Premis Foc You All 2025

Una gala de premis paròdics copiada del My First Million

Episodi de cap d'any sense convidat: Àlex proposa estrenar uns premis de l'any, els "Premis Foc You All 2025", calcats del podcast de referència My First Million. No és el resum de l'any —aquell ja el van fer—, sinó un repàs per categories: millor inversió, pitjor inversió, epic fail, millor moment, convidat preferit i meme de l'any. La idea és convertir-lo en un format recurrent, obert a portar-hi convidats, perquè un matrimoni de quatre anys com el seu ja necessita oxigenar la relació. Àlex hi arriba mig despreparat i Marc admet que de les cinc categories només en tenia clara una.

Indexa com el vestit negre i camisa blanca de les finances

A la millor inversió, Marc respon que ho té tot a Indexa —insistint que no és cap patrocinador— i en fa l'elogi via metàfora: si no ets un expert de la moda i et conviden a una boda, no vulguis innovar; posa't un vestit negre amb camisa blanca i no donaràs la nota. Indexa és això per a les finances: potser hi deixes algun euro sobre la taula, però no t'equivocaràs mai. N'admira la filosofia de producte de dir que no i comparteix un life hack: encara que no hi tinguis compte, pots comprar els seus fons (renda variable 75 i renda variable, equivalents a les carteres 8 i 10) des de qualsevol banc amb el seu ISIN.

El món dels robots aspiradors, de Roomba a Dreame

La segona inversió personal de Marc és un robot aspirador, i obre un bloc sobre un sector que el va atrapar. Recorda que iRobot, propietària de Roomba, va veure com la Unió Europea li tombava la compra per part d'Amazon —cas semblant a Adobe-Figma— i ara la marca trontolla. És un negoci difícil, però hi apareixen empreses interessants: la mítica Matic, creada per un exenginyer de Google o Apple, seria "el portaavions" del sector, i els tres grans contenders són Roborock, Ecovacs i Dreame. Marc s'ha decantat per Dreame: el robot torna a la base, es buida, neteja i asseca les mopes, i té un mode sentinella que et passeja la càmera per casa. Recomana no anar al Cecotec o Xiaomi de gamma baixa, perquè els rendiments decreixents no estan als 400 euros sinó una mica més amunt.

Posar a treballar la caixa de l'empresa i tantejar una venda

Àlex també tria Indexa, des de l'altra banda: aquest any MarsBased, que genera molta caixa, ha començat a invertir els diners parats al banc després de deu anys fent el ronso. Sosté que les finances d'empresa estan molt menys parlades que les personals i que, sense un perfil dedicat, pots ser ineficient amb la caixa. La seva segona inversió va ser de temps: deixar avançar un procés de compra de MarsBased fins a rebre una oferta, no per vendre —no hi estan— sinó per entendre per dins els build-ups i els roll-ups. Es tractava d'una empresa italohongaresa fent un build-up (aclareix que no és Bending Spoons, que només compra producte de consum). El procés li ha endreçat números clau i li ha despertat ganes de comprar microagències o micro-SaaS, encara que els socis no hi estiguin alineats.

Cap mala inversió contra el desastre del kit digital

A la pitjor inversió, Marc no en troba cap: situa el 2025 entre els tres millors anys de la seva vida i recorda que, amb una economia que ho ha bufat tot a favor, calia ser molt específic per invertir malament. Àlex sí que en té una de clara, no monetària: el kit digital. MarsBased es va certificar com a agent digitalitzador per captar projectes subvencionats, però el procés era dracònic —paperassa, certificats, omplir la web de contingut brossa— i cada projecte exigia una justificació feixuga. Va acabar derivant tots els encàrrecs a empreses especialitzades i no en va fer ni un, després d'haver perdut molt de temps muntant la infraestructura. Ho compara amb la subvenció que van demanar per a Foc a Terra com a podcast en llengua minoritària: pels dos mil euros que donaven, no compensava.

