Mastodon en perill d'extinció

Tres hores de tren cap a una xerrada per a business angels

Episodi sense convidat gravat amb l'Àlex de camí a València —tres hores de tren que aprofita per fer neteja de les seixanta-nou pestanyes que té obertes al navegador. L'han convidat a donar una xerrada a business angels i startups sobre com invertir i, sobretot, com no invertir, la seva tesi de sempre: en un sector tan opac i controlat per uns quants cognoms, compartir les pròpies cagades des de la mirada d'un outsider li sembla de molt valor. Promet polèmica, perquè quan va a un lloc sempre deixa titulars.

Mr. Jeff i el fil dels draps bruts

Abans d'entrar en matèria comenten Mr. Jeff, l'startup valenciana de bugaderia a domicili que havia aixecat uns 83 milions de dòlars (amb una valoració al voltant dels 90) i que arrossegava problemes: impagaments, el cop de la pandèmia i rumors de tancament. Cap dels dos hi tenia gaire confiança, i un d'ells recorda haver entrevistat el fundador anys enrere sense recordar-ne gaire l'activitat. De la broma del «gestionar draps bruts» en surt el fil de l'episodi —la companyia ha hagut de fer molta neteja a casa pròpia, amb la casa en flames.

El titular del dia: a Mastodon no ha passat res

Una de les pestanyes obertes és la de Mastodon, i el titular que llança l'Àlex és contundent: ha passat un cop a la setmana a mirar què s'hi cou i la resposta és que no hi ha passat res, absolutament res. No li veu futur a la xarxa. Recorda que ja s'hi havia apuntat cap al 2018 o 2019, no hi va trobar res i va tancar el compte; el va reobrir arran de tot l'enrenou d'Elon Musk amb Twitter, però tres mesos després segueix sense veure-hi moviment. El primer problema que detecta és que la majoria de gent que hi és no està activa —tot i admetre que a Twitter passa igual, on diuen que per cada usuari que publica n'hi ha deu mil que només llegeixen, però amb una massa prou gran perquè ja sigui interessant igualment.

Ser part del problema: comptes sincronitzades i contingut no exclusiu

El segon problema l'admet en primera persona: ell mateix té la conta de Twitter connectada a la de Mastodon, així que no genera contingut exclusiu i, quan hi cau algun missatge, arriba amb un format que delata que ve d'una altra app. La percepció de l'usuari de Mastodon és la de qui veu algú que no s'hi implica, només sincronitza. Ho lliga amb el boom de les xarxes: el contingut automatitzat a totes les plataformes alhora baixa l'engagement, perquè si algú publica automàticament segurament no respon. Quan no ets part de la solució, ets part del problema.

Quin valor aporta que no donin les alternatives

La tercera objecció és la de fons: quin avantatge real aporta Mastodon que no donin ja les seves alternatives? Reconeix que no els desitja cap mal —preferiria que desaparegués Twitter i funcionés Mastodon, una comunitat molt més acollidora, lliure de hate i de bots, feta amb Ruby i sense Elon Musk pel mig—, però l'única cosa que fa millor són els valors, una cosa intangible que només valora una minoria. I la gent canvia d'aplicació quan li millora la vida per una ordre de magnitud en cost, eficiència o velocitat: no pagaràs el canvi per un parell d'euros, però sí per estalviar-te'n centenars, o si l'alternativa va deu vegades més ràpida, com qui passa de Gmail a Superhuman.

Marc replica: l'efecte xarxa i el cas WhatsApp contra Signal

Marc, que reconeix ser el gran usuari de Twitter dels dos —tant que l'Àlex diu que «l'utilitza per ell»—, hi posa matisos. Treu un article de Wired amb les xifres: Mastodon tenia uns 380.000 usuaris actius mensuals adormits, l'èxode de Twitter el va enfilar fins als 2,5 milions, i en un sol mes n'havia perdut un milió. Per Marc no és tant que se n'hagin anat com que mai hi van arribar a estar de debò. Aquí surt la llei de Metcalfe —el valor d'una xarxa és proporcional al quadrat dels seus nodes—, amb un matís decisiu: aquest valor depèn de la gent que tu coneixes que la fa servir. L'exemple net és WhatsApp contra Signal: si te'n vas a Signal hi trobes tres persones, mentre que a WhatsApp hi és tothom; aquí no tenir WhatsApp és l'excepció.

