Especial WWDC 2024

Zero expectatives com a estratègia de satisfacció

Episodi sense convidat dedicat a la keynote del WWDC 2024 d'Apple. Marc, que és la font d'informació d'Apple del programa —tot el que sap, diu, ho sap pel John Gruber—, arrenca amb una declaració de principis: ja no s'emociona amb les keynotes. Amb 37 anys assegura que té zero expectativa, i ho ven com una virtut, perquè a la presentació tot funciona perfecte però després, al teu Mac, el corrector de català no va i Siri no et sap dir quant queda per al pròxim esdeveniment. La tesi: baixar les expectatives per optimitzar la satisfacció final amb el producte.

L'altre amfitrió admet que no havia fet els deures —la nit abans havia quedat amb un exclient i la cosa va derivar cap a les birres—, així que delega la feina d'anar disparant novetats. Tots dos coincideixen a queixar-se que ja cansa el rotllo de muntar una pel·lícula a la Steven Spielberg per cada keynote: les presentacions d'OpenAI i Google, amb dos paios davant d'una pantalla, molen més.

Les petites coses que fan la vida millor

En comptes de repassar-ho tot —per a això ja hi ha el post de The Verge—, Marc tria les novetats que de debò li van agradar, sovint funcions menors que passen desapercebudes. Salta el Vision OS (a Espanya no es ven, així que fora) i es queda amb detalls de l'Apple TV: el nou estalvi de pantalla amb l'Snoopy a casa seva li sembla brillant, i celebra que ara, quan tires deu segons enrere, s'activin automàticament els subtítols —cosa que ell fa servir per pescar accents anglesos que no entén, com el del Samuel L. Jackson de Pulp Fiction—.

A iOS comenten poder amagar completament aplicacions —clarament pensat per a infidels que volen amagar el Tinder, bromegen— i la nova API perquè apps de tercers afegeixin botons al Centre de Control. Però la funció estrella per a Marc és l'iPhone Mirroring: controlar el telèfon des del Mac. L'altre li costa veure-hi utilitat més enllà de jugar a Pokémon GO al portàtil, fins que apareix el cas guanyador —rebre les notificacions del banc i copiar codis d'autenticació de doble factor sense haver d'anar a buscar el mòbil.

L'iPad, el llapis i la cal·ligrafia que es corregeix sola

La millor presentació de tota la keynote, de llarg, va ser per a Marc la de l'iPad amb les notes: una noia resolent un problema de física amb el llapis com si escrivís en una llibreta, de manera que en canviar un exponent o moure un slider d'angle es redibuixava la gràfica que havia pintat a mà. Espectacular, tot i ser el típic que funciona a la demo i mai al teu dispositiu. L'altra funció destacada és Smart Script, que millora la teva cal·ligrafia a mesura que escrius mantenint la genuïtat de la lletra.

D'aquí surt una conversa sobre escriure amb el Pencil: un dels dos fa journaling amb l'iPad i fa servir GoodNotes, on nota que segons el nivell de zoom li surt una lletra o una altra, i parlen de com el primer Pencil era horrible i de la fricció inevitable entre vidre i paper. La conclusió jocosa: si tens lletra de metge, seguiràs tenint lletra de metge, però estilitzada.

El Mac, els passwords i el porta-retalls que no arriba

Marc capitaneja la part del Mac, l'única plataforma que diu fer servir. La novetat que més il·lusió li fa és que l'app de contrasenyes deixi de ser una caixeta dins d'Ajustaments i passi a ser una aplicació pràcticament equivalent a 1Password —i a sobre, gratis—. Tots dos creuen que molta gent hi migrarà perquè moure contrasenyes és tan fàcil com exportar marcadors. Això porta a una confessió en clau de servei públic: l'amfitrió que és propietari de l'empresa explica que el 1Password de feina tenia una secció "private" que tothom assumia inaccessible per a l'administrador, fins que van descobrir que sí que s'hi podia entrar; la recomanació és separar un 1Password de feina i un de personal.

Comenten també que Apple s'ha empassat l'app Magnet integrant la gestió de finestres de manera nativa —mala notícia per a l'indie developer que en vivia— i clamen perquè encara no existeixi un porta-retalls múltiple natiu, una oportunitat de negoci oberta des de Windows 95. Tanquen amb un Safari que ha copiat idees del navegador Arc amb resums i highlights de pàgines web.