Crims d'omissió, l'analytics que mai s'havia de tocar i el bloqueig de Cloudflare

A l'epic fail, Marc distingeix entre crims de comissió (haver venut tots els seus bitcoins quan estaven a 400 euros) i d'omissió, que només es veuen en retrospectiva —com no haver comprat or l'any que ha doblat de preu—, i conclou que no recorda cap gran cagada per acció. La d'Àlex és per omissió però va cristal·litzar enguany: fa anys MarsBased va treure Google Analytics i les cookies de la web, sumant-se al moviment "no cookies", i com que no ho miraven mai no es van adonar que havien desaparegut del posicionament a Google. Entre la pèrdua de metadades de la web nova, contingut duplicat, la gran caiguda de SEO de l'any i tenir la web a Cloudflare —que la deixava inaccessible els caps de setmana de partit pel bloqueig que va imposar Tebas contra la pirateria de LaLiga—, van trigar mesos a recuperar-se. La moral: la tanca de Chesterton, si hi ha una barrera i no saps per què hi és, val més no tocar-la.

La paternitat contra les petites victòries i les relacions personals

El millor moment de l'any d'Àlex és immediat: la paternitat, un títol més personal que professional. Marc, en canvi, no té cap moment de podi, sinó una suma de petites victòries. D'aquí arrenca una reflexió: la gent optimitzadora viu en una cursa de la rata, renegociant el contracte amb el seu cervell perquè la nova normalitat sempre demani més productivitat. Però mirant enrere, les bones coses no vénen de les hores extra optimitzant el setup, sinó de relacions personals, de gent que confia en tu o t'obre una porta. Àlex hi replica amb sornegueria ("persona se da cuenta que tener amigos es importante"). El Science Corner improvisat de Marc: com que som més sensibles als increments de felicitat que als estats absoluts i les males notícies generen cortisol, val més un any de 7,5 sòlid en totes les categories que un pic altíssim envoltat de misèria.

A la recerca d'activitats que aturin el cap

La conversa deriva cap a quines activitats deixen la ment en blanc. El cervell d'alts decibels de Marc mai no para del tot; l'únic que li deixa l'encefalograma pla és nedar, tot i que llavors li emergeixen idees que no pot apuntar enlloc, com a la dutxa. Comparteix un aprenentatge: en certs perfils neurodivergents el mindfulness és contraproduent perquè encara et posa més pressió. Àlex aporta la seva regla: separar els esports en què pots baixar la intensitat sense desvirtuar-los i els que no; el tennis t'obliga a concentrar-te del tot (si li treus intensitat es converteix en pàdel, i el pàdel diluït és el pickleball), mentre que córrer o nedar deixen el cap lliure. A ell rentar plats a mà li dona un xute fàcil de dopamina, i a Marc enguany pintar li ha funcionat com a vàlvula.

El Roger polímata i l'Eli Bou guanyen com a convidats preferits

Tots dos coincideixen en el convidat preferit: el Roger, l'episodi "més yankee que el pal de la bandera". Marc en celebra el perfil de polímata, una espècie en extinció en una societat que premia l'especialització, capaç de connectar idees de ciència, tecnologia i ciències socials. Àlex confessa que si hagués de fer un episodi de cinc hores estil Lex Fridman amb algú, seria amb ell, per l'art perdut de la dialèctica: discrepar i debatre a gust, idealment amb unes butaques, bourbon i un gat vora la llar de foc. Àlex hi suma la seva convidada de l'any, l'Eli Bou, exCTO de Vilynx (venuda a Apple): gravar-la en persona —després d'haver millorat la infraestructura del podcast de MarsBased— li va arrencar anècdotes que en remot no haurien sortit, com quan va programar en un cap de setmana l'app que el seu futur cofundador Juan Carlos Riveiro li havia encarregat.

Del petó del Coldplay a l'Italian Brain Rot, el meme de l'any

L'última categoria és la que més tortura Marc, que admet estar desconnectat dels memes (la seva referència és la granota Pepe, de 2018). Tot i així repassa l'any: el tirador turc olímpic davant del coreà sobreequipat, la cara de bebè de J.D. Vance, l'orella de Trump, Charlie Kirk, Grok rebatent Elon Musk i el desfasat consell de lligar de l'inversor Bill Ackman. El seu guanyador és el petó de la kiss cam del concert de Coldplay, l'escàndol del directiu tecnològic enxampat amb la seva cap de recursos humans, que va transcendir la bombolla tech. Àlex remata amb la seva troballa de l'última mitja hora: l'Italian Brain Rot. Després d'empassar-se 72 vídeos d'aquests personatges absurds en italià, sosté que ja s'estan infiltrant entre els nens —n'ha vist figuretes a la papereria—, com en el seu dia els gogos o els Pokémon. Tanquen desitjant un bon 2026 i bromejant sobre la indigestió de cinc dies seguits d'àpats familiars.