Meló Musk

Tornada de vacances i el «clic» que costa tres setmanes

Arrenquen retrobant-se després de l'estiu, encara que —com remarquen entre rialles— ningú no haurà notat l'absència perquè no han parat de treure episodis. L'Àlex, que sí que ha plegat, recupera una conversa anterior sobre el famós «clic» de les vacances: aquell punt en què el cervell «passa a pesar menys», t'oblides de qui ets i on treballes i ja no saps ni quin dia és. Aquest cop no l'ha arribat a fer del tot, perquè ha partit l'estiu en dues tandes de dues setmanes amb un offsite d'empresa pel mig; preveu, això sí, una segona meitat d'any de pujada sense descans fins a Nadal.

Marc, en canvi, no ha fet vacances i confessa que se sent fora de joc: no ha vist ni la interfície ni el logo del tema d'avui. Bromegen que ja no pateix FOMO ni JOMO, sinó una categoria nova: la voluntat activa de no voler saber res del que és nou i efímer.

Threads, el clon de Twitter que Facebook va avançar per culpa de Musk

El tema és Threads, la nova xarxa de Meta —que l'Àlex insisteix a anomenar Facebook, igual que es nega a dir Alphabet en lloc de Google. La història té tints de telenovel·la: Facebook tenia el llançament previst per d'aquí un mes, però els problemes a Twitter van obrir una finestra d'oportunitat. Amb l'arribada d'Elon Musk —el «Meló Musk» del títol—, l'acomiadament massiu de plantilla, factures de proveïdors i de cloud sense pagar i caigudes de servei (l'Àlex parla d'un autèntic «clusterfuck»), Zuckerberg va decidir disparar el llançament per «demà» i capitalitzar el caos.

El resultat van ser xifres rècord: uns 40 milions d'usuaris el primer dia i 100 milions la primera setmana, afavorit pel truc d'importar directament els seguidors d'Instagram. Tenint Facebook milers de milions d'usuaris, fer-ne migrar un percentatge era fàcil.

El que mou la pasta són les marques

Per l'Àlex, el quid de la qüestió no és l'usuari final sinó les marques. Twitter havia estat un gran buc insígnia de l'engagement de marca —els community managers enginyosos, la sensació que parlar amb les marques era guai—, però ara el percep com un lloc on només queden spam bots, crypto bros, trolls i nazis. Si moltes marques es passen a Threads i Meta aconsegueix monetitzar-lo, es quedarà. Zuckerberg ja ha dit que primer vol mil milions d'usuaris i després pensarà com fer caixa, com va fer amb Facebook abans de posar-hi anuncis.

L'Àlex aprofita per llançar un consell als emprenedors: invertir en creixement està molt bé, però tu no ets Facebook ni Mark Zuckerberg. Hi ha startups «de medio pelo» que cremen growth sense monetitzar mai i acaben petant, com la barcelonina Vadi.

Per què Twitter és un mal negoci: l'anunci natiu

Marc agafa el relleu amb tres angles. El primer, dit amb ganes: «Twitter, com a negoci, és una autèntica merda». El raonament és de manual. Facebook va inventar l'anunci natiu dins del feed —«el millor invent del planeta després del foc i la roda»—: estàs relaxat fent scroll i, de manera algorítmica, et claven publicitat de marca, que és on hi ha els diners de debò (no en el direct-response de Google). És el motiu pel qual Dove i Axe, tan diferents, són totes dues de Procter & Gamble.

Twitter va copiar el model sense tenir-ne la naturalesa: l'usuari hi arriba en mode agressiu i hipervigilant, llegint text dens de gent extremista, i l'última cosa que vol és un anunci inspirador estil «Just Do It». Per això ha reportat beneficis molt poques vegades. Si Marc fos Musk, ho hauria tancat darrere d'una subscripció i hauria dit als usuaris que «a partir d'ara això fa diners».

Importar followers i el truc de créixer a esquena d'un altre

El segon angle: amb una massa d'usuaris prou gran, qualsevol funcionalitat que hi posis tindrà un ús desorbitat. Comenten que és la segona vegada que Meta ho fa: Instagram va créixer a esquena de Twitter aprofitant-ne l'API abans que la tanquessin. Surten exemples de productes que dominen només per venir per defecte —Apple Maps a l'iPhone, o iMessage, que un dels dos qualifica de producte nefast— i el cas de les Stories, que Instagram va copiar de Snapchat i li va «menjar la torrada» gràcies a una base d'usuaris molt més gran.

