Garmin passat per aigua

Un Àlex irreconeixible que ve carregat d'estadístiques

L'episodi arrenca amb futbol: el Barça va guanyar i Lewandowski —"pilota que toca, pilota que fota dintre"— va firmar un hat-trick que el fa el primer jugador a marcar-ne amb tres equips diferents a la Champions. Marc al·lucina —"però me l'han canviat, aquest noi!"— en veure l'Àlex carregat de dades i notes. Les estadístiques de futbol se li donen bé, però les d'Apple no tant: a la keynote d'ahir hi va arribar tard i no en sap ni el títol. "Tranquil, Àlex, aquí vinc jo a rescatar-te", diu Marc, i comença el monogràfic.

Una keynote vista junts: molta pel·lícula, poc producte

Marc havia assegut l'Àlex al seu costat, "pràcticament obligat, amb una cadena perquè no sortís", per veure la presentació de setembre d'Apple, i acaba demanant perdó: va ser "l'amic que recomanava una pel·lícula dolenta". El diagnòstic és compartit: com a pel·lícula, molt bona; el contingut, pobre. Marc hi posa context: des de la primera keynote remota, la WWDC del 2020, Apple ha descobert que pot muntar una superproducció de Hollywood, i del que era una putada n'està "traient petroli".

Àlex remata des de l'escepticisme: una hora i mitja sobre l'A15 Bionic, l'A16 i les xarxes neuronals de cada xip és informació que ningú reté, "completament digerible amb una entrada a bloc" — s'ha de ser molt fanboy. Proposa un "too long, didn't read" amb la gran novetat de cada dispositiu i avisa que no en tornarà a veure cap més, birres i crispetes a banda: ja s'ho anirà escoltant a The Talk Show de l'amic Gruber. Veredicte conjunt: productes sobrevalorats i totalment incrementals; no es compraran res.

El somni humit de Marc: Elon Musk a l'estrada

Un dels rumors sí que es va complir: un dels productes estrenava connexió per satèl·lit. El somni de Marc anava més enllà: que el proveïdor fos Starlink i que, com als vells temps dels CEO convidats a l'estrada, Elon Musk sortís a donar la mà a Tim Cook — potser la primera encaixada que rebria d'algú amb més diners que ell. El lapsus és el moment de la nit: "a l'estrada hi pujava Jordi Priu... ai, no! Elon Musk!". "Que cabron! Et matarà!", riu l'Àlex, i Musk queda rebatejat com "el Jordi Priu americà". El somni, és clar, es va quedar en somni.

Fanboy del Mac, sí; fanboy d'Apple, no

Quan Àlex el titlla de fanàtic d'Apple, Marc exigeix una correcció: ell és fanboy del Mac. De les quatre plataformes d'Apple, només l'ordinador el porta al cor: "m'hauries de tallar un braç abans de donar-me un altre ordinador". El telèfon el fa servir tan poc que amb un Nokia 3310 la vida no li canviaria gaire, i els AirPods els bescanviaria per uns Jabra Elite 7. Àlex no s'ho creu "per res del món": el valor d'Apple és valor de xarxa —com més dispositius, millor experiència—. I es retrata: sempre havia estat anti-Apple i fan de la personalització d'Android, s'hi va passar per feina i avui no es compraria cap telèfon que no fos un iPhone.

AirPods: el negoci amagat que supera Twitter i Instagram

La conversa deriva cap a la velocitat amb què ens acostumem a tot: fa cinc anys els auriculars duien cable i no passava res; ara portar-ne sembla "tornar a fer foc amb dues pedres i un pal". La confessió: un dels dos està tan cremat amb els seus AirPods Pro —la cancel·lació de soroll li ha petat i fot "un soroll blanc de l'hòstia"— que porta dues setmanes tornant al cable. I la dada: si els AirPods fossin una empresa, els seus 12.000 milions de dòlars superarien Twitter i Instagram combinats —un terç de Facebook—. S'han convertit en l'estàndard del mercat: tot el que es ven en són còpies.

Què li falta a l'iPhone? Pràcticament res

Marc cedeix la paraula: què hauria d'haver tingut aquest iPhone perquè Àlex se'l comprés? Res del que hi havia sobre la taula. Més potència no cal —al mòbil s'hi juga al Candy Crush i al Plants vs. Zombies, no a l'últim Halo, i el futur del joc és l'streaming—; més enllà de ser la millor càmera de butxaca no hi veu res millorable, i l'únic aplaudiment se l'endú l'impacte ambiental. De pas, sorpresa en un ex-anti-Apple: l'iPad és la millor tauleta del mercat "amb moltíssima diferència". La innovació hauria d'anar cap a dos llocs: erigir-se en l'estendard de la privadesa de dades —la croada contra Facebook— i convertir els dispositius en eines mèdiques: detectar si el teu avi tindrà Alzheimer per com escriu (hi ha tecnologia de Barcelona treballant-hi), caigudes, batecs, son. Aquí sí: "la dominació mundial des de les nostres butxaques".

