Especial WWDC 2023

Una conversa "asimètrica" l'endemà de la keynote

Setmana sense convidat: Marc i Àlex despatxen la WWDC 2023 d'Apple a menys de 24 hores de la keynote. La conversa, bromegen, no és desinformada sinó "asimètrica": Marc ve amb els deures fets —s'ha vist la keynote i el State of the Union (la sessió tècnica per a desenvolupadors) i ha llegit testimonis de gent que ha provat el dispositiu—, mentre que Àlex confessa que ha obert un article de resum i ha buscat a Twitter, i tot plegat li ha semblat "completament irrellevant". Àlex reivindica el seu JOMO (joy of missing out): ja no mira les keynotes de setembre dels iPhone i el rellotge, que troba avorrides. Marc el matisa: l'única presentació que val la pena cada any és justament la conferència de desenvolupadors del juny.

L'"elefant a l'habitació": el Vision Pro

L'estrella és el Vision Pro, que Àlex insisteix a anomenar "les Oculus" i tots dos rebategen en broma com "provisió" abans de fixar-ne el nom real. El context ajuda: la setmana anterior Facebook havia anunciat la nova versió de les seves ulleres sense explicar-ne bé la proposta de valor ni la data, una jugada que un dels dos qualifica de les més patètiques de la història de l'empresa. La crítica de fons és que Facebook s'entesta a fer producte vertical quan la seva naturalesa és transversal, mentre que Apple és l'arquetip de companyia vertical. I la comparació visual és demolidora: els vídeos del metavers de Zuckerberg, amb un avatar a mig camí dels Sims i una Sagrada Família "que fas en dos minuts amb el Paint", contra l'acabat d'Apple.

El producte menys madur que Apple ha llançat mai

Marc situa el Vision Pro com, històricament, el producte menys polit que Apple ha tret. Recorda que tant el primer iPhone (sense 3G, amb el processador frenat per estalviar bateria) com el primer Apple Watch tenien limitacions fortes, però aquí l'estat embrionari va més enllà: preu d'uns 3.500 dòlars, venda només a botigues físiques americanes i, sobretot, una bateria externa penjada com un bolso que qualifica de "zero Apple". Per a Marc, Apple ha fet un pas enrere conscient i ha llançat aviat per aprendre del mercat.

"No és un companion de l'iPhone, és el futur del Mac"

Aquí Marc deixa anar la seva tesi forta: a diferència dels AirPods o l'Apple Watch, accessoris que enriqueixen l'iPhone, el Vision Pro no és cap complement del telèfon, sinó el futur del Mac —l'única plataforma d'Apple pensada per a interiors. Ho recolza en les demos: en cap no es veu ningú a l'aire lliure; sempre algú assegut davant d'una taula, en un avió o al sofà, en casos d'ús (videoconferència, programació, edició d'imatge) que calquen els d'un ordinador estacionari. La demo de tres pantalles infinites de desktop, "com les de Minority Report", és literalment el seu setup ideal.

Spatial computing, no realitat augmentada

A tots dos els crida l'atenció que Apple no pronunciï mai "realitat augmentada" —tot i ser el mode per defecte del dispositiu, que també fa realitat virtual— sinó que encunyi "spatial computing", computació espacial. Igual que havien predit a l'episodi anterior, tampoc hi ha cap menció a la intel·ligència artificial en tot l'esdeveniment. Hi apareix una distinció tècnica fina: una projecció al vidre (com el Heads-Up Display del BMW de lloguer que Àlex va provar als EUA) no és realitat augmentada de debò, perquè la definició exigeix que el contingut s'adapti a la realitat. Però hi coincideixen: val més una cosa imperfecta que aporta valor que una de purista i inútil —"el 90% del que es resol amb blockchain es resol amb una base de dades".

Per què les Oculus i la Google Glass no van quallar

Marc repassa per què la realitat virtual no ha fet el salt. Per al gaming, les primeres Oculus —que ell mateix va provar als EUA— no et deixaven jugar més de set minuts sense marejar-te i la gran millora de la segona era arribar a la mitja hora —inútil per a gamers de debò—; i per al mídia, veure una pel·lícula obligava cada membre de la família a posar-se el seu casc. Per això Apple aposta pel vector individual (la feina) i no per la socialització. De la Google Glass, Àlex en destaca tres pecats: bateria i connectivitat insuficients, i un posicionament outdoors que et feia semblar "un gilipolles" —un factor de moda que tampoc van superar les ulleres de Snapchat, a diferència dels AirPods blancs.

