Episodi 48
Segon de podcàsting
· 00h 27min
Avui parlem d’un gran desconegut a l’escena tecnològica: el podcàsting 2.0. L’estàndard de podcàsting desenvolupat per una comunitat d’entusiastes lluitant contra el domini dels Apple, Spotify, Google, i altres gegants de la indústria.
Ja vam parlar de pòdcasts fa un temps, en concret, a la setena entrega de Foc a Terra: Primer de podcàsting. Un episodi un xic egoista, enfocat a la nostra pròpia experiència com a "radiofonistes amateurs".
Si us descarregueu una aplicació compatible — si voleu — ja podeu fer micro donacions 💸 amb Bitcoin (o boostagrams) al pòdcast.
Quan ens referim al podfather, parlem d’Adam Curry. El polifacètic emprenedor, radiofonista, i un dels principals promotors de la iniciativa de podcàsting 2.0.
La sèrie de Netflix que narra la història de Spotify que cap dels dos ha vist, però que igualment et recomanem, es diu The Playlist.
La infraestructura decentralitzada del podcasting original
Els podcasts es crearen per Dave Winer i Adam Curry als inicis del 2000 sobre RSS, la mateixa tecnologia que consumim avui en webs. El terme "podcast" es popularitzà quan Apple llançà l'iPod i els usuaris començaren a sincronitzar-hi contingut. Un detall crucial que sovint es desconeix és que iTunes mai no allotjà les dades: funciona com un directori indexat d'un repositori descentralitzat mantingut per tercers. Això permeté una arquitectura oberta on qualsevol podia distribuir el seu podcast al servidor que volgués.
Els namespaces d'iTunes i l'emergència de les grans plataformes
Apple mai posà mà activa sobre el protocol RSS de podcasting, deixant-lo relativament neutre i evolucionar lentament. Per sobre del protocol base, Apple creà un "namespace" propi (etiquetes XML específiques) que esdevingué estàndard de facto. Actualment, plataformes com Spotify, Amazon, Apple Podcasts i altres s'han adonat de la pasta en joc i comencen a privatitzar continguts amb contractes d'exclusivitat, semblant a la indústria de la música.
Podcasting 2.0 i la comunitat descentralitzada
Una iniciativa paral·lela anomenada Podcasting 2.0 manté una estructura nova de feed RSS nativa, oberta i descentralitzada amb una comunitat de GitHub molt activa. El Podcast Index és la nova base de dades oberta que ha reemplaçat parcialment iTunes, amb més de 4 milions de podcasts indexats i mig milió de noves publicacions cada 90 dies. Els valors de discoverability es mantenen alts per a tots els creadors, ja que apareixen en tots els agregadors simultaneament.
Micropagaments via Bitcoin i Lightning Network
La funcionalitat més fascinant de Podcasting 2.0 és la integració nativa de micropagaments en Bitcoin a través del Lightning Network, que consolida transaccions de forma més ràpida que els blocs estàndard. Els usuaris que escollen apps compatibles com Fountain pot enviar sats (satoshis) directament als creadors durant la reproducció. Foc a Terra ja ha rebut donacions a través d'aquest canal, demostrant l'efectivitat del model.
La tensió centralitzat versus descentralitzat en podcasting
Marc assenyala que el podcasting és potser l'única gran guerra tecnològica activa on realment existeix una batalla simètrica entre el open-source comunitari (Podcasting 2.0) i els "jardins tancats" de les grans corporacions. A diferència d'altres dominis, el podcasting manté un equilibri entre la visibilitat global en les plataformes grans i la capacitat de funcionar independentment. Això contrasta amb la ràdio espirata versus ràdios de comunicació massiva dels anys 70.
Joe Rogan, exclusivitat i la lesson apressa de la música
La firma de Joe Rogan amb Spotify per 100 milions exemplifica com els contractes d'exclusivitat han entrat en el podcasting, obrint portes per a la monetització professional però also creant conflictes editorials. Àlex expressa preocupació que el podcasting evolucioni cap a les guerres de drets de la indústria musical, on els creadors canvien de plataforma en busca de millors contractes, fraccionant l'audiència. Marc defensa que Rogan, malgrat tot, contribuí a la conversa de si el podcasting podia ser una feina lucrativa.
L'excepcionalitat de Spotify com a export europeu
La conversa deriva cap a com Suècia és un ecosistema de capital de risc potent i com empreses com Spotify, Klarna, TransferWise i anteriorment Skype han sorgit d'aquest context. Marc reflexiona sobre la "síndrome del catalaneta" européu que acceptem la mediocritat americana, mentre que mereixen més crèdit els innovadors locals. Àlex menciona "Mimetic Desire" per explicar com copiem comportaments de certs actors sense cap raó substancial.
Optimisme en la diversificació i preparació per al futur
Marc conclou amb un to optimista, argumentant que cada cop veurem més exemples positius de companyies europees competint globalment (Typeform, Spotify, WhatsApp), cosa que canviarà gradualment la mentalitat conservadora local. L'episodi acaba amb Marc demanant a Àlex que es prepari per parlar de FTX en la següent edició, donant-li un avís perquè no arribi desprevingut.