Perplexos

El tema que en Marc no ha resolt en 38 anys

Setmana sense convidat i monogràfic sobre navegadors, un terreny on un dels dos confessa que, després de 38 anys, encara no ha trobat la pau: es mou d'un cantó a l'altre i viu en una mena de "pack" de navegadors. El detonant és l'aparició de noms nous —Arc, i el Dia del mateix equip, l'alfa del qual un dels hosts espera des de fa dies—, animat per un tuit del fundador de Wunderlist que el pintava com el navegador definitiu. De passada llancen una observació curiosa: per què tantes empreses anglosaxones bategen els productes amb arrels llatines (Imagen, Veo, Dia)? Cap dels dos ho sap.

Per què sempre s'acaba tornant a Chrome

Un dels amfitrions reconeix que ha intentat sortir de Chrome "repetides vegades", fins i tot abans del podcast, i sempre acaba tornant: hi ha algun plugin que falta, alguna eina de desenvolupador que no hi és, alguna fricció que el fa recular. L'intent més seriós va ser amb Arc, que va abandonar per problemes concrets: l'autoarxivat de pestanyes era massa agressiu —li tancava les tabs cada dos dies en comptes de fer-ho al final de setmana, i de manera impredictible— i tenia problemes de sincronització entre ordinadors. Amb un navegador així d'"opinionat", si t'amaga les pestanyes quan menys t'ho esperes no pots planificar la neteja del divendres, i això el va fer tornar al malson de memòria que és Chrome.

Les cartes sobre la taula: Safari per la vida, Brave per la feina

Forçat a destapar el seu joc, en Marc explica el seu equilibri actual. Per a tot l'ús personal, Safari al 100 %: no li dona ni mig problema. Safari només falla quan vols fer servir aplicacions que clamen ser una app d'Electron —Slack, Notion, fins i tot Google Meet—; per a tota la resta, Brave. El descriu com un navegador megasòlid sobre Chromium, que s'actualitza puntualment cada dijous i és el més semblant a una instància neta de Chrome sense les triquinyeles del Big Tech al darrere, sempre que en desconnectis la capa de Web3 que, si no la fas servir, no et resulta gens "rendible".

ungoogled-chromium: el navegador ideal que no s'atreveix a instal·lar

L'ideal, però, existeix i té nom: ungoogled-chromium, un mític projecte de GitHub amb 22.000 estrelles que agafa cada release de Chromium i li arrenca tota la capa de serveis de Google, deixant un fork pur i sempre actualitzat. En Marc admet que no té collons d'instal·lar-se'l: és d'aquelles eines que t'avisen que estàs obrint "una aplicació de desenvolupadors no coneguts", i aquella alerta sempre l'acaba tirant enrere cap a Brave. Ho lliga amb una vella nostàlgia: els mods d'Android d'XDA Developers, que et donaven una ROM neta de tot servei de Google però et cremaven la bateria i podien colar-te malware —l'època de "briquejar" el telèfon—.

Commodity o utility: com es munta un negoci de navegador

Aquí entra el marc de pensament més de negoci de la conversa: la distinció entre commodity i utility. Una utility és com una pala —una eina amb què la gent fa altres coses—, sòlida i defensable; un commodity, en canvi, fa de mal monetitzar, i el dubte és en quin costat cau un navegador. L'incentiu de cada fabricant explica les seves limitacions: Apple fa Safari per defensar el seu hardware (i perquè Google li paga per ser el cercador per defecte), i per això va fluix amb les progressive web apps —vol que et baixis l'app—. El mateix val per a Google, i explica per què empeny el Manifest V3 de Chrome: per tallar una cama als adblockers. Quan una empresa ve de fora i no guanya diners directament del navegador, costa molt veure com en fa un negoci, més encara si ja ve instal·lat amb el dispositiu.

El navegador s'ha convertit en el sistema operatiu

La idea que articula l'episodi: el navegador ha esdevingut el sistema operatiu d'avui. Va passar de ser una eina per visitar pàgines a ser el punt d'entrada a internet quan Google va fer un moviment subtil però històric: convertir la barra d'URL en la barra de cerca. Avui ningú va intencionadament a la pàgina de Google; hi entres a través del navegador. Chrome s'ha convertit en "el Windows dels anys 90", amb un ecosistema sencer al voltant, i els altres navegadors (Brave, Vivaldi) juguen al mateix playbook —una capsa de Chromium amb els propis upsells de web3 o gaming en comptes dels serveis de Google—, per això s'acaben assemblant i costa tant sortir-ne. Dediquen fins i tot un minut de joia a la dominància de Chrome com un dels miracles tecnològics: un navegador sense sistema operatiu propi que va aconseguir que tothom se l'instal·lés per sobre del que ja tenia —el cavall de Troia que va entrar per les malifetes d'Internet Explorer, quan abans la gent es comprava el Netscape en una caixa—. D'aquí surt també el cas antitrust contra Alphabet i la pressió per forçar-los a vendre divisions, Chrome inclosa.