ActivityPub, open source i la guerra pel talent

Marc obre el que anomena el punt 3B i que ningú no havia tocat: per primera vegada Facebook sembla abraçar de debò el món obert. Threads està muntat sobre ActivityPub i no és centralitzat, i Meta acaba d'alliberar el seu model Llama 2. La lectura de fons és que Facebook havia perdut la cursa pel talent. Recorda com Microsoft va recuperar terreny abraçant l'open source —reconeixent l'error de girar l'esquena a Unix— i publicant coses com Visual Studio Code o comprant GitHub, fins a passar de «dolent» a «friendly».

Facebook, en canvi, ha fitxat sempre vivint del hype de la tendència del moment (xarxes socials, marketplaces, el metaverse) i havia arribat al punt que ja era estrany que conservés talent. Amb tanta dilució, fitxar un «ex-Facebook» número 96.000 ja no val res, a diferència de l'empleat número 12 de fa quinze anys; ho il·lustren amb xAI, la nova empresa de Musk que presumeix d'haver-se endut els millors del sector.

Twitter no morirà: massa, inèrcia i immediatesa

A la pregunta de si Twitter tancarà, l'Àlex és taxatiu: no. Quan van esclatar els escàndols electorals i van proliferar els clons d'ultradreta —Parler, Truth Social, una mena de «Forocoches» fet xarxa social—, ja va predir que no en funcionaria cap, perquè concentraven el pitjor de la societat en cambres d'eco. Twitter, en canvi, sobreviu per pura massa, inèrcia i marca: matar un producte amb tants usuaris costa moltíssim (MySpace mai no ha desaparegut del tot; només mors si t'executen del tot, com l'MSN Messenger).

El seu gran actiu és la immediatesa: la gent va deixar d'anar a Google per assabentar-se de què passa i va començar a obrir Twitter, perquè publicar-hi 280 caràcters són dos segons i un article periodístic triga minuts. Per això la pregunta de veritat no és si Twitter desapareixerà, sinó si Musk decidirà tancar-lo per caprici.

El «glass cliff» i la nova CEO

De la mà del nomenament de la nova CEO surt un concepte que un dels dos havia après de la seva germana: el «glass cliff». Si el «glass ceiling» és el sostre de vidre, el «glass cliff» és el penya-segat de vidre: posar una dona al capdavant d'una empresa just quan ja es veu que caurà, perquè la culpable sigui ella. Molta gent ho aplica a Twitter, on qui continua tallant el bacallà i fent els memes —en un exercici de «masculinitat fràgil»— segueix sent Musk, de manera que no se sap fins a quin punt la nova CEO té cap marge real.

44.000 milions per una patata: bon negoci o no?

Aquí els pronòstics es creuen. Marc no ho veu un bon negoci: «el teu amic Musk» va comprar a preu de mercat una empresa que no fa diners per una xifra astronòmica (al voltant dels 44.000 milions) i, un cop tret tot el greix, ja no val el que valia. Recuperar la inversió li sembla pràcticament impossible, potser una de les pèrdues personals més grans de la història en una companyia privada.

L'Àlex matisa des de la frugalitat: el que Twitter ha perdut en valor estimat ho ha guanyat en eficiència. Acomiades el 90% de la plantilla i l'app segueix funcionant gairebé igual —senyal de la ineficiència que arrosseguen les grans organitzacions «de rendes». A MarsBased, explica, auditen cada any el programari i es carreguen el que no fan servir (Calendly, Zoom, Basecamp), i mai no han fet tanta caixa; les startups de venture capital no fan mai aquest exercici i acumulen una síndrome de Diògenes de subscripcions. Amb Twitter Blue i comptes morts depurats, sosté que la xarxa és salvable a còpia de decisions dures i que el preu no anirà a zero.

Càstig contra incentiu, Bluesky i Mastodon

El que l'Àlex no acaba d'entendre és que Twitter castigui repetidament els usuaris que no paguen —baixant-los l'abast i les interaccions per no posar 8 dòlars al mes— en lloc de premiar els de Twitter Blue sense perjudicar la resta. Tot i així, que encara no s'hagi enfonsat demostra fins a quin punt enganxa: segueix sent la seva primera aplicació en ús, només per darrere de Pokémon Go.

Tanquen repassant els eterns aspirants. Recordant un tuit que demanava si algú se'n recorda de Bluesky, Marc l'equipara a Clubhouse —un miratge efímer—, mentre que Threads, en venir de la mà d'un gegant com Facebook, li sembla diferent. L'Àlex desmunta un article de la CNN sobre la caiguda de Threads dient que és com publicar que avui ha sortit el sol: tota app té un pic de llançament i després baixa fins a estabilitzar-se. I de passada confessa que feia tres mesos que no obria Mastodon i que la integració amb Twitter se li havia trencat.