Garmin passat per aigua

Un somni humit amb Elon Musk que no va ser

Marc havia somiat que, en l'estrada de l'Apple Event, Elon Musk pujaria a fer una presentació sobre Starlink, el proveïdor de satèl·lits que permet la nova característica de connexió d'emergència dels iPhones. Seria curiós, bromeja Marc, perquè Elon és probablement una de les poques persones del planeta que té potencialment més diners que Tim Cook. La mà estretada entre els dos seria "històrica". Per descomptat, Elon no hi va anar. Marc especula que Apple evita aquest tipus de moment no controlat: prefereix la producció pulida, els actors emocionals trets d'on siguin, i la narrativa unilateral. El somni hauria sigut una oportunitat per a una autèntica negociació de poder entre dues titàns.

La producció de Hollywood contra la innovació real

Àlex va arribar tard al Apple Event i es va perdre aproximadament el primer quart d'hora. Malgrat tot, va arribar a la conclusió que l'event complet és "una pèrdua de temps completa" per a ningú que no sigui un Apple fanboy dedicat. La producció és impressionant: escenes amb muntanya, persones parlant en ambients naturals, presentacions dels microxips amb infografia elaborada. Però la informació és trivial: sí que hi ha un A16 Bionic, sí que la càmera millora, sí que els AirPods són millors. La gent no retindrà aquesta informació. Seria perfectament resumible en una entrada de blog de cinc minuts. "Hauria pogut ser un article de blog", diu Àlex amb resignació.

Especulació: les keynotes remotes van canviar Apple per sempre

Històricament, els Apple Events eren presentacions en viu en una estrada amb públic. Quan va arribar la COVID-19 i Apple va haver de passar a remot, va veure una oportunitat: "Hòstia, podem fer pel·lícules de ciència-ficció cada vegada que anunciem quelcom". Van transformar una putada (cancelar els events en persona) en una oportunitat (tenir producció cinematogràfica global sense limitacions d'estudi). Àlex i Marc coincideixen que aquest canvi va ser el més significatiu d'Apple en els últims anys, no tant pels productes sinó pel format de presentació. De cop, Apple es va convertir en productora de pel·lícules de Hollywood que ocasionalment mencionava hardware.

Els AirPods com a empresa ficta

Una dada xocant: si els AirPods fossin una empresa independent, generarien 12.000 milions de dòlars anuals en ingressos, cosa que és més que la ingressos combinats de Twitter i Instagram, o un terç del que Facebook genera anualment. Els AirPods s'han convertit en l'estàndard de mercat de manera quasi monopolística. Àlex més tard revela que té problemes amb els seus AirPods Pro (que va comprar fa un o dos anys): el Noise Cancellation genera un so blanc horrible quan està activat, així que ha de mantenir-lo desactivat. Ha portat dues setmanes amb auriculars amb cable per causa frustrada. El producte és "molt bo mentre funciona, però quan peta, peta de veritat", i aparentment Apple no té forma de reparar-lo fàcilment.

La psicologia de l'acostumament: del cable a l'alliberament wireless

Marc posa sobre la taula una reflexió profunda: ens acostumem MOLT ràpid a les millores tecnològiques. Fa cinc anys, tots portàvem auriculars amb cable. Quedaven enganxats, se'n caient, es trencaven. Vivíem igual. Anàvem a la platja, fèiem la compra, ens anàvem de mercat. La vida no canviava. Ara que tenim AirPods, l'alternativa de cables "sembla que tornis a fer foc amb dues pedres i un pal". Àlex bromeja: "Sembla que tornis a l'edat de pedra". En realitat, però, aquest acostumament ràpid és la base del consum modern: cada vegada que millora una característica, deixa de ser una "característica" i passa a ser "bàsic", cosa que força a la companyia a innovar constantment per mantenir la sensació de progres.

La defensa de l'ecologia i la crítica de la sobrevaluació

Una de les poques coses que Marc va trobar positiva de l'event va ser el focus en l'impacte ambiental. Apple ha estat reducint l'ús de plàstic, millorant la reciclabilitat, i comprometent-se amb la neutralitat de carboni. Però Àlex insisteix que la majoria de productes són "extremadament sobrevaluats" i "totalment incrementals". No hi ha innovació real. Són passos petits que no justifiquen el preu. Marc també apunta que potser la culpa és parcialment de Tim Cook, que és una persona "d'operacions", no de "productes". Mentre Steve Jobs era obsessionat amb fer coses noves i diferents, Cook es concentra en eficiència, rentabilitat, i escalabilitat. El resultat és una màquina que funciona perfectament però que no sorprèn.

L'ecosystem lock-in: Mac, iPhone, iPad, AirPods

Àlex reconeix que una de les estratègies més efectives d'Apple és mantenir els productes sincronitzats entre ells. Si tens un Mac, un iPhone i uns AirPods, tot funciona junts de manera fluïda. Això és positiu del punt de vista de l'experiència. Però Marc critica que els iPhones, des del seu punt de vista, són "incrementals": portàs un Nokia 3310 i la meua vida no canviaria tant, assegura. Els AirPods mereixen similitud: estan bé que es sincronitzi, però un Jabra Elite 7 funcionaria gairebé igual. Apple ha construït una jaula de or on cada producte novell incrementa el valor de tenir-ne més de la seva marca.

iPad: la taula maleïda que destrueix la competència

Marc critica específicament l'iPad: si bé Àlex no comparteix aquesta opinió, Marc opina que l'iPad ha "destruït tota la resta de tablets del mercat" senzillament perquè Apple va dominar-la tant que ningú més pot competir. Els iPad són cares, sobrevalorades, però durant anys han estat l'única opció seriosa per a qui volia una taula bona. Per tant, malgrat les crítiques, Apple pot mantenir preus altíssims perquè la penetració de mercat és tal que els consumidors assumen que és "el millor".

Conclusió: molt marge, poques innovacions

En conclusió, Marc i Àlex determinen que Apple segueix amb una estratègia de "marge màxim, innovació mínima". Mentre Tim Cook és CEO, potser no hi haurà grans salts de productes. La companyia ha descobert que ha acumulat tanta cuota de mercat que pot vendre productes incrementals a preus premium perpetuament. Els millors talentos van a altri; els enginyers que queden a Apple es dediquen a optimitzar el que ja existeix. L'event d'ahir va ser una masterclass en com vendre absolutament res de nou amb una producció de 100 milions de dòlars. Funciona, però és melancòlic.