongria— per fer-se amb grans masses d'usuaris joves.

Bending scissors, o comprar barat i retallar el centre de costos

L'angle operatiu que Àlex aporta i que fa fer clic: són empreses sense res físic desplegat, així que el gros del seu compte de resultats són els salaris. Compres un actiu amb un descompte gegant, normalment amb la plantilla sobredimensionada, i la primera cosa que fas en arribar és retallar-la —ataques directament el centre de costos més gran—. Marc remata el joc de paraules: «més que Bending Spoons, és bending scissors». No només l'has comprat barat, sinó que des del minut 1 li millores els marges. Ho lliga amb la seva selecció extrema de talent: el 2025 esperen rebre 800.000 sol·licituds i contractar-ne només 250, un de cada 3.000. El seu focus de profitability és «molt europeu»: no estan per donar la patada endavant, sinó obsessionats que les empreses facin pasta.

Cashflow, pricing i la infraestructura compartida

Es maticen mútuament sobre el cashflow. Per a Àlex seria el punt de Constellation Software, però Meetup era deficitari i diverses adquisicions no tenien recurrència ni subscripció; la lectura compartida és que el cashflow ve a posteriori. Bending Spoons juga amb empreses que ja han demostrat que poden escalar, de manera que el risc no és si escalarà sinó on són les ineficiències, i amb la infraestructura comuna repartida pel grup i l'AI pel mig, on abans calien 400 persones al pic d'Evernote potser ara en calen 80. L'altra palanca és el pricing: coneixen la sensibilitat de preu dels EUA i poden abaixar marges per arribar a més usuaris (Evernote «no era barat», podia valdre 2 o 5 euros en comptes de 20), o empaquetar totes les apps del grup en una subscripció única.

La fugida endavant i el somni de cotitzar als Estats Units

La part més arriscada és el finançament. Bending Spoons ha passat de fer consultoria i muntar les seves apps com un venture studio a aixecar 155 milions el febrer de 2024 i una ronda recent de 710 milions amb una valoració de 11.000 milions pre-money, més uns 2.800 milions de deute per finançar l'operació d'AOL. Per a Àlex, que en porta anys de startups, és una rara avis que només s'explica perquè és una empresa única amb un playbook particular, i fa tota la pinta d'una fugida endavant: el desenllaç probable seria sortir a cotitzar al mercat dels EUA (els fundadors prefereixen Nova York abans que els mercats europeus, «les lligues de segona»).

El retrat numèric ajuda a entendre l'animal: fundada el 2013, amb només dotze anys ha arribat a una facturació de 622 milions el 2024, amb un EBITDA ajustat de 315 milions i entre 100 i 200 milions d'usuaris actius mensuals. Àlex compara la velocitat amb la cursa per arribar al milió d'usuaris —de WhatsApp i Instagram a TikTok i ChatGPT, cada cop més ràpid— i es pregunta quantes empreses de private equity han crescut tant en tan poc temps. El tancament, fidel al títol: «Déu-n'hi-do, els Uri Geller de les startups».