Episodi 77
Superilles desertes
· 00h 41min
Com pot ser que ens plantegem reptes com portar una missió tripulada a Mart i, en canvi, per elegir els nostres representants encara posem una papereta en una capsa cada quatre anys?
Si funciona pels usuaris extrems, funcionarà per la mitjana i els més casuals. Pensem que un bon patró a l'hora de crear productes és el de dissenyar pels extrems — així ens ho demostrà OXO amb els seus estris de cuina.
Diferenciem entre els sistemes de e-voting i i-voting. Un exemple paradigmàtic del primer serien les eleccions de l'Índia — que durant un mes van cridar més de 900 milions de persones a les "urnes" i van mobilitzar 2.3 milions d'interventors. Un exemple del segon el trobem a Estònia — on ja el dia d'avui, més d'un 40% de la població vota per Internet.
La incongruència del progres tecnològic vs. obsolescència política
L'episodi comença amb una pregunta provocadora: com és que podem parlar de missions tripulades a Mart — una fita tecnològica extraordinàriament complexa — mentre que el sistema democràtic bàsic continua essent equivalent a «posar una papereta en una capsa cada quatre anys»? Els presentadores suggereixen que hi ha una incongruència radical en quant a on invertim energia, recursos i innovació.
Superilles: Un exemple de reinvenció urbana
«Superilles» és un concepte d'urbanisme desenvolupat inicialment a Barcelona. La idea és dividir la ciutat en blocs més gran on el tràfic de vehicle privat es restringe sevérement, prioritzant el transport públic, les bicicletes, i les zones de vianants. Els presentadores sembla estar criticant que aquestes iniciatives sovint resulten «desertes» — és a dir, que no aconsegueixen els objectius que es van proposar, o que la implementació és insuficient.
La incapacitat de resoldre problemes locals bastes
L'episodi sembla suggerir que mentre som capaç de conceptualizar missions interplanetàries, som incapaç de resoldre problemes més locals i més urgents: com moure'ns més eficientment pels nostres ciutats, com fer la vida urbana més vivible, com reduir la contaminació. Els presentadores critica la disjunció entre la nostra capacitat tècnica (que és enorme) i la nostra capacitat política (que sembla estancada en un model vell).
Democràcia digital vs. democràcia analògica
Els presentadores sembla suggerir que els sistemes de vot i selecció de representants són clarament obsolets. Mentre que les xarxes socials, les aplicacions mòbils, i els sistemes de pagament digital han revolucionado altres aspectes de la vida, el vot continua essent un procés analògic, lent, i potencialment propens a errors. L'episodi planteja: per què no hem modernitzat els sistemes democràtics bàsics?
Innovació selectiva i la falta de voluntat política
La crítica més profunda sembla ser que innovem quan és lucratiu o tecnològicament interessant (missions a Mart, nous dispositius electrònics), però no innovem quan implicaria desafiar estructures de poder establertes (sistemes electorals, governance urbana). Els presentadores critica aquesta disjunció.