Episodi 43
A Andorra hi fa molt fred
· 00h 36min
Sembla que "banca" i "digital" són dues idees que no van plegats. Els serveis financers de tota la vida s’intenten modernitzar a marxes forçades per competir amb les noves iniciatives bancàries nascudes a l’era digital.
En la seva croada per no ser usuari de cap empresa de l’IBEX, l’Àlex és un client (poc satisfet) de la Caixa d’Enginyers — un servei que no recomana als usuaris de Brave.
Aquest és el comentari polèmic i políticament poc correcte a LinkedIn que mencionem.
Si com el Marc ets un català cartesià que hagués pogut néixer a Munic, el teu banc podria ser el Deutsche Bank — que malgrat tenir una operativa complexa, els seus termes són clars.
La nova addicció a Midjourney i la intel·ligència artificial
Àlex comparteix una nova addicció personal: generar imatges de cotxes històrics i clàssics a través de Midjourney. Descriu la sensació de crear visualitzacions fantàstiques, com un Porsche GT40 barroc amb colors de Repsol o un Lamborghini Miura amb un toro pintat per Da Vinci. El que fa que Midjourney sigui únic és que et col·loca en un servidor amb usuaris globals més experimentats, permitint aprendre dels seus prompts mentre veus els seus resultats. Àlex admet estar engallat en la plataforma, atret tant per la qualitat dels resultats com per l'element de descobriment comunitari.
El gambling digital: com es financia l'addicció
La conversació gira al voltant de l'estructura comercial de plataformes com Midjourney i DALL-E 2. Aquests serveis ofereixen crèdits gratuïts inicials per enganxar els usuaris, una estratègia similar al gambling o a la distribució de drogues de prova. Una vegada els crèdits s'esgotin, l'usuari es veu obligat a pagar. Àlex fa una analogia provocadora: no veu diferència entre això i les màquines de juego dels bars. El component d'addicció és real perquè sempre existeix l'esperança que el següent prompt serà el "correcte", creant un cicle compulsiu de gastada de recursos.
La inevitabilitat de la disrupció laboral
Marc i Àlex reconeixen que la disrupció és inevitable. Els dissenyadors gràfics, els fotògrafs i els bancs d'imatges veuran com la seva feina és eclipse per tecnologia. Marc argumenta que passarà segurament, tot i que dins de pocs dies la majoria ja no parlarà d'intel·ligència artificial, simplement perquè la tecnologia es convertirà en un commodity més com tantes altres coses que utilitzem sense pensar-ho.
Les noves professions emergents a la frontera de la innovació
A pesar de les preocupacions sobre destrucció laboral, Marc suggereix que sorgiran noves professions a la "cresta de l'onada" de la innovació. Una de les més ben pagades actualment és l'enginyeria de thumbnails: experts que dissenyen miniatures per a YouTubers per maximitzar clics. Expandint aquesta idea, sorgeixen rols com prompt engineers, especialistes en entrenar corpus d'IA, i correctorsde contingut generat automàticament. Hi haurà demanda per a gent molt especialitzada en detectar contingut creat amb IA versus autèntic, una preocupació geopolítica real: detectar deepfakes de polítics és vital per evitar guerres nuclears accidentals.
Especialització atomic versus generalisme oportunista
Marc planteja una dicotomia futura: els especialistes que es especialitzen a nivell "atòmic" (molt profund en una àrea específica) sempre tindran feina. Els generalistes que són problem solvers i emprenedors hauran de buscar-se la vida constantment. Els que triomfaran seran els que van provar múltiples tendències (Google Glass, Oculus, criptos, NFTs) fins que en troben una que funciona i es poden especialitzar. Àlex está d'acord que tots els especialistes van ser generalistes en algun moment.
L'adveniment de l'especialització és necessari a causa de l'abundància de categories
Amb criptos, generació de text, àudio, imatge, i pròximament vídeo generat per IA, ja hi ha prou varietat que demana especialistes. Marc és escèptic sobre criptos i blockchain, però creu genuïnament en la generació automàtica de contingut. L'accés fàcil a la tecnologia és el que va faltar a les NFTs i criptos: eren massa tècniques i tancades. La IA generativa, en contrast, és accessible a tothom i, per tant, té potencial per ser una "gran revolució".
L'anàlisi econòmica de la disrupció: el cas dels fotògrafs de boda
Marc utilitza l'exemple dels fotògrafs de boda per il·lustrar la devastació econòmica. Històricament, els fotògrafs individuals tenien valor alto perquè cada un oferia especialitat i experiència. Però tots cobren aproximadament el mateix (molt). Quan surt una tecnologia que genera fotos de boda perfectes per 30 euros instantàniament en lloc de 10.000 euros amb espera, es produeix una revolució: 10 vegades més barat, 10 vegades més ràpid, perfecte en execució. Això elimina l'intermediari completament.
La preocupació educativa sobre contingut sintètic
Marc expressa profunda preocupació sobre com educar les noves generacions a discernir contingut real de sintètic. Les eines que teníem (enciclopèdies, diccionaris) ens explicaven com funcionaven. Però com expliques a un nen que els vídeos que veu potser no són reals, especialment quan Google i YouTube ja li mostren exactament el que vol? Com ensenyes crítica mediàtica quan la societat canvia cada setmana, no cada any? El delta temporal entre com veia el món fa un any i com el veurà dins d'un any és insignificant comparant amb la velocitat de canvi.
La llum al final del túnel: la insuperabilitat de la creativitat humana
Àlex ofereix una nota d'esperança. L'IA és excel·lent a resoldre problemes matemàtics, però difícil és més ensenyar-li matemàtiques a una IA que caminar a un nen. Amb coses com AlphaGo, hi ha una mètrica clara per optimitzar. Però amb imatges i creativitat, com definisc la mètrica de "originalitat" o "creativitat"? No pots. Necessites un humà que digui "aquest és bo". Això és dolent perquè no hi ha una mètrica sòlida, però és el que ofereix esperança: sempre haurem de posseir capacitats creatives que l'IA simplement no pot mesurar o replicar completament.