Perplexity contra Cursor: per què un fascina i l'altre no

Sobre els navegadors agèntics —la proposta de Perplexity amb el seu Comet, nadiu en IA—, un dels hosts confessa que Perplexity és una empresa que el té fascinat, no sap si per bé o per malament. La seva tesi: Perplexity i Cursor són dues versions de la mateixa idea —tots dos seuen sobre un producte molt establert (un editor de codi, una cerca) i l'embolcallen amb connectors a diversos LLMs—, però només Cursor li sembla valuós. Cursor aprèn al mil·lisegon de tota la metadata dels desenvolupadors que programen prova-error sobre la seva plataforma; Perplexity, en canvi, corre cap a un terreny on ChatGPT ja fa la cerca prou bé. Ell mateix era usuari actiu de Perplexity, però quan altres plataformes del seu ecosistema van incorporar la cerca, l'ús va caure en picat: al final t'estàs convertint en un integrador d'apps d'altres, i això fa difícil justificar la valoració.

Cada query és una instància nova: el problema Memento dels LLMs

Ve l'argument tècnic, explicat amb fascinació. Cada cop que escrius a la finestra de ChatGPT obres una instància nova i fresca en un servidor diferent; no hi ha cap ordinadoret esperant la teva resposta. La pregunta següent va a una altra instància que es torna a aixecar de zero amb tot el context —un "puto miracle" que, alhora, desmunta la il·lusió de continuïtat i d'antropomorfisme—. És el problema de la pel·li Memento: l'LLM no se'n recorda de qui ets entre missatge i missatge. Per això, en un món agèntic on cal encadenar accions validades en sèrie sense al·lucinacions, la persistència haurà de venir del model, no d'una capa com Perplexity: serà una API d'infraestructura, i una empresa que no és deep tech ho té difícil per resoldre-ho.

Necessitem encara un navegador? El gir cap a Gemini i la web per a màquines

L'altre host empeny més enllà: potser els navegadors agèntics són un pas massa curt. Si la utilitat principal d'un navegador era visitar pàgines i ara els motors d'IA les visiten per tu —i fins i tot poden generar cada resultat de cerca com una app web feta a l'instant i 100 % personalitzada, idea que atribueixen al CEO de Google que un dels dos considera el pitjor de la història—, per què fonamentar-ho tot encara sobre un navegador? Google ja ha tornat a canviar de paradigma: de pàgina a navegador, i ara de navegador a Gemini com a nova porta d'entrada. Per això troben "anacrònic" que pioneres com Arc o Perplexity hi insisteixin. Tornen al protocol que comentaven un altre dia: la web tindrà aviat dos visitants, un per a persones i un per a màquines. I admeten que ja han capitulat amb Reddit —abans hi anaven a mà per a cerques verticals i fosques, i ara tant ChatGPT com Perplexity el saquegen primer—.

Jony Ive sense editor, i el pèndol que torna a les apps natives

El tancament toca Apple i el disseny. Un dels hosts no té esperança en el dispositiu post-pantalla de Jony Ive i OpenAI, i ho justifica sense pietat: Ive era un geni, però sense l'editorial d'Steve Jobs al costat es va quedar sol a la festa i va parir l'impressionisme d'iOS 7, els MacBooks finíssims d'un sol port, l'Apple Watch d'or de 20.000 dòlars (que en van vendre tres i un se'l va quedar ell) i costures de seients de pell per a cotxes que valen més que un pis a Barcelona —"clarament no un Dacia Sandero"—. No sap si és una jugada d'escacs de cinc dimensions o el faraó més gran de la història. Lliguen el debat amb el podcast de John Gruber sobre la WWDC, on un convidat deia que el pèndol torna cap a les aplicacions natives de Mac: si t'acabes baixant Slack o Notion com a app en comptes d'obrir-les en una pestanya, li treus força al navegador, i potser se'n va acabant l'era. Acorden, això sí, tres tipus de cerca que sobreviuran: la de destí (vols aquella pàgina concreta), la transaccional (comprar al Mercadona, reservar un vol —que un d'ells no deixaria mai fer a ChatGPT sol) i poca cosa més. La resta, diuen, ja la podrien passar al 95 % a un assistent.