Pensar en indústries transversals, no en productes

Marc hi està d'acord amb dos matisos. El primer: tot producte convergeix. El MacBook Air del 2011 i el d'avui s'assemblen perquè l'evolució s'aplana i els patrons de disseny convergeixen —no hi ha cotxes de tres rodes—; els flip phones que volien diferenciar-se de l'iPhone n'han venut "tres a la seva tieta". El segon: per superar el mercat de l'iPhone cal pensar en indústries transversals, no en productes. La salut n'és una —les funeràries tenen el millor model de negoci, "powered by nature"—, però servida pel rellotge, més a prop del cos: la glucosa en temps real sense ser invasiu seria "el santo grial", a nivell de curar la sida o el càncer. L'altra són els diners: posar-se al mig de totes les transaccions, el model de Visa. El mètode ja el practiquen: CarPlay és "un desembarco de manual" —del GPS amb quatre cosetes al takeover del cotxe sencer de l'última WWDC—, la mateixa jugada que Apple Pay i la tele. Un cotxe? "Ni de conya": no és el mateix vendre vehicles que enviar telèfons de Shenzhen a Los Angeles.

Cicles massa curts i poques ganes d'innovar

Per Àlex, després de veure la tecnologia "que es carrega els passwords", la innovació d'Apple ha de venir dels serveis, i llança dues teories sobre la grisor. Una: el cicle anual se'ls queda curt; amb tantes línies de producte, un any no dona per innovar transversalment. L'altra, més afilada: no volen innovar. La línia continuista guanya clients i, sobretot, no en perd; l'exemple és l'eSIM, imposada només als Estats Units perquè fer-ho arreu, amb la SIM virtual a mig desplegar, seria perdre de cop tots els usuaris d'Europa. La keynote, conclou, és un esdeveniment "100% enfocat a accionistes i periodistes".

Apple és el nou Windows: software venut en capses

Marc li dona la volta amb titular: "Apple és el nou Windows". Tracta el software com el hardware: cada any una versió nova del sistema operatiu, com les capses de Windows 95, amb funcionalitats exclusives lligades a l'últim dispositiu, perquè el negoci és que compris cada any. Però "el software no es fa així": és iteratiu, de commits diaris i integració contínua — l'aplicació de correu d'Apple canvia un cop l'any. Si alguna cosa ha de matar Apple, vaticina, vindrà d'aquí: d'estar ancorada en una cadència de hardware sense ser mai una empresa de serveis.

La mort de Jobs, el millor que li ha passat

La presa de posició més incendiària arriba amb permís diví —"que Déu em perdoni"—: per Marc, la mort de Steve Jobs és el millor que li ha passat a Apple. L'Apple de Jobs venia "literalment tres productes" i necessitava un visionari per anar de 0 a 1; la posterior havia d'escalar d'1 a 100, i Tim Cook, una bèstia de les operacions i les cadenes logístiques, era exactament el que tocava: Apple ja no és una empresa de producte, és una companyia logística i de distribució. El contrapunt còmic, l'eufemisme: a Marc li sap greu dir "mort" i Jobs acaba "passant al regne dels cels" i "traspassant". La successió ja té candidat: Jeff Williams, l'encarregat del vertical de l'Apple Watch.

El gran bluff: un Garmin passat per aigua

El tancament és per al "gran bluff de la nit": el rellotge pensat per competir amb Garmin, l'Apple Watch Ultra. Per Àlex, Apple s'ha quedat a mig camí entre copiar un Garmin i fer-li un competidor frontal: ha acabat fent "un puto iWatch amb una miqueta més de bateria i uns materials diferents", quan la revolució hauria estat el satèl·lit al canell —orientar-se, comunicar caigudes i accidents—; en canvi, l'SOS per satèl·lit va al nou iPhone, "quan això és clarament carn de watch". El comprador tipus: "el gilipolles que va tres o quatre cops l'any a la muntanya" o corre una marató. Marc hi posa el contrapunt: no és un upgrade sinó un sidegrade, però el primer iPhone també era "una castanya" i, si aquest ven prou, el següent serà el bo. La profecia final dona títol a l'episodi: en veurem molts per la Carretera de les Aigües, on la gent que hi corre és "carn de comprar aquest Garmin passat per aigua".