Apple Intelligence i la nostra IA torrada

Evidentment no podien dir-ne intel·ligència artificial a seques: es diu Apple Intelligence. Marc ho il·lustra amb una escena de Mad Men —el Don Draper i el compte de Lucky Strike— en què, davant la prohibició de dir que el tabac és sa, el publicista converteix un procés que tenen totes les marques en un eslògan propi: "Lucky Strike is toasted". La resta fan intel·ligència artificial; la nostra és Apple Intelligence.

Marc resumeix com funciona en tres nivells. Primer, una capa semàntica: Siri ara té context sobre tu i pot encadenar dades (l'exemple de la keynote era saber si arribaràs a la cita amb la teva filla si et retarden la reunió anterior); Marc està convençut que al seu telèfon mai funcionaria —si pregunta si arribarà d'hora al McDonald's, segur que li indica un d'Islàndia—. Segon, la part generativa (reescriure textos i generar o retocar imatges), semblant al que havia presentat Microsoft, i que passa al dispositiu. El que més el sorprèn és l'agressivitat del tall de hardware: la funció només arriba als Mac amb xip M1 o superior i a l'última generació d'iPhone, així que qui es va gastar 1.500 euros en un iPhone 14 Pro queda fora; a sobre, de moment només en anglès americà. El tercer nivell és el salt a ChatGPT: per a les coses que Siri no sàpiga, et demanarà permís per consultar OpenAI, amb un disclaimer que avisa que la resposta no ve d'Apple. Marc ho llegeix com pura prudència: si poses la teva marca al costat d'una tecnologia que al·lucina, val més tancar la part pròpia entre guardarraïls i derivar la resta a un tercer.

La rabieta d'Elon Musk i la capsa de Faraday

El drama de l'episodi és la reacció d'Elon Musk a l'acord Apple-OpenAI, que no va ser amb xAI, la seva competidora. Marc el descriu en plena rabieta de campionat: deu o dotze tuits enfotent-se'n amb una quantitat de cringe insuportable. Musk va amenaçar que si Apple integra OpenAI a nivell de sistema operatiu, tots els dispositius d'Apple quedarien permanentment vetats a les seves empreses, i que les visites haurien de deixar els aparells a la porta dins una capsa de Faraday. Rematava dient que és obvi que Apple no és prou intel·ligent per fer la seva pròpia IA i que no té ni idea de què passa amb les teves dades un cop arriben a OpenAI.

Lligat a això, Apple va introduir la idea del Private Cloud Compute, que segons va prometre faria córrer tota la computació d'IA contra un cloud basat únicament en hardware d'Apple. Marc admet que això el desconcerta: no sap quin hardware d'Apple existeix avui per fer training o inferència a aquesta escala —el mercat és bàsicament NVIDIA i AMD—, així que es fica en un terreny que no domina i promet un update quan en tingui més informació.

La privadesa com a cavall guanyador d'Apple

Per als dos amfitrions, la derivada més clau de la keynote és que Apple segueix guanyant la guerra de la privadesa. Mentre Google, Microsoft i Amazon competeixen pel cloud o el gaming, Apple ha decidit destacar-se en privadesa, i ho fa bé tot i les seves cagades en altres fronts. Fer el partnership amb OpenAI i no amb Musk és coherent: casar-se amb algú tan volàtil seria dinamitar-se el propi estoc. Un dels dos recorda que fa sis o set anys apostar per la privadesa era jugar amb una mà lligada a l'esquena, i que ara tothom s'apunta al carro per pura teoria pendular: després d'anys de venda de dades i filtracions constants (els 120 milions de comptes de Dropbox, els 693 partners de cookies d'un diari esportiu), el pèndol ha tombat i la gent vol recuperar el control.

Malgrat l'expectació prèvia, Marc creu que Apple s'ha quedat a mig camí deliberadament. El seu rol no és crear mercats: deixa que els altres s'estavellin experimentant i copia el que funciona (els widgets d'Android, les idees d'Arc, els teclats de tercers) per portar-ho a les masses amb la seva distribució. Tanca amb la seva decepció personal: esperava un equivalent a l'assistent de la pel·lícula Her i li sorprèn que, tenint-ho a tocar, no hi hagin invertit —i això que Siri sempre li ha semblat una porqueria que desactiva en cada dispositiu nou—. Sobre el calendari, conclou que la IA quedarà englobada dins la conferència de desenvolupadors; l'únic esdeveniment que mai desapareixerà és el de setembre, el dels iPhone.