Episodi 115
visionariOS
· 00h 43min
Avui, miscel·lània de la bona. Des de consells d'empatia per no fer el ridícul en primeres cites, passant per idees d'aplicacions per les Vision Pro, fins a un hipotètic fons de garantia transnacional per salvar la humanitat del contingut brossa a les xarxes.
- No contents amb tot plegat, també parlem de superpoders inútils. Un tema que es va convertir en el seu propi episodi ja fa més de dos anys.
- El documental de criptobros es diu Bitconned. Una producció de Netflix, narrada pel mateix fundador, que relata l'estafa de Centra Tech.
- Regalem consell de no-inversió repassant companyies que recentment van tocar el cel i avui dia valen menys que un bitllet del Monopoli. Entre elles: 23andMe, Peloton, o Amplitude.
- Finalment, ens preguntem per què durant els últims anys no hem vist cap nova companyia d'electrònica de consum. Les úniques dos que se'ns ocorren a nosaltres són Tesla i Sonos.
La comunicació emocional en la relació de podcast
L'episodi comença amb Àlex fent una observació molt personal: en els últims dos anys, Marc ha deixat de preocupar-se per no saber de què parlar cada setmana. Àlex suggereix que això no és perquè els hi faltin temes, sinó perquè Marc ha après a adaptar-se a la dinàmica de la conversa. En les relacions humanes (i per extensió, en la dinàmica de podcast), una habilitat crucial és la de poder llegir l'altra persona i adaptar-se. Àlex explica que els grans venedors sovint tenen aquesta capacitat: emeten a una «longitud d'ona» que els permet detectar la longitud d'ona de l'altra persona i sincronitzar-se amb ella. Inicialment, Àlex havia de «portar el micro a reparar» quan es va adonar que la seva sintonia emocional amb Marc no estava ben alineada, però amb el temps, tots dos han evolucionat.
El tema de la Vision Pro i les ulleres intel·ligents
Marc fa una pregunta interessant: si ell portés ulleres Vision Pro a la trucada de vídeo, com es veurien mútualment? Àlex explica que tenia les ulleres i que, ironicament, les ulleres de realitat augmentada tinguen ulls falsos que es mostren a la càmera, però només si detecen moviment front. Si Cap algú al davant, els ulls falsos no s'activarien, donant l'impressió d'una persona sense ulls, literalment com un astronauta.
La discussió sobre Vision Pro és interessant perquè revela un problema amb aquesta tecnologia: malgrat les expectatives inicials, el hype ha deflactat significativament. Àlex i la seva empresa han rebut demandes de clients que volen explorar aplicacions per a Vision Pro, però els dubtes sobre la viabilitat comercial i l'utilitat real de la tecnologia abundan. Meta té les seves pròpies ulleres AR/VR amb un preu considerablement més alt, però sense els «ulls falsos» divertits de la Vision Pro. El mercat per a aquesta tecnologia és encara molt immadur, i les aplicacions útils i engagis són escasses.
Idees d'aplicacions per a Vision Pro
Algunes idees discutides per a possibles aplicacions de Vision Pro inclouen experiencies d'entrenament inmersivo, educació en temps real amb superposició de dades, i fins i tot aplicacions de networking professional. Tanmateix, la realitat és que el preu elevat de les ulleres continua sent una barrera significativa per a l'adopció massiva.
Conceptes més abstractes: wavelength, empatia, i compatibilitat
Àlex proposa un concepte interessant: cada persona emet a una «wavelength» (longitud d'ona) particular, determinada per la seva energia, la seva personalitat, i la seva manera de comunicar. Els grans comunicadors són capaços de detectar aquesta wavelength en altres personas i d'ajustar la seva pròpia emissió per sincronitzar-se. Marc, inicialment, era un miqueta difícil de sincronitzar: antisocial, amb poca tolerancia pel small talk, amb demandes molt específiques sobre com volia que transcorregués el podcast. Però amb els anys, tant Marc com Àlex han après a navegar aquestes diferencies, a llegir-se mutualment amb més precisió, i a adaptar-se de forma més natural. Això és la base d'una relació de podcast sostenible i agradable per a tots dos.