En cas de dubte, tirem d'independència

Tres models, tres destins: Figma, Patagonia i la independència

L'episodi comença amb Àlex llegint titulars recents. Adobe ha comprat Figma per 20 mil milions de dòlars, mentre que Patagonia ha donat la majoria de l'empresa a una organització sense afany de lucre. Mentrestant, Facebook i Zoom han perdut més del 60% de la seva valoració el 2022. La pregunta central és: quins models funcionaran en un futur de menor abundància de capital? Marc insisteix que cal veure aquests casos com a exemplars de dues vies completament divergents, i que la resposta no està entre "fer-se multimilionari venent" o "ser una almilla de caritat", sinó en comprendre les motivacions més profundes darrere de cada decisió.

El poder de les decisions pròpies: bootstrap versus capital risc

Àlex desenvolupa la idea que Patagonia va poder fer aquesta donació simplement perquè tenia poder total de decisió. Sense inversors de capital risc que exigissin un retorn de múltiples sobre la inversió inicial, el fundador va poder dir: "Retiro-me, i dono l'empresa a una causa que em preocupa." Figma, en canvi, va aixecar capital i va acceptar els termes que això implica. El capital risc promou creixement exponencial però limita la independència; els inversors volen que tu siguis una de les cinc empreses del fons que retornaran el múltiple. Si no hi éts, et deixen caure a favor de les que sí ho són. Aquesta mecànica és clara però brutal.

MailChimp i el preu d'esperar fins al final

Marc menciona MailChimp com a cas estudi de tragèdia bootstrap. Aquesta empresa va romandre completament independent durant anys, autofinançada, sense dilució d'accions. Però quan va arribar la venda, els empleats no tenien participacions perquè mai havia necessitat incentivar el talent amb stock options. Mentre que en altres startups, els empleats reciben accions que (teòricament) podrien valer milers o milions, els de MailChimp van descobrir que "havien perdut". Però aquí Àlex discrepa: per a ell, retribuir en accions és "una gran estafa", una loteria pels qui no entenen estadística. La majoria d'accions mai valdrà res; és com cobrar part del sou en billets de loteria.

One Password i Buffer: les excepcions que confirmen la regla

Àlex cita One Password i Buffer com a exemples raríssims de bootstrap que van aixecar capital estratègic. One Password, que ja era dominant en el mercat de gestors de contrasenyes, va veure que podia fer un esprint final per ser el número 1 incontestable. Buffer, completament bootstrap, va decidir aixecar fons com a colchó malgrat no necessitar-los, per a independència estratègica. Però la majoria de founders que diuen "seré bootstrap per la segona empresa" acaben demanant capital quan descobreixen que els inversors ja confien en ells i els ofereixen diners en bones condicions. La temptació és massa gran.

La frustrada realitat del petit emprenedor a Barcelona

Marc articula una veritat incòmoda: si no ets un serial founder amb accés a múltiples rondes de capital, si no tens 5 milions de dòlars en Bitcoin per cremar en Facebook Ads (com va fer ByteDance amb TikTok), el panorama és desolat. Els "low-hanging fruits" ja estan agafats. Educació del mercat, adquisició de clients B2C, tutto cuesta mucho. Fins i tot empreses revolucionàries necessiten escales de capital i temps que el petit emprenedor no pot pagar. Àlex reconeix que és difícil i que ell és pessimista però no escèptic: sempre hi haurà excepcions, però cadascúvegada menys probable.

TikTok i les andanes inesperades

En resposta a la pessimisme de Marc, Àlex ofereix esperança via excepcions: Snapchat, TikTok, Reddit van sorgir en mercats aparentment saturats. Però explica que la història de TikTok és menys inspiradora del que sembla. Va rebre un bilió de dòlars en inversió inicial per a Facebook Ads, comptava amb una corporació mare xinesa que podia permetre's qualsevol cosa, i disposava d'un algoritme impecable recolzat per enginyers de nivell mundial. Això no és algo que el petit emprenedor pugui replicar. Però sempre existeix la possibilitat que algú trobi una "andana" nova per on venen els trens, un canal de creixement que ningú ha explotat. Ara és menys probable, però possible sí.

Bootstrap és més possible que mai? La paradoxa del mercat actual

Àlex termina amb una declaració contracultural: potser, contràriament a la intuïció, és més fàcil crear empreses completament bootstrap en l'actual context de contracció de capital que empreses finançades per capital risc. Per què? Perquè les empreses bootstrap es basen en vendes reals, en métriques convertibles, en cicles que es repeteixen. Si vens, hi ha diners. No dependes de la següent ronda de capital, de nouvelles tendències, del FOMO dels inversors. La contracció de capital ha "netejat" el mercat de projectes mediocres i inversors turistes que només hi eren quan era fàcil. Els que queden són més durs, més selectius. Per a bootstrap, és més d'una oportunitat que una amenaça.

La pregunta final: què muntaries tu ara?

Marc pregunta: si haguessis de muntar una empresa des de zero avui, que farïes? Àlex no muntaria res més. Ha destinat tota la seva energia a Mars Based, i si hagués de tornar a crear quelcom, seria amb el mateix model bootstrap. Per a ell, l'èxit seria que Mars Based fos l'empresa amb la qual es retira. Marc, des de la perspectiva del developer de negocis que sap vendre, sempre triaria l'independència: bootstrap sense inversors, sense pressió de retorn exponencial, només sales i control total. En una economia més freda, aquesta convicció no fa més que reforçar-se. Independència no és una ideologia, és sentit comú.