El veritable problema social: no saber què està veient l'altre

El moment més fi de la conversa el destapa Àlex amb una analogia que Marc celebra: el problema no és tant que et gravin com no saber què està veient o sentint qui tens al davant. Ho il·lustren amb els AirPods —entrar a demanar un cafè sense treure-se'ls genera una asimetria incòmoda i una falta d'educació. A San Francisco es prohibia entrar a bars i discoteques amb Google Glass pel sol fet que poguessin gravar. Per això tots dos valoren que el Vision Pro, quan algú et parla, projecti a la pantalla frontal un reflex dels teus ulls perquè l'altre sàpiga que el mires.

El gen cultural de Facebook en un producte d'Apple

Àlex insisteix que llançar un producte incomplet per "provar i escoltar el mercat" és cultura de Facebook o Google —iterar ràpid amb plàstic barat— i no d'Apple, de cicles llargs i acabats fins; per això el troba estrany. Marc replica que Apple sí que itera la proposta de valor, a un altre nivell. L'exemple clau és l'Apple Watch, que tampoc estava per llançar: va sortir amb èmfasi en notificacions, materials (una edició d'or de 22.000 dòlars) i precisió horària, i va resultar que de tot allò a la gent només li importava la salut, on ara fan un "double down" que envejaria Garmin. I, segons informació filtrada, el Vision Pro es va començar a cuinar el 2014.

Plusos i menys de la keynote

Marc tanca el bloc de hardware amb el seu balanç. A favor: que no hi hagi "ni una paraula d'AI" a tota la keynote (sospita que arribarà amagada rere "machine learning" o "on-device intelligence"), i que qui realment innova en interfície és l'Apple Watch, amb una UI nova que sovint acaba caient cap a la resta de plataformes. En contra: ja són set sistemes operatius a mantenir ("una burrada"), i l'obsessió pel feature parity està fent perdre simplicitat al Mac. El que més por li fa és que Apple "se les doni de social" sense ser-ho: una empresa incapaç de matar els codis de verificació no li inspira cap confiança per recomanar-li contingut.

Les cinc petites millores que canvien el dia a dia

Marc presenta cinc funcionalitats menors però que milloren la vida real. Primer, que iMessage esborri sol els codis de verificació de doble factor un cop fets servir ("epic win"). Segon, poder enllaçar notes entre elles a l'app Notes. Tercer —la seva preferida— silenciar els AirPods des dels mateixos AirPods sense tocar el mòbil ni el Mac. Quart, un mode de cancel·lació adaptativa que deixa filtrar la teva veu quan parles. I cinquè, un editor de PDF complet a la vista prèvia: "un míssil a la línia de flotació d'Adobe", perquè no entén que el 2023 encara depenguem del monopoli de l'Acrobat. Tots dos prefereixen ja aquestes millores de qualitat de vida a les grans features.

La llista dels Reis: WhatsApp, calendari i el "cortar" del Finder

A tall de carta de reivindicacions, Marc enumera pain points que Apple encara no resol. Que recordi que escriu els missatges per WhatsApp i no per iMessage —si no és capaç ni d'això, com vol recomanar-li fotos? Que integri al calendari els events d'un domini connectat a iCloud, frustració documentada en fils de Reddit. I que arregli o elimini la compartició d'arxius des del Finder, que va tan malament que el diàleg de l'enllaç es queda penjat. De passada desfan un mite: el Finder sí que té "cortar" d'arxius des de fa anys, fent Comandó-C i després Opció-Comandó-V.

La petició més de casa: suport per al català

El tancament l'enllaça Marc amb l'ADN del podcast: la seva frustració més personal amb el Mac és que el 2023 encara no tingui suport natiu per al català. Cal importar el diccionari, però el corrector automàtic només funciona nativament per a l'espanyol i l'anglès, de manera que canviar el mapeig del teclat no canvia l'autocorrector, que marca tot el text català com a erroni. Demana, com a mínim, una drecera per canviar la llengua del corrector. I una última petició: que Apple Podcasts els categoritzi com a podcast en català —tenen la secció ben feta i Foc a Terra no hi surt, tot i estar llistat a tot Espanya.