Serveis que et mapegen el cervell: Notion i la privacitat

Marc defensa que hi ha serveis que encaixen tan bé amb la teva manera de pensar que t'hi quedes enganxat. Per ell, un d'aquests és Notion: molta gent diu que no l'entén, però a ell qui el va dissenyar li va mapejar el cap. Amb WhatsApp li passa igual —està fet per com és ell: grups petits, comunicacions privades, sense ganes d'explicar la seva vida en obert. És el contrapunt a la idea que el text de Twitter atrau perfils més restringits mentre les imatges d'Instagram abracen més realitats i fan pensar menys.

El malson de donar-se d'alta: el fedivers explicat com el correu

Tots dos coincideixen en una de les grans barreres de Mastodon: el procés d'alta. Has de triar un servidor, acabes amb un nom d'usuari amb una coletilla segons la instància, i la visibilitat entre servidors no s'acaba d'entendre. L'Àlex confessa que ell tampoc s'ho ha mirat a fons —si no ho ha volgut entendre ell, per què ho entendrà la resta. Marc, en canvi, sí que hi va dedicar temps tot i que no hi escriuria mai, i ho desmitifica: el fedivers funciona com el correu electrònic. Muntes un servidor amb el teu domini i pots connectar amb qualsevol altra instància, igual que un Gmail envia un mail a una adreça de MarsBased. I avisa contra un malentès estès: l'arquitectura és descentralitzada, però el motor és central —res de blockchain ni d'esperar que algú mini els blocs: és un servidor en Ruby corrent en un Amazon Web Services. La barrera d'entrada, pensada per filtrar usuaris i evitar una allau, els ha sortit pel broc gros: la gent desisteix.

Artifact, P2 i el Lindy effect

Marc treu dues xarxes noves amb hype: Artifact, muntada pels dos fundadors d'Instagram, i una altra que anomena P2. Però plana sobre totes la mateixa pregunta: fins a quin punt no pateixen l'efecte de sempre, que la gent s'hi aboca de cop i la deixa córrer amb una facilitat acollonant. D'aquí surt el Lindy effect —com més temps porta funcionant una eina, més crèdit mereix que segueixi funcionant—: més val confiar en la inèrcia d'allò consolidat que en qualsevol novetat. I recorden que els canvis que sí que van quallar —de Facebook a Instagram, de la fotografia al vídeo amb TikTok— sempre van portar un contingut exclusiu i un canvi de paradigma. Mastodon, en canvi, només construeix un Twitter nou, idealista i sense innovació, i prometia terra promesa per arribar a un erm sense res a cultivar.

El valor de Twitter com a eina d'immediatesa

Per la feina de comunicació oberta, el valor de Twitter és arribar a molta gent, i fins i tot els usuaris inactius aporten: a LinkedIn et donen accés als seus contactes, i a Twitter els seus likes i retuits retroalimenten l'algoritme i t'acosten seguidors nous. Sobretot, Twitter s'ha convertit en una eina d'immediatesa: quan hi ha una vaga o cau Amazon o GitHub, s'hi mira abans que a Google, perquè les reaccions hi són abans que els comunicats oficials. Això Mastodon no ho dona, i li falta la cosa diferencial que el faci deu vegades millor. Qui sí que ha sabut aprofitar la tirada han estat les comunitats de Discord i Slack, amb un públic més jove acostumat a l'streaming i a la immediatesa. Un dels dos queda francament decebut, tot i reconèixer que Mastodon no en té tota la culpa: anava al seu ritme i la tempesta de Twitter el va enxampar sense estar preparat.

Substituirà algú Twitter? Comebacks i atomització en comunitats

La pregunta de tancament és si alguna xarxa arribarà a substituir Twitter. La tesi de Marc és que ja no hi ha espai per desplaçar plataformes amb una massa crítica tan bestial; mai s'ha vist que un incumbent amb milers de milions d'usuaris caigui per algú que arrenca de zero —el normal és que comenci per un vertical i el gran el vegi venir i el compri. Repassa el timeline d'internet, on Google rebenta Altavista i companyia però Microsoft o Yahoo no acaben de morir mai, i aposta pels comebacks inesperats: un retorn de Snapchat o de MySpace. L'Àlex hi posa el contrapunt: el relleu no vindrà d'un sol gran competidor sinó d'una atomització cap a comunitats més petites —Discord, Slack, WhatsApp—, cap on ja està migrant la gent. Tots dos hi veuen WhatsApp atacant la línia de flotació de Twitter amb els estats i les reaccions, i tanquen amb la sospita que potser ja ens cansarem d'haver connectat amb tanta gent que no